J.CAMPS I J.M. BARBERÀ, SELECCIONADORS DE CATALUNYA: “PODEM ESTAR TRANQUILS PEL FUTUR”

Aquest divendres ha estat clarament un dia de futur. D’entrada pel comiat que Ton Baliu ha fet a través de les xarxes del seu equip aquestes dues últimes temporades, el Porto. Tant en l’escrit que es pot consultar per exemple al seu perfil de Facebook com en el vídeo que l’acompanya, Baliu te paraules d’agraïment cap al conjunt portuguès, els seus companys i els aficionats que tant bé l’han tractat. I alhora te també paraules molt carinyoses pel que defineix com el seu club de tota la vida, l’Igualada. Un missatge per tant d’adèu a dos anys d’un passat d’èxits, i de benvinguda a una nova etapa que el Gran Capità obre a les Comes, la seva casa.

I és també un divendres de futur perquè la mevaweb ha volgut tancar la setmana que ha dedicat a l’èxit de Catalunya al Campionat d’Espanya (amb 3 arlequinats a les seves files). I ho ha volgut fer amb una doble entrevista als seleccionadors que han portat Catalunya a l’èxit, Jordi Camps i Josep Maria Barberà. 

P- D’entrada felicitats pel triomf. Com valoreu el campionat i especialment la final.

J.CAMPS- Cada campionat és una història, sabíem el que hi havia i sabiím que no seria gens fàcil, sabíem que la resta autonomies venien més ben preparades amb mesos de treball. A partir d’aquí fem un plantejament amb el que tenim per a poder assolir l’objectiu que era quedar campions. Tot aquest treball previ és molt important, però en campionats així has de tenir molta capacitat de superar les adversitats que et sorgeixen durant els partits i durant el campionat. A més vam tenir la mala sort de patir dues lesions però vam saber ser més forts que les adversitats. Nosaltres preparem els campionats amb un treball previ però un cop arribes allà has de tenir clar que pot passar qualsevol cosa, i amb el talent dels jugadors i la preparació que havíem fet vam aconseguir quedar campions. Especialment la final sempre té un pes més important i el ritme de competició que portaven els nostres jugadors ens va ajudar a tenir-los amb el cap fred i amb capacitat de resolució de problemes que et sorgeixen al llarg del partit…  són uns jugadors que han estat ben treballats durant l’any i això ens fa la feina més fàcil, estan acostumats a una competició molt exigent i això ens permet tenir-los més ben preparats per les cites importants com una final.

JM.BARBERÀ- La veritat és que vam fer un campionat que vam anar de menys a més. Tothom es pot pensar que ha de ser molt fàcil per Catalunya i no és així. Els equips es preparen cada cop millor i tots lluiten molt per intentar arribar a la final. I a la selecció tots vam treballar al màxim també per arribar-hi i guanyar-la. 

P- Tothom destaca el canvi de porter als penals… és d’aquelles vegades que des de la banqueta s’incideix directament en un partit… Va ser com un gol marcat pels entrenadors… com ho vàu decidir?

J.CAMPS- Prenem la decisió al tercer penal després de veure que els madrilenys tenien ben estudiat al Guillem. Com tota decisió, té dos components: el factor preparatiu i el factor aleatori. El factor preparatiu va ser aquell que ens va fer veure que ells ens havien estudiat i sabíem que un canvi els descol·locaria,…. D’altra banda el component aleatori ens deia que uns penals a vegades pot ser una loteria i si el xutador és hàbil el porter poca cosa pot fer. A partir d’aquí nosaltres valorem els punts positius i negatius de prendre la decisió, ja que treure un porter que pot estar fred pot ser un error. Al final prenem la decisió que prenem i ens surt bé, podria haver sortit malament però sabíem  que almenys les possibilitats augmentaven.

J.M.BARBERÀ- Va ser així. Després d’una final molt disputada en que vam haver de remuntar un 2 a 0, d’una pròrroga intensa i d’un penals on ens ho jugàvem tot…Vam decidir fer el canvi. N’havíem parlat a mitja sèrie dels penals … i ens vam mirar amb el Jordi al ulls i vam decidir fer-ho. Vam canviar l’estratègia. I l’Arnau va fer la resta. Va aturar els dos penals i l’alegria va ser espectacular… guanyar en aquestes condicions… a Riazor … amb tot en contra. Els nois van estar impressionants. 

P- I els nois… com heu vist aquesta generació de jugadors que heu entrenat?. I especialment els nois d’Igualada… poden estar tranquils a Les Comes amb el futur?

J.CAMPS- Cada generació és diferent  i els seleccionadors  ens adaptem al que hi ha i fem la millor selecció possible…  intentem fer aquella selecció que ens permetrà assolir els nostres objectius. Sovint ens trobem que tenim molt bons jugadors però només en podem triar 10, llavors intentem agafar jugadors de diferents llocs i de diferents posicions per fer la selecció més heterogènia possible. Volem guanyar però també volem formar, i jugadors que han estat tota la vida jugant al mateix club i a la mateixa posició els volem fer jugar amb gent amb la que no han jugat mai i a posicions que no han jugat mai, els volem formar pel futur.

El cas d’Igualada reflecteix anys de bona preparació de base ja que el primer equip té un grapat de jugadors del planter, tenen bons referents i són treballadors, però val a dir que tots els jugadors que hem tingut i els que hem hagut de deixar fora estan més que preparats i qualificats pel futur. Ara bé, encara són joves però els seus límits només depenen d’ells.

JM.BARBERÀ- D’entrada vull felicitar tots els equips de tot el país. El futur està garantit amb tots aquests nois que hem tingut entrenant amb nosaltres. I pel que fa a Igualada és absolutament segur. Han estat campions de Catalunya i Espanya i ara a la selecció han format part d’un equip fantàstic amb molt bons jugadors. Ara han de seguir treballant pel futur perquè cada cop són més a prop de ser sèniors. Però està clar que a Igualada poden estar tranquils perquè tenen el futur assegurat. Perquè a més tenen de tot. Porteria, jugadors de davant, jugadors de tota pista… i amb molt de futur. 

 

Envia un comentari

LLEIDA, ALCOI I CALAFELL, RIVALS DE L’IHC RIGAT A LA LLIGA CATALANA

La 14ena Lliga Catalana ja té el calendari definit. L’IHC RIGAT ha quedat enquadrat al grup D on es trobarà el LLeida Llista, PAS Alcoi i Calafell.  Un any més, la primera competició oficial de la temporada reunirà als 13 equips catalans de l’Ok Lliga 2018/19 més el PAS Alcoy, que es distribueixen en quatre grups per disputar la primera fase de la competició.

Grup A: FC Barcelona Lassa, Recam Làser CH Caldes i CE Vendrell

Grup B: Reus Deportiu, CP Voltregà i CP Vic

Grup C: CE Noia Freixenet, Citylift Girona CH, CH Lloret Vila Esportiva i PHC Sant Cugat

Grup D: Lleida Llista, Igualada HC Rigat, PAS Alcoy i Calafell Tot l’Any

La primera fase de la competició es disputarà en lliga regular a una sola volta els dies 25 i 28 d’agost i, 1 de setembre. Els dos primers de cada grup jugaran els quarts de final del dimarts 4 de setembre a les 21h i, la Final a 4 es jugarà el cap de setmana del 8 i 9 de setembre en una seu encara per decidir.

NIL GARRETA AL LYON

L’ex-jugador de l’IHC, Nil Garreta, jugarà la pròxima temporada al Lió de la N-1 francesa. Aquest divendres el club del Roina ha d’anunciar el seu fitxatge per un any. Garreta arribarà a la lliga francesa acompanyat del seu company al Vilanova David Paris, i allà coincidirà amb el també ex-arlequinat Albert Querol.

Garreta ha explicat a la mevaweb les raons que l’han portat a la N-1. “La meva idea era renovar pel Vilanova. I en principi per part d’ells també. Però el primer contacte no va anar prou bé, i no parlo precisament de diners, i vaig començar a pensar en altres opcions. Vaig entrar en contacte amb l’Albert i la idea d’anar a França va anar agafant forma. I vaig acabar decidint d’anar a l’aventura. El Lió ho ha posat tot molt fàcil i m’atreu molt conèixer un altre hoquei i aprendre un altre idioma”.

Nil Garreta provarà, doncs, l’aventura francesa com abans han fet destacats jugadors de l’IHC com Edu Fernàndez, Marc Muntané, Joan Doncel, el mateix Albert Querol o Marc Povedano, ara mateix a les iles del Coutràs

Envia un comentari

ALEIX MARIMÓN: HI VA HAVER UN MOMENT QUE ESTAVA PLORANT… DESPRÉS AMB L’ATURADA DE L’ARNAU VAIG PENSAR.. “OLÉ”!

Ha estat el capità de la selecció on ha reivindicat el seu mateix paper d’home clau que ha tingut a Igualada. Va ser una de les “víctimes” de la final per una caiguda que el va deixar KO… però no es va voler perdre els penals on va passar de la tristesa més gran quan es pensava derrotat a una alegria incontenible quan es va transformar en victòria històrica. Aleix Marimón, un altre dels arlequinats de triplet.

B- Aleix, parlem mentre estàs de viatge amb l’institut a Itàlia… d’entrada com et trobes?. Com va ser la lesió?

ALEIX MARIMÓN- Estic bé. Les cervicals em fan una mica de mal i haig d’anar amb un collaret. Res… Vaig anar a robar una bola i vaig picar de cap a terra… va ser com el típic accident de cotxe… 

P- Va ser una final tremendament disputada. Us ho esperàveu?

ALEIX MARIMÓN- Si, ja ens esperàvem que Madrid seria tant complicat. Són nens molt físics. ja els coneixíem gairebé a tots … de campus i això. De fet tots els partits ens van costar molt. No hi va haver cap partit que comencés bé, tret del de Galícia. vam anar a totes les mitges parts amb resultats ajustats… sabíem que estàvem fallant molt.

P- Però no us vàu rendir mai. va ser la clau per poder remuntar.

ALEIX MARIMÓN- Si. La clau va ser no rendir-se. Estàvem molt nerviosos però queda clar que “quien la sigue la consigue”… Vam seguir-ho intentant, intentant… Jo no ho vaig poder veure perquè m’estaven atenent però anava preguntant per allà a veure que feien els companys.

P- Què vas sentir quan l’Arnau va aturar el penal decisiu?

ALEIX MARIMÓN- Els penals si que els vaig veure. vaig sortir a veure’ls. Quan l’Hugo va fallar el 5é penal hi va haver un moment que estava plorant però al fer-lo repetir i marcar gol …i després les dues aturades de l’Arnau vaig pensar … “Olé”… per mi va ser una de les claus!.

P- Quin any, eh?

ALEIX MARIMÓN- Si. A nivell col.lectiu ha estat un bon any. Però encara queda l’europeu i en volem més. Ara anirem per l’Europeu. 

 

Envia un comentari

GUILLEM TORRENTS: NO M’ESPERAVA UN ANY COM AQUEST!

Ha estat una de les claus de la magnífica temporada de l’equip infantil A de l’Igualada HC. La seva actuació a la semifinal de Cassà de la Selva contra el FC Barcelona va fer dir a molts aficionats que l’Elagi tenia relleu de futur assegurat. Després dels campionats de Catalunya i d’Espanya amb l’IHC, ara ha arribat el campionat de seleccions compartint la porteria precisament amb el seu rival aquell dia, el porter blaugrana Arnau Martínez, convertint-se en una parella gairebé imbatible. Tots dos han estat les “parets mestres” de la selecció.

P- Quina final! Més emoció impossible, Guillem..

GUILLEM TORRENTS- Si, la veritat es que va ser una final molt complicada perquè teniem un rival molt complicat davant nostre. Va ser molt emocionant ja que dins els últims minuts perdíem 2-0.

P- Vau saber patir … i remuntar

GUILLEM TORRENTS- Si, en altres partits també vam patir i vam saber gestionar-ho bé. Durant tot el partit ho vam estar provant però la pilota no entrava. Per sort dues jugades molt ben acabades per l’Oriol Llenas van acabar en gol i vam forçar la pròrroga.

P- Vau fer un gran tàndem amb el porter del Barça, Arnau Martínez. La porteria va ser totalment decisiva (amb 5 gols, els menys golejats del campionat)

GUILLEM TORRENTS- Entre els dos ens vam ajudar i vam intentar encaixar els menys gols possibles.

P- Tres títols de tres. Quin any més magnífic no?

GUILLEM TORRENTS- Si, la veritat es que no m’esperava un any com aquest. Tot això ha sigut gràcies a molta gent com amics, companys i sobretot familiars. Espero que tot continuï així, que encara queden campionats per competir!

Envia un comentari

SOCIS D’UNA VICTÒRIA PER LA HISTÒRIA. ARNAU MARTÍNEZ I ARMAND PUJADÓ. “SI TU MARQUES, JO EL PARO”!

Han estat la doble A del triomf de la selecció sub-16 al campionat d’Espanya. “Armand marca. Arnau para”. Aquest és el resum de la jugada definitiva de la final, en una tanda de penals històrica que va disparar l’eufòria entre l’expedició catalana. Després d’haver demostrat que sabia patir, la selecció també va saber guanyar.

I ho va fer amb un pacte entre dos jugadors “rivals” durant tota la temporada. Els seus equips, Igualada i FC Barcelona, s’han enfrontat 4 cops aquest any. Ja es van trobar ara fa gairebé un any, a l’estiu, al torneig Francesc Fontanellas. Després a la primera lliga. I finalment a la semifinal del campionat de Catalunya. Rivals tot l’any. Companys ara a la selecció. De la unió i compromís de dos rivals-amics  en va sortir, precisament, la força imparable que va permetre remuntar un 2 a 0 en contra i portar in extremis Catalunya, un altre cop, al títol de campió. La mevaweb ha tornat a ajuntar als dos socis de l’emocionant triomf català a la Corunya.

P- Arnau, quan vas saber que sortiries en els penals?. T’ho havien dit abans?. Com et vas motivar en un moment tant complicat?

ARNAU MARTÍNEZ- No ho sabia d’abans però ho havíem parlat amb el Guillem i estàvem preparats per sortir qualsevol dels dos… no va fer falta motivació perquè després d’un partit com el d’ahir la motivació arriba sola.

P- I que vas sentir quan, després de marcar l’Armand, vas aturar aquell segon penal?

ARNAU MARTÍNEZ- Va ser una explosió d’alegria ja que havíem quedat amb l’Armand que si ell el marcava jo el pararia i així va ser…

ARMAND PUJADÓ- Si. Si. Va ser així, aquest va ser el nostre pacte…

P- I tu Armand què vas sentir quan vas veure que el parava?

ARMAND PUJADÓ- Buuff, personalment crec que falten paraules per descriure les emocions que et pasen pel cap en aquell moment, però sobretot estava agraït que m’haguessin deixat tirar aquell penal tant decisiu i amb moltes ganes  que anés dins, però obviament els nervis hi estaven presents… tot i així, tot va sortir bé, i quan l’Arnau va aturar el penal, la sensació va ser molt satisfactòria i sobretot em vaig sentir orgullòs de tota la feina i treball de tot l’equip perquè en aquell moment ja erem campions d’Espanya i això és un privilegi… totalment.

P- Vau saber patir en una final molt complicada-

ARMAND PUJADÓ- Si, la veritat és que si, són d’aquelles finals que en tot el partit vas al darrere en el marcador i els minuts van passant, però nosaltres vam seguir jugant com sabíem, donant el màxim que podíem cadascú de nosaltres i al final ens va sortir bé. La final va ser en una part bastant gran dominada per nosaltres però no vam tenir gens d’encert, en canvi, ells, amb menys oportunitats, van ser capaços de posar-se per davant del marcador. Va ser faltant 3 minuts que vam poder marcar i vam repetir menys d’un minut desprès,… El 2-2 ens va portar a una pròrroga de 0-0 i llavors vam anar a penals on vam estar més encertats que ells i això ens va permetre emportar-nos la copa cap a Catalunya.

P- Com heu vist el campionat?

ARNAU MARTÍNEZ- Molt bé … ens ha sorprès el nivell d’alguns rivals ja que molta gent ens havia dit que el nivell era molt baix però va resultar ser un campionat molt igualat.

P- Arnau has compartit porteria amb el Guillem Torrents i heu demostrat una química total durant tot el campionat.

ARNAU MARTÍNEZ- El Guillem, en la meva opinió, és tan un porter excepcional com una persona de 10 i ha sigut un company extraordinari des de la pista, des de la banqueta i fora de la pista

P- Arnau, ha estat curiós…. Tot l’any competint contra l’Igualada amb el teu equip, el FCB (on hi tens, de tota manera, algun igualadí “infiltrat”) … i al final el triomf amb Catalunya ha vingut d’una col·laboració entre blaugranes i arlequinats. Els gols d’Oriol Llenas en el temps reglamentari, el penal de l’Armand, la teva aturada…

ARNAU MARTÍNEZ- Si ha estat curiós trobar-nos tots al mateix vestidor després de jugar tants partits en contra però és un luxe compartir equip amb jugadors com els igualadins i els d’altres equips… per molt que siguem rivals durant la temporada tots teníem el mateix objectiu i els equips i les rivalitats queden apart quan hi ha una amistat i un compromis tant fort entre tots nosaltres

P- Armand, els igualadins heu tancat una temporada rodona. 3 títols de 3. Immillorable.

ARMAND PUJADÓ- Si, ha sigut un any fantàstic, si a mi m’haguessin dit, a principis de temporada, tot el que he guanyat no m´ho hauria cregut, a dia d’avui encara se’m fa estrany pensar-hi perquè ha sigut un somni per mi tota la vida i ara mateix ho he aconseguit i és un honor i un privilegi. La veritat és que aquesta temporada està sent una temporada per emmarcar i certament estic molt content i amb moltes ganes i ambició de poder guanyar més títols pròximament.

 

 

 

Envia un comentari

CAMPIONS!!. VICTÒRIA ESTELADA DE CATALUNYA ALS PENALS DAVANT MADRID

Marca Armand. Para Arnau. I així, Catalunya ha estat campiona. Amb un penal marcat pel davanter de l’IHC i un penal aturat pel porter del FCB. Una victòria èpica. Sabent patir. Remuntant un 2 a 0. I resistint també l’enorme pressió d’una primera derrota històrica en una final de campionat. Els catalans han sabut superar això i molt més. Han fet front a dues lesions: el jugador del Vic Parcerisas (que amb un esquinç al genoll ja no ha arribat a jugar) i el capità l’arlequinat Marimón (amb una fuetada a les cervicals).  Catalunya ha pogut amb tot. Fins i tot amb la vergonyosa persecució contra les estelades en la celebració del títol. La selecció ho ha superat tot.

Guillem Torrents, Armand Pujadó i Aleix Marimón han escrit aquest diumenge els seus noms en la història de l’hoquei igualadí, just al costat del d’una autèntica llegenda, Ton Baliu, que ha guanyat la seva segona Taça de Portugal consecutiva (la sisena copa en 3 països diferents de Guillem Cabestany) imposant-se a la final per 3 a 2 al Valongo a la pròrroga. És la 17ena copa de Portugal dels blanc-i-blaus, el millor registre d’entre tots els equips portuguesos.

EL PARTIT MÉS PATIT

La final ha estat de llarg el partit més difícil que ha afrontat la sub-16 en tot el campionat. Madrid s’ha avançat amb un 2 a 0 que ha sabut mantenir fins al final. En els últims 3 minuts el jugador del Barça Oriol Llenas ha marcat dos gols en 24 segons que han permès forçar la pròrroga in extremis.

Pablo Sotos ha fet l’1 a 0 a l’equador de la primera meitat. Amb aquest solitari gol s’ha arribat al descans. La segona part ha estat clarament molt més moguda. D’entrada amb 2 FD que no s’han pogut aprofitar, una per cada equip. El davanter del Caldes Abel Moya ha vist una targeta blava però Torrents li ha aturat la FD a Víctor Wally. Després la blava ha estat pel mateix Wally però aleshores ha estat Manel Hernández qui no l’ha pogut aprofitar. Al minut 10 Adrián Pos si que ha encertat amb un llançament de penal. Era el 2 a 0 que amenaçava seriosament de trencar la ratxa d’imbatibilitat dels catalans en els campionats d’Espanya de seleccions.

La remuntada semblava impossible. I més quan la sort seguia esquívola. Oriol Llenas no marcava una FD per una targeta blava a Adrián Pos. A partir d’aquí el partit ha implosionat. El davanter del Barça és dels que no es rendeixen i en dues flamarades en 24 segons ha empatat el partit. Era el 2 a 2 que salvava la situació d’alarma roja.

El partit se n’ha anat a la pròrroga. El marcador no s’ha mogut i s’ha arribat als penals. La primera sèrie de 5 la dominava Madrid per 3 a 2 a falta de l’últim llençament. Per Catalunya havien marcat Moya i Pujadó. Per Madrid ho havien fet De Miguel, Pos i Wally.

Ha estat aleshores quan Barberà i Camps han pres la decisió de fer un canvi de porter. (Tant Guillem Torrent com Arnau Martínez han tingut una química perfecta i han estat a un altíssim nivell durant tot el campionat). I la jugada ha sortit perfecta. Cañadillas no ha pogut superar al porter del Barça i Hugo Laguna, el jugador del Lloret ha empatat a 3. 

S’obria d’aquesta manera la sèrie d’1 x 1. Pujadó ha tornat a marcar i l’Arnau li ha aturat el llançament a Wally. El títol era català!. Catalunya campiona!! I amb ella 3 arlequinats que aquest any ho han guanyat absolutament tot.

MADRID 5 (2/0/3) De Grado, Cañadillas, Pos (1), Martín, De Miguel, equip inicial. Sotos (1), Wally, Moya, Fernández i López.

CATALUNYA 6 (0/2/4) Guillem Torrents, Abel Moya, Aleix Marimón, Hugo Laguna, Manel Hernández, equip inicial. Armand Pujadó, Oriol Llenas (2), Pol Jansa, Arnau Martínez. Arnau Parcerisas.

GOLS:  1-0 Pablo Sotos (m 9 i 47). SEGONA PART. 2-0 Adrián Pos penal (m 10.06), 2-1 Oriol Llenas (m 17.31), 2-2  Oriol Llenas (m 17.55). PENALS: 4-3 (gols de De Miguel, Pos i Wally i Pujadó (2), Moya i Laguna).

INCIDÈNCIES: Àrbitres Miguel Díaz i Rubén Fernández. Targetes blaves per Moya pels catalans i Wally i Pos pels madrilenys.

La selecció femenina sub-18 també s’ha emportat el campionat imposant-se a la final a Galícia per 4 a 0.

TRIOMFS ESTELATS

Acabades les dues finals, els jugadors dels dos combinats catalans han volgut celebrar el títol amb banderes estelades, fet que la organització ha volgut evitar i ha obligat a retirar-les durant l’entrega de premis. No ha estat fins que s’han acabat els actes protocol·laris que en un Riazor pràcticament buit, les dues seleccions s’han pogut fotografiar amb les banderes i les copes de campions. Curiosament, la selecció catalana, que fa molts anys que celebra els seus èxits amb aquestes banderes i de fet l’estrella i les quatre barres han estat presents al llarg de tota la competició en les samarretes que han lluït els jugadors i jugadores catalans, l’estrella a l’espatlla esquerra i les quatre barres baixant pel pit i l’esquena.

 

 

Envia un comentari

CATALUNYA vs MADRID. FINAL DEL CAMPIONAT D’ESPANYA DE SELECCIONS SUB-16, CA

Catalunya, amb la participació dels arlequinats Pujadó, Marimón i Torrents, jugarà la final del campionat d’Espanya de seleccions infantils. Els de Jordi Camps i Josep Maria Barberà s’enfrontaran a Madrid després d’haver eliminat en semifinals a Andorra per 9 a 0.

Catalunya ha sortit d’inici amb Guillem Torrents, Manel Hernández, Hugo Laguna Aleix Marimón i Abel Moya. Els gols els han fet Oriol Llenas (3), Manel Hernández (2), Armand Pujadó (2) i Abel Moya (2).

Al matí la selecció s’havia imposat a València per 3 a 0 amb un cinc de sortida format per Arnau Martínez, Armand Pujadó, Aleix Marimón, Manel Hernández i Abel Moya. Els gols els han firmat Aleix Marimón, Hugo Laguna i Oriol Llenas. Cal destacar la gran actuació dels 2 porters Guillem Torrents i Arnau Martínez que han deixat el marcador a zero en els dos partits.

La final que enfrontarà Catalunya i Madrid es jugarà a les 12 al Palacio de los Deportes de Riazor. Els madrilenys s’han classificat per la final imposant-se per 5 a 1 a València.

L’atenció del món de l’hoquei igualadí s’ha distribuït aquest dissabte entre el que passava a la Corunya i el que s’ha viscut a Les Comes. L’espectacular jornada final del torneig “total”,  l’Spirit of Hockey, amb un èxit absolut de participants, més de 200. 

Envia un comentari

CATALUNYA A SEMIFINALS!!

La selecció infantil de Catalunya, amb els arlequinats Pujadó, Marimón i Torrents a les seves files ja és a semifinals després de les dues victòries d’aquest divendres contra Asturies (4 a 1) i contra Galícia (9 a 1). Aquest dissabte els catalans es jugaran el primer lloc del grup amb al selecció de València líderada pel jugador del FC Barcelona Manu Mir. 

Al matí, els de Jordi Camps i Josep Maria Barberà s’han imposat per 4 a 1 amb gols d’Armand Pujadó, Aleix Marimón, Hugo Laguna i Oriol Llenas. En aquesta ocasió la porteria l’ha ocupat el porter del Barça, Arnau Martínez, i han sortit amb ell en l’inicial Marimón, Hernàndez, Parcerisas i Llenas. 

A la tarda, la porteria l’ha ocupada el porter de l’IHC, Guillem Torrents, amb Parcerisas, Laguna, i Marimón, com a titulars. Els gols se’ls han repartit l’Aleix Marimón i el Manel Hernàndez (tots dos han signat un hat-trick), i Armand Pujadó, Pol Parcerissas i Oriol Llenas, amb un gol cadascún.

El València-Catalunya es disputarà al Polideportivo de Montealto aquest dissabte a les 9 del matí. 

Els resultats de la jornada d’aquest divendres han estat aquests: 

Galícia 4 – València 5.

Astúries 1 – Catalunya 4

Euskadi 0 – Madrid 9

Andalucia 4 – Navarra 1

Catalunya 9 – Galícia 1

Castella-Lleó 0 – Astúries 2

Navarra 0 – Madrid 3

Andorra 2 – Andalusia 1

SPIRIT EN MARXA!

Mentrestant a Igualada ha començat l’Spirit of Hockey. És ja la tercera edició d’aquest torneig marcat per l’espectacularitat extrema. El torneig ha arrencat aquest divendres a 27$ de 6 de la tarda i s’acabarà aquest dissabte a les 8. En aquesta tercera edició s’hi han apuntat un total de 30 equip, fet que suposa un total de més de 200 jugadors. L’Spirit es juag en diferents categories. Pre-benjamins, benjamins i alevins disputen un 12 hores i infantils i ultra ho fan en la modalitat 24 hores.

Per acabar hi ha algunes notícies de “mercato” o de seleccions que afecten jugadors amb ADN de Les Comes. Per exemple, s’ha confirmat la continuïtat de Joan Muntané al Vilanova de primera estatal. Categoria on també jugarà Aleix Vera que deixa l’Alcobendas per fitxar pel Sant Feliu, fins ara dirigit per l’ex-Dream Team, David Càceres. I finalment els membres igualadins de la selecció d’Holanda, Joan Doncel i Èric Vives han marxat aquest divendres cap a Holanda per efr un stage intensiu amb la selecció orange de cara a l’Europeu de La Corunya. Un altre dels integrants de la selecció, Tety Vives, no hi ha pogut anar per motius d’estudis i s’hi afegirà en la concentració que faran més endavant a Palafrugell.

 

 

 

 

Envia un comentari

FERRAN LÓPEZ, UN ANY MÉS DIRIGINT L’IHC RIGAT

Ferran López continuarà una temporada més a la banqueta de l’Igualada RIGAT. El tècnic arlequinat afrontarà així la seva quart temporada a la banqueta de Les Comes amb l’objectiu de seguir la progressió que l’equip ha estat fent des que va arribar al club. Ferran López no pot amagar la seva satisfacció per dirigir una temporada més un grup del que sempre en destaca el caràcter, el compromís i la predisposició: “Súper feliç d’estar una temporada més aquí… temporada a temporada i ja en seran 4 , content de pertànyer a aquest grup i a aquest club. Estic molt content d’haver-ho segellat. Igualada és un lloc on estic creixent molt com a entrenador i com a persona i i en el qual vull continuar creixent, al costat del club i de l’equip. Feliç de ser un any més de l’Igualada, un club tant històric i poder formar part d’aquesta història una mica més”.

CATALUNYA 11 – CASTELLA-LLEÓ 1. DEBUT AMB GOLS

Mentrestant qui ha començat a escriure la seva història al campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques és la selecció de Catalunya amb els arlequinats Pujadó, Marimón i Torrents. Els de Jordi Camps i Josep Maria Barberà han debutat amb victòria, golejant per un inapel·lable 11 a 1 a la selecció de Castella-La Manxa. 2 dels 3 arlequinats han estat titulars, Guillem Torrents a la porteria (a la segona meitat ha jugat Arnau Martínez) i Aleix Marimón, Els gols els han fet Oriol Llenas (3), Armand Pujadó (2), Manel Hernández (2), Hugo Laguna (2), Parcerises 2). Aquest divendres Catalunya jugarà a 1/4 d’11 contra Astúries i a les 4 contra Galícia.

CATALUNYA 11 (7/4) Guillem Torrents, Abel Moya, Aleix Marimon, Pol Jansa, Arnau Parcerisas (2), equip inicial. Hugo Laguna (2), Manel Hernández (2), Armand Pujadó (2), Oriol Llenas (3) i Arnau Martínez.

Castella-Lleó 1 (0/1) Jaime Ventura, Álvaro Marqués, Pablo Arribas (1), David Martinez i Nicolas Gómez, equip inicial. Fernando Sanz, Iker Ridruejo, David Díaz.

Els resultats de la primera i segona jornada han estat aquests:

PRIMERA JORNADA

Castellà-Lleó 0 – València 8

Astúries 2 – Galícia 4

Andorra 5 – Euskadi 3

Andalusia  1 – Madrid 5

 

SEGONA JORNADA

València 3 – Astúries 1

Catalunya 11 – Castella-Lleó 1

Navarra 1 – Andorra 2

Euskadi 0 – Andalusia 2

 

 

 

 

 

 

Envia un comentari

LA SELECCIÓ, 30% ARLEQUINADA, A LA CONQUESTA D’ESPANYA

L’expedició de la selecció infantil de Catalunya marxa aquest dijous al matí cap a la Corunya on intentaran aconseguir el títol en el 23è campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques. Els nois de Jordi camps i Josep Maria Barberà estan citats a les 7 a la terminal A de l’aeroport de Barcelona-El Prat. El vol de la companyia Vueling surt a 2/4 de 10 del matí i te prevista l’arribada passades les 11. Els catalans tenen la seu de la concentració a l’hotel Plaza de la capital corunyesa. 

En categoria Sub16 masculina (també es disputa la sub-18 femenina) hi participaran deu seleccions, que jugaran la primera fase al Polideportivo Monte Alto dividides en dos grups de cinc, i les finals tindran lloc al Palacio dos Deportes de Riazor. Catalunya estarà al grup B i els seus rivals seran Galícia, València, Astúries i Castella-Lleó, mentre al grup A jugaran Euskadi, Madrid, Navarra, Andalusia i Andorra. Els dos primers classificats de cada grup jugaran dissabte les semifinals al mateix Polideportivo de Monte Alto i diumenge tindran lloc les finals a Riazor (a partir de les 12 del migdia) 

El debut de la selecció serà aquest dijous a  la tarda contra Castellà-Lleó (a 1/4 de 6). Divendres els catalans tindran dos partits a 1/4 d’11 contra Asturies i a les 4 contra Galícia. 

L’equip de Catalunya el formen els següents jugadors:

Guillem Torrents, Aleix Marimon i Armand Pujadó (IHC)

Arnau Martínez, Oriol Llenas i Manel Hernàndez (FCB)

Arnau Parcerisas (CP VIC)

Abel Moya (Caldes)

Hugo Laguna (Lloret)

Pol Jansa (Reus)

Envia un comentari