EL PRIMER CONTACTE DEL NOU IHC

Els jugadors de l’Igualada HC faran una primera aturada a les seves vacances. Després d’uns primers dies de descans  la plantilla del nou IHC 2016-2017 tindrà aquest dijous el seu primer contacte. Els jugadors han estat convocats pel cos tècnic per rebre el treball d’estiu que els ha preparat el PF, Pep Vàzquez. Hauran de complir amb  l’habitual sessió de pesatge i rebran totes la planificació, les dades necessàries pel retorn a la feina: data d’inici de la temporada, els dies d’entrenament… La jornada de retrobament acabarà amb un sopar entre tots els integrants de la plantilla, amb la junta directiva i el servei mèdic del club.

Mentrestant el capità arlequinat Ton Baliu seguiex la seva preparació per l’europeu de Portugal. Els de Quim Paüls han jugat aquest dilluns a la Torre Roja de Caldes un partit de preparació que ha acabat amb victòria per la selecció per 4 a 5 (a la mitja part ja guanyava per 2 a 5). L’estatal debuta el dia 11 de juliol contra Austria (a les 7 de la tarda), després s’enfrontarà als anfitrions (Portugal dia 12 a les 10 de la nit) i tancarà la fase de grups contra Suïssa, dimecres a les 6 de la tarda.

 



Envia un comentari

À. FERRER: HE VOLGUT SABER QUIN ÉS EL MEU SOSTRE I PER AIXÒ VAIG A PIERA

Z ALEXFoto O. Sebrià

P- Àlex… aquella foto que et vam fer amb el Joan a les Comes va ser premonitòria… aleshores no ho sabíem però eren 2 adéus…Com ha anat tot?

À. FERRER- En aquell moment no s’havia ni jo al meu futur. Aquell dia era l’adeu del Joan, el Ton i el Pol, volia tenir una foto amb el Joanet com a record dels grans anys que hem passat. El club comptava amb mi i els hi agraeixo molt però al final he volgut saber quin es el meu sostre i he decidit anar a Piera

P- Te’n tornes a casa … en una categoria molt important com la Nacional Catalana…

À. FERRER- Si torno a Piera a Nacional Catalana a provar sort per veure on puc arribar, es un projecte maco a una categoria important.

P-Com valores aquests anys que has estat a Igualada?

À. FERRER- Costa resumir aquests anys al club on m’he sentit com a casa des del primer dia, he viscut dos final-four, la copa del rei, les fases finals amb sub-23 i dos anys com a entrenador. El més important es que m’emporto grans records i sobretot grans amics.

P- I l haver compartit porteria amb l’Elagi?

À.FERRER- A l’Elagi li estic molt agraït, sempre que li he demanat m’ha ajudat, hem tingut molt feeling i sobretot m’ha ensenyat a cada entrenament i a cada partit com afrontar situacions…  és un dels millors porters i com a persona un 10.

P- Com creus que li pot anar a l’IHC la temporada que ve?

À.FERRER- L’any qe ve espero veure un Igualada lluitant a cada partit com ho ha fet fins ara, hi ha un gran grup de jugadors que deixaran al club ben alt.

P- Això és un “Fins Aviat” però. Les portes de les Comes sempre les tindràs obertes!!!

À.FERRER- Com t’he dit hi deixo molts amics, tant jugadors com aficionats…  a més el meu germà està encara al club així que sempre que pugui vindré a veure l’Igualada. He viscut 3 anys inoblidables aquí a Igualada i sempre estaré agraït.
Per últim vull donar les gràcies a tots els jugadors, entrenadors i cos tècnic que han compartit amb mi vestidor aquest anys per ensenyar-me tant i fer-me gaudir tant del hoquei



Envia un comentari

MANEL DEL VALLE: ÉS EL QUE HE DESITJAT DES DE PETIT

Z VALLEFoto M.V

P- Manel, passes a formar part del primer equip. Que sent un jugador del planter quan arriba aquí?

M. DEL VALLE- Doncs és el que tot jugador del club vol quan comença a jugar a hoquei. Havent arribat aquí després de catorze anys al club estic molt content, és el que he desitjat des que era petit.

P- És la culminació d’una gran temporada, no?

M.DEL VALLE- Sí, ha estat una de les millors temporades, tant per mi, com per la base del club. Llàstima del júnior que no vam poder aconseguir l’objectiu d’anar a campionats, però amb el 2a catalana hem rendit al màxim i hem assolit l’objectiu de pujar a 1a catalana.

P- Per aquells que no poden anar a veure partits de la base, com és Manel del Valle com a porter?

M.DEL VALLE- Doncs intento ser un porter bastant regular, donant-ho tot tant als entrenaments com als partits. Però sobretot sóc molt tranquil a la porteria, intento no ficar-me nerviós i estar concentrat tot el partit.

P- Com veus els companys de porteria i de pas tot l’equip?

M.DEL VALLE- Els companys de porteria tenen un nivell molt alt, estarà bé tenir aquesta competència ja que augmentarà tant el rendiment meu com els d’ells. I pel que fa a l’equip, ara que tornem a Europa, estic segur que obtindrem grans resultats amb les noves incorporacions.

P- També haureu de defensar la porteria del 1ª catalana després de l’ascens … un repte il.lusionant.

M.DEL VALLE- Sí, a partir d’ara jugarem en una categoria superior amb rivals més potents, intentarem donar el màxim a cada partit i quedar el més amunt possible de la taula al final de la temporada.



Envia un comentari

BERNAT CAMPS: NI M’HO VAIG PENSAR. FORMAR PART DE l’IHC ÉS UN ORGULL

B.CampsFoto B.C.

L’Igualada CALAF GRUP s’ha fet amb els serveis d’un porter jove, amb un gran present i un millor futur. Bernat Camps. 19 anys, 1’83 i 73 quilos. Tota la vida al Tordera, equip amb el qual ha arribat a campionats de Catalunya i d’Espanya. 2 cops campió d’Espanya com a segon porter de l’equip del seu germà, Gerard Camps,  i amb el seu equip ha disputat campionats de Catalunya a Lleida i Cambrils, aleví i juvenil respectivament. 

P- Arribes com a reforç per l’IHC. Com ha anat tot. Com ha anat el procés, les negociacions. Per que tries Igualada?

B.CAMPS-  La veritat és que el Manel va contactar amb mi via el meu pare i li va dir el que hi havia i si estaria disposat a anar-hi. Tot seguit, el meu pare va contactar amb mi i em va comunicar el que li havia dit el Manel i jo ni m’ho vaig pensar, vaig considerar que era una bona oportunitat i que la volia aprofitar. L’Igualada és un club històric i és un dels grans de l’Ok Lliga i formar part d’un club com aquest sempre és un orgull…  treballes i entrenes cada dia perquè algun dia puguis estar a un club com aquest, i un cop arriba l’oportunitat doncs s’intenta aprofitar i es treballa al màxim dia rere dia. Però apart del que previàment he esmentat també m’ha fet escollir l’Igualada el fet que des del primer moment han mostrat molt interès per mi.

P- Que et sembla l’equip que t’hi trobaràs?. I els companys de porteria?

B.CAMPS- Crec que és un equip amb visió de futur, amb l’equilibri perfecte entre jugadors joves i experimentats. Penso que és un equip molt potent i amb les dues noves incorporacions d’aquest any (Emmanuel i Bagalló) i els que pujen (Bars i Vives) ajudaràn a l’equip a crèixer i a crear un bon grup tant dins com fora la pista. Pel que fa la porteria, conec l’Elagi des de fa molt de temps perquè han compartit molts estius junts amb el meu germà a la selecció. És un gran porter i tinc moltes ganes d’entrenar amb ell i apendre d’ell ja que la veritat que tant ell com el meu germà sempre han estat uns grans referents a la porteria.

P- Que hi podràs aportar? Com és el Bernat Camps porter?

B.CAMPS- Primer de tot vinc d’una lesió i sé que al principi serà difícil, però el que vull aportar a la porteria és moltes ganes, molta il·lusió i molt treball. Considero que això ajuda a tenir un ritme elevat a l’entrenament i això es reflecteix als partits. Com a porter estic acostumat a que m’arribin moltes pilotes, normalment els equips que he tingut i els entrenadors els hi ha agradat presionar a tota la pista i això implica que normalment t’arriben molts 1 contra 1.

P- A casa sou 2 porters, tots 2 d’alt nivell… com es porta això?. Que t’ha dit el teu germà?. Algun consell, ell que ja ha fet aquest camí que tu encetes ara?

B.CAMPS-Tota la família en general està molt implicada en el món de l’hoquei i ho intento mirar des d’una vesant constructiva i no des de la pressió d’haver de ser un bon porter. Sempre intento seguir els consells que em donen a casa i a partir d’aquí, doncs, intentar fer el millor possible.

El meu germà m’ha donat suport i ha entès la meva il·lusió i les meves ganes i m’ha dit que sobretot no deixi de treballar i d’aprofitar aquesta oportunitat. A més, al conèixer l’Elagi, m’ha dit que segur que estaré bé i que intenti aprendre el màxim que pugui d’ell. El meu germà va triar un camí semblant quan va sortir de Tordera per anar a Vendrell, i una de les coses més positives que en va treure no van ser els títols sinó l’aprenentatge i l’amistat que van tenir amb en Roger Molina…  per mi és el consell més important que em va donar.

P- Hi va haver un moment que a Igualada van somniar amb poder fitxar al teu pare com a entrenador, al teu germà el van seguir de molt a prop… a la fi arribes tu. A igualada poden dir … “Per fi un Camps a Les Comes”… sembla que estigués escrit, no?

B.CAMPS- El món de l’hoquei és molt petit, i quan tens a molta gent coneguda i moltes amistats a un club, tard o d’hora és bastant probable que algú o algú altre hi acabi anant. No ha pogut ser el meu pare, no ha pogut ser el meu germà, i al final hi he acabat anant jo. Per mi no deixa de ser un orgull que per fi trobem un Camps a les Comes però també sóc conscient que és una responsabilitat molt gran i que això m’obliga a donar el millor de mi.

Envia un comentari

MANEL DEL VALLE I BERNAT CAMPS, NOUS PORTERS DEL 1ER EQUIP DE L’IHC

Z PORTERSFoto IHC

Els porters, Manel del Valle i Bernat Camps, completen la plantilla de l’IHC CALAF GRUP per a la temporada vinent. Tots dos cobriran la baixa d’Àlex Ferrer que no continuarà a l’equip.

Manel Del Valle, té 19 anys i és un porter del planter. Aquest any ha aconseguit l’ascens amb el segon equip a primera catalana.

Bernat Camps té també 19 anys, prové del Tordera és de categoria junior i té experiència a Nacional Espanyola. Prové d’una nissaga molt hoqueística i és germà del que serà porter del Vic la próxima temporada, Gerard Camps. 

Amb aquestes dues incorporacions, l’equip comptarà amb tres porters.  Elagi Deitg, Manel del Valle i Bernat Camps competiran per aquesta posició, a partir del mes d’agost.

La plantilla queda ja totalment tancada amb els porters Deitg, del Valle i Camps; i els jugadors, Sergi Pla, Met Molas, Dani López, Nil Garreta, Tety Vives, Roger Bars, Francesc Bargalló i Emanuel Garcia. Els jugadors juniors de l’IHC completaran la pretemporada amb els del primer equip.

Envia un comentari

POL GALBAS: TANT DE BO PUGUEM COINCIDIR EN EL FUTUR

z GalbasFoto IHC

P- Seguim la dinàmica d’adeus a l’IHC.  Pol la temporada que ve jugaràs al Caldes.  La teva estada a Igualada, la primera diguem, haurà estat d’un any. 

P. GALBAS- Si. Les raons són bàsicament el desplaçament. Jo estic treballant i estudiant a Barcelona i a Sant Cugat i el fet de venir aquí m’és molt complicat, en tots els aspectes. I vaig prendre aquesta decisió. Però estic molt agraït. Tant a la junta, com als companys, com a l’afició, l’estaf tècnic … tothom. Pel tracte que m’han donat que ha estat excel.lent. Tant de bo puguem coincidir en el futur.

P- I com valores aquest any ?

P.GALBAS- Bé. Ha estat un any complicat. Hem treballat molt i al final els fruits han sortit i penso que és la part més positiva. Crec que podem dir que ha estat una molt bona temporada. 

P- Individualment vas posar-te la gent a la butxaca.

P.GALBAS- Doncs si.  És fàcil aquí per que la gent és molt maca, molt agradable. La gent t’ajuda molt. Estan molt a sobre teu… Estic molt content.

P- I aquell partit final a Les Comes. Com el recordes?

P.GALBAS- Espectacular. La gent aplaudint, fent passadissos. Molt bé, Molt bé. Magnífic. Va coincidir que marxaven el Joan i el Ton que són dues insígnies a Igualada, porten molts anys, i va ser un final rodó. I els desitjo el millor, tant al Joan com al Ton, per que són dos tios collonuts tant dins com fora de la pista.

 

Envia un comentari

J.MUNTANÉ: S’HA TANCAT UNA ÉPOCA. I SAP GREU

Z MuntanéAmb la temporada oficial ja acabada l’actualitat de l’Igualada HC CALAF GRUP segueix marcada per arribades i adeus. A l’espera de tancar definitivament la plantilla del primer equip (amb l’arribada de moment d’Emanuel Garcia i Francesc Bargalló), aquests són també dies de comiat. Avui ho fem amb un jugador amb ADN de les Comes, Joan Muntané. 

P- D’entrada confirmem primer la teva nova destinació…

J.MUNTANÉ- Si, si ja s’ha confirmat… jugaré a Les Casernes, a Vilanova,  la pròxima temporada a les ordres d’Alexis Castro.

P- Han estat unes setmanes intenses amb molta gent dient-te adeu… tot i que hauria de ser un “fins a la pròxima”…

J. MUNTANÉ- Si. Ha estat emocionant aquest final de temporada veure que la gent està al teu costat, que t’estima… és una mica un premi a molts anys aquí a Igualada. I és una cosa que valoro moltíssim per que aquest és un club que em sento molt meu. Vaig començar aquí de molt petitó, a l’época del Dream Team. I el fet d’anar escalant i arribar al primer equip… per mi era un somni. I haver-lo complert és molt important. I si, és cert que mai s’ha de tancar aquesta porta però s’ha acabat una etapa. I sap greu. Però ja diuen  que quan es tanca una porta s’obre una finestra… Però qui sap?

P- Quan dius que la gent t’estima… de fet poca gent (i mira que n’ha passat molta i de molt nivell)… poca ha arribat a tenir pancartes dedicades.

J.MUNTANÉ- Bé,aquell  va ser el dia bàsicament del TON, que es mereix aquell gran homenatge per que el que ha fet aquests anys és per treure’s el barret… però en veure que també pensen en tu et fa adonar que valoren tot el que has fet i treballat. Han estat gairebé 20 anys a Les Comes (amb aquell parèntesi a Vilafranca) … de jugador, d’entrenador, de fer base… ajudant a la coordinació. He passat moltes hores a Les Comes… i fa llàstima però es tanca una etapa. També em sento privilegiat d’haver-ho pogut gaudir durant aquests 3 anys al primer equip

P- Has marxat amb l’objectiu aconseguit… entrar a la Copa de la Cers.

J.MUNTANÉ- Si, si aquest era un objectiu de l’equip. L’IHC amb la història que té, amb el palmarés que té hi hauria de ser sempre. O a la Champions o a la Cers, però sempre. Portàvem vint i escaig anys sent-hi sempre i per tant haver-i pogut tornar a entrar ens ha de fer sentir contents. De fet ,m’emporto un gran record del dia del Lleida i el poso al mateix nivell que aquella Final Four de les Comes. El pavelló feia un goig impressionant i era una cosa que tenia al cap des que era petit… i em va emocionar moltíssim. També el dia que vaig debutar aquí a casa… Són els 3 grans records que m’emporto a la motxil.la. I el dia del Lleida va ser una explosió d’emocions i les vaig viure intensament. 

 

Envia un comentari

FCB 9 – IHC 3. SUBCAMPIONS DE LA COPA ACHP

imageFoto A. Lodi

L’equip sub-23 de l’IHC ha quedat subcampió de la Copa ACHP de la categoria. Els arlequinats han caigut a la final davant del FCB per 9 a 3 en un partit més disputat del que indica el marcador.

L’Igualada es podria haver avançat en el marcador amb un llençament de penal, però no l’ha pogut aprofitar. De fet els capitalins han estat molt més efectius i se n’han anat al vestidor amb un 4 a 1 favorable que feia molt complicada la remuntada.

A la segona meitat tot i que els igualadins han reduit diferències amb el 5 a 2,  a la fi no han pogut rebatre el poder ofensiu dels blaugranes que s’han proclamat campions amb tot mereixement. Els gols arlequinats els han fet Bars (2) i Méndez.

Al matí l’IHC s’havia imposat al Noia a les FD ( han marcat Tety i Bars). El partit havia acabat amb empat a 5. El Barça per la seva banda havia deixat fora als anfitrions, el Voltregà.

Aquest ha estat l’últim partit de la temporada de l’equip sub-23, que ha acabat tercer a la lliga i segon a la copa. Ha estat també un partit especial per que suposava també l’adeu d’alguns jugadors. El que de moment està ja confirmat és el de Bern Gabriel que jugarà al Sant Cugat per motius d’estudi.

FCB 9 (4/5)

IHC 3 (1/2) Alex Ferrer, Manel del Valle, Jesús Priego, Eudald Castells, Carlos Sebastian, Roger Bars (2), Tety Vives, Jordi Mendez (1), Bern Gabriel, Roger Torra. Ent. Carles Piernas
Delegats: Alex Ferrer i Antoni Lodi

Envia un comentari

L’IHC SUB-23 A LA FINAL FOUR DE LA COPA ACHP

Z SUB 23L’equip sub-23 de l’Igualada CALAF GRUP disputa aquest dissabte a Sant Hipòlit de Voltregà la Final Four de la competició. Els arlequinats s’enfrontaran al Noia Freixenet a una de les semifinals (2/4 d’1 del migdia).  Abans es jugarà l’altra entre el  FC Barcelona i Voltregà. La gran final es disputarà el mateix dissabte a partir de 2/4 de 7 de la tarda. 

L’IHC, format per joves del planter, ha arribat a aquesta Final Four com a tercers classificats de la lliga sub-23 amb 30 punts, a només un del Noia i 2 del Voltregà, que va acabar primer. El FC Barcelona va ocupar la quarta plaça amb 27 punts. 

Durant la temporada han defensat l’equip sub-23 porters com Basili Solà, Roger Madrid, Manel Del Valle o  Carles Ferrer; i jugadors com Ferran Yeste, Roger Bars, Roger Torra, Víctor López, Bern Gabriel, Eudald Castells, Guillem Graells, Marc Castells, César Vives, Miguel Ramos, Jordi Méndez, Roger Cárdenas, Oriol Prat, Jesús Priego, Carlos Sebastián, Manel Rojas i Alejandro Jaime.

Envia un comentari

E. GARCIA: LLEVO EL GOL EN LA SANGRE. ME GUSTA EL ARCO

emanuel_garcia

 

És el gran protagonista del mercato. Ha estat la bomba de l’estiu. L’IHC CALAF GRUP ha confirmat l’arribada d’un jugador de primeríssim nivell. 12 lligues i 5 copes amb el Porto a Portugal, 3 cops subcampió del mon, amb la selecció argentina, màxim golejador de la Lega amb el Viareggio la temporada 2011-2012, 13è canoniere aquest any amb 26 gols (1’08 per partit) amb el Bassano.

L’IHC fitxa un autèntic killer, amb experiència (32 anys) i amb moltes ganes de jugar en l’única lliga gran que li faltava: Argentina (amb l’Estudiantil de San Juan), Portugal (amb el Porto) Itàlia (amb Viareggio i Bassano). Ara Emanuel Garcia complirà un somni… Ok Lliga amb l’Igualada. La mevaweb ha parlat amb ell hores abans que s’agafi vacances. A mig agost ja serà a Igualada disposat a començar una nova etapa amb força i convenciment.

 P- Emanuel, has estat el fitxatge bomba del mercato. Com ha estat possible que hagis arribat a Igualada?

 E.GARCIA-   Aquí, en medio de toda la negociación, hay una figura que es fundamental. Josep Vigueras, de Reno. Con Josep Vigueras tengo una relación de amistad desde hace 15 años. Lo conocí muy jove, en el  1999, estuve por aquí en una gira con mi equipo , el estudiantil de San Juan… incluso jugué en Igualada. Y ahí nació una gran amistad. Ese mismo año fiché por el Porto, con 16 años me vine para Europa.

Y esta amistad con Josep la he mantenido todos estos años. Cuando decido que me quiero ir de Italia… pienso, en Portugal ya he estado y han sido muchos años, muchos títulos (12 ligas, 5 Copas…) queria provar la liga española… un poco lo único que le falta a mi carrera.

Josep me explica que las coses no están fáciles en el hockey español… que lo miraría, però que a ojos cerrados él iria a Igualada. Es un equipo serio, me dice, que confia mucho en el presidente, en la junta. Lo que te digan lo haran. Cumpliran. Me dice muy claro que para él la opción número 1 es Igualada. Seria la opción ideal.

Quedamos que lo mirarà y yo me voy a entrenar. Y antes de comenzar, estaba aún en el vestuario, y  ya me llama Manel. Para mi el interés que me mostró fué algo que valoré mucho.

Tengo 32 años. Es un momento perfecto para darme el gusto. De ir a una liga que quiero conocer y ir en buenas condiciones. Preparado para competir con los mejores. Era ahora o, a lo sumo, el próximo año. Queia irme de Italia y esta vez más que en el tema económico he preferido darme un regalo a mi mismo. Quería ir a un equipo, y a un hockey, que me diera estimulos y ilusión.

P- I al final tries Igualada?

 E.GARCIA – Si. De entrada porque te hacen sentir valorado. Para mi fué muy importante. Valoro mucho la manera de actuar de Burón. Claro, directo y conciso. No te ofrece lo que no tiene. Me gusta trabajar así. Las cosas claras. De hecho, pasé por Igualada, estuve 4 o 5 dias. Fuí a ver al equipo contra el Liceo. Para mi y para mi família era muy importante ver las sensacions y fué todo realmente muy positivo. Tuvimos feeling y una buena relación des del principio.

P- Doncs ho vàreu fer molt bé, per que ningú et va “descobrir” en la teva visita. Per cert, viuràs a Igualada?

E.GARCIA- Si, si. Viviré en Igualada. Incluso ya hemos inscrito nuestra hija en la escuela, en la Acadèmia Igualada. Sabíamos lo que queríamos. Y cuando estvimos en Igualada fuimos a visitar algunes escuelas para mi hija Lara de 4 años. Y ella lo tuvo claro… “la segunda, la segunda”… y nos apuntamos en la Acadèmia.

Viviremos, pues, en Igualada. De la casa se està encargando la directiva. Estaremos cómodos. Yo soy un enamorado de ciudades grandes y tener Barcelona tan cerca me encanta. Me curarà de esa necesidad. Y ademas estamos también cerca del mar. Estuve 14 años viviendo cerca y ahora también valoro que esté tan cerca.

P- Vas estar veient l’IHC-Liceo. Vas triar bé. Que et va semblar l’equip?

 E.GARCIAFué un excelente partido. El Igualada jugó muy bien. Defendio muy bien. Me sorprendió. Y también estuvo muy bien en el contragolpe. Es un equipo muy joven. Con mucho marge de mejora. Ferran està haciendo un excelente Trabajo.

Tengo mucha ilusión. Y mucha confiança. Espero aprobechar mi experiència. Se que soy capaz de adaptar mi juego a muchas circunstancias. En Italia he tenido que hacer muchos papeles diferentes. Incluso de entrenador en un play-off. Jugar delante, jugar de defensa… me sentí cómodo en qualquier parte del campo. Estoy en el momento ideal para provarme en esta liga. Para ver hasta donde puedo llegar. Y entrar en un grupo joven y con ilusión, con ganas de aprender.

P- Que espera Ferran de tu?

 E.GARCIA- Bien. Sólo he hablado un par de veces con él. Y muy poco de cosas técnico-tácticas. El gol es algo que llevo en la sangre. Es lo que más me gusta. Pero soy un delantero que defiendo como un defensa. Intento ser completo. Hacer todo lo major en qualquier parte de la pista. Y intento disfrutar de mi juego. Pero soy delantero. Me gusta hacer goles. Me gusta el arco. Me gusta meterme. Con el tiempo he aprendido cuando ir y cuando no.

P- Que esperes de la pròxima temporada?

 E.GARCIA- Es una pregunta complicada. Conozco poco al equipo. Los he visto solo una vez. Y si, muchos resumenes. Los veo a menudo. Por que vivo de esto y miro de ver al máximo de equipos posibles. Pero es difícil pronunciarse ahora. En la pretemporada terndremos una idea más definida. Pero te digo que llego con la ilusión de hacer las cosas bien y que si las hacemos los resultados llegaran. Soy inconformista y ambicioso. Tengo mis objetivos personales y te puedo assegurar que son bastante altos. Pero son para mi. Ahora prefiero conocer al grupo y a una liga nueva. Y se trabajará. Y muy duro.

P- Saps que ets el primer estranger de la història? (bé, el segon si tenim en compte l’hispano-francés  René Peyrecave en temps de pioners)… et suposa alguna pressió o és només una curiositat.

E.GARCIA- Una curiositat tampoco. Es normal que una zona como Catalunya que tiene excelentes jugadores, como mi San Juan, que son las dos potencias mundiales de este deporte… es normal que no necesite muchos estranjeros. No hay muchos en San Juan. No hay en Catalunya. Esto se debe a que se trabaja mucho con la base… y al final no les hace falta buscar fuera por que crean jugadores muy buenos y te arreglas con lo que tienes. En otros clubes o zonas tienen que acudir a los estranjeros para dar ese salto de calidad.

No me parece una curiosidad. Ni raro. Clubs como el Igualada aprovechan lo que tienen en casa. Me parece excelente. Y me da una sensación linda. Si alguien tenia que ser el primero me hace mucha ilusión ser yo y intentar aportar todo lo que pueda.

 P- I podries haver estat el primer fins i tot abans… per que ara fa unes temporades el cos tècnic de l’IHC ja s’havia plantejat el teu nom. No se si ho sabies.

E.GARCIA- No, no lo sabia. A Joan Carles lo conozco de haberlo oïdo como jugador però no de manera personal. Con el Porto nos enfrentamos con el Igualada y me salió todo muy bien en esos partidos. Quizás ayudó. Nunca supe de ese interés. De hecho me llamaron algunos equipos españoles però estaba en Porto, el segundo mejor equipo de Europa. Y era difícil cambiar.

P- Ja que parlem de l’IHC, quines referències tens del club.

 E.GARCIA- Como te decía vivo del y para el hockey. Vivo solo en Europa desde los 16 años. Y el hockey me lo ha dado todo. Y yo le dedico mi tiempo. Me informo. Sé bastante sobre hockey, de toda Europa. Y se que és un equipo con un gran palmarés. De hecho tengo un gran recuerdo de como se portaron conmigo cuando vine en aquella gira que te comentaba. Estuve en Les Comes y me dieron una camiseta y un pantalón de regalo. De hecho no la tenian en ese momento y me la enviaron por correo. Fué un gesto muy bonito.

P- En realitat arribes a Porto l’any que l’IHC juga precisament contra aquest equip la final de la Copa d’Europa de les Comes…

 E.GARCIA- Si, lo recuerdo, pero yo me pasaba una parte del año en Argentina acabando los estudiós y cuando se jugó estaba allá.. Pero sé la trayectoria del club, sus títulos, su lucha actual… y espero que si la economia no lo sigue complicando pueda hacer un paso adelante y que yo pueda ayudar a darlo.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Envia un comentari