EL PODER DE LA BASE

El primer equip de l’IHC RIGAT ha començat aquest dilluns els entrenaments per preparar el desplaçament dissabte a Sant Sadurní. Aquesta és una setmana marcada pel debut amb victòria i liderat, i alhora per notícies relacionades amb la base del club. D’entrada amb el debut amb rècord de Martí Busquets amb qui podrem analitzar la seva fita a l’edició de dimecres. També és una bona notícia que la lesió d’un dels seus companys  l’equip juvenil, Armand Pujadó (una trepitjada a un dit de la mà)  és menys greu del que es pensava. La radiografia ha demostrat que no te res trencat, ni hi ha cap fissura. Finalment és només un hematoma. El jugador farà dos dies de descans, n’entenarà dos més a un ritme més tranquil i diumenge provarà ja de jugar. D’aquesta manera pràticament s’assegura al 100%  la seva participació a l’Eurokey de Blanes on els arlequinats intentaran substituir als actuals campions d’Europa que són els jugadors del FC Barcelona.

També és notícia de base la segona victòria consecutiva del Vallter IHC a la primera catalana. aquesta n’és la crònica de M.B per la mevaweb.

VALLTER IGUALADA B 8 – SANT CUGAT B 3. MAMBO EN EL RETORN DE SISCU RUBINAT

Segona victòria consecutiva del Vallter Igualada a la Primera Catalana en golejar divendres a les Comes al Sant Cugat B per 8-3 en el dia del debut de Siscu Rubinat després de 5 anys a Piera.

Com la setmana passada davant del Montbui els igualadins van sortir tensionats i molt concentrats. Al minut 2 Ferran Yeste, en una acció individual a l’interior de l’area, va aixecar i picar la pilota enviant-la al fons de la xarxa.
El domini igualadí va tenir recompensa al minut 7 i mig quan el debutant Siscu Rubinat feia el 2-0. Però l’alegria només va durar cinc segons perquè després de servir de centre Carles Pinto, en una acció rapida que va agafar adormida la defensa igualadina, feia el 2-1.

Tot i el gol els igualadins no van abaixar els braços i  van seguir portant el control del partit. Dos minuts més tard una gran acció del mateix Rubinat, enfilant sol la porteria rival, va ser objecte de FD.  La falta la va executar magistralment Jordi Méndez  el 3-1.

El Sant Cugat ho seguia provant però es trobava sempre amb un molt segur arribades Manel del Valle. En canvi l’IHC va ampliar diferències al minut 13 i mig amb una bona transició culminada per Bernat Yeste després d’una gran assistencia de Siscu Rubinat. Era el 4 a 1 que es podria haver ampliat amb una FD per blava a Aleix Pérez. Méndez no va poder repetir, però l’IHC va aprofitar la superioritat per fer el 5 a 1 a falta de 7 segons. Rubinat marcava el seu segon gol aprofitant una assistència del mateix Méndez.

A la segona part els igualadins tenien clar que havien de ser pràctics i que fos el rival qui arrisqués. Les possessions igualadines eren més llargues i continuades.  De tota manera al minut 7 i mig els visitants van aprofitar una pèrdua arlequinada per reduir diferències, amb un tir de Delós  des de la frontal.

El partit no perillava pels interessos igualadins i en el minut quinze i mig un gran xut de Ferran Yeste va topar amb el pal, però Jordi Méndez, amb la canya sempre apunt, va agafar el rebot per fer el 6-2. Mig minut mes tard novament Delos a la sortida d’una falta feia el 6-3.

Els igualadins, que entrena Gabri Ramírez, no van refiar-se i van seguir buscant el gol i al minut vint i  mig va arribar el premi amb un gran gol de Ferran Yeste aprofitant una altra assistència de Jordi Mendez.

Però la festa no havia acabat i  a manca d’un minut i mig pel final, es va repetir la mateixa acció que en el sisè gol. Xut de Ferran Yeste que refusa el pal i Jordi Mendez treu l’escombra per cantar el mambo, 8-3. Tres punts més que permeten continuar al capdavant de la classificació. El pròxim cap de setmana desplaçament a Andorra.

IHC 8 (5/3): Manel del Valle, Dani Gual, Bern Gabriel, Siscu Rubinat (2) i  Ferran Yeste (2), – cinc inicial-, Bernat Yeste (1), Jordi Mendez (3), Quim Aribau i Arnau Figuerola.

St. Cugat 3 (1/2) : Rué, Miki, Delos  (2), Peris i  Carlos Pinto (1), -cinc inicial-, Carceles, Adria Pinto, Diaz I Morales.

Àrbitre: Ramon Grases. Blava a Diaz del Sant Cugat.

Gols: 1-0 Ferran Yeste, min 2. 2-0 Siscu Rubinat, min7.30. 2-1 Carles Pinto, min 7.30. 3-1 Jordi Mendez (fd), min 9.30. 4-1 Bernat Yeste, min 13.30. 5-1 Siscu Rubinat, min 24.53. 5-2 Delos, min 32.30. 6-2 Jordi Mendez, min 40.30. 6-3 Delos, min 41. 7-3 Ferran Yeste, min 45.30. 8-3 Jordi Mendez, min 48.30.

 

Envia un comentari

F.LÓPEZ: MOLT CONTENT PER LA GESTIÓ DEL PARTIT… I PEL GOL DEL NEN

P- L’important del primer és que és el primer i guanyar-lo sempre va  molt bé!

F.LÓPEZ- Si, era un partit especial, era un partit diferent. Pensa que vens de treballar 6 setmanes i el que vols és competir i a aquest nivell no ho has fet encara i es barreja tot una miqueta… I és per això que estic content perquè penso que vam gestionar molt bé tot el tempo del partit… I just quan no el vam controlar és quan em pensava que ho faríem més … que és quan vam marxar de 3 i fins i tot de 4. Vam haver de demanar temps mort perquè el no volíem és que ells, de sensacions, es posessin dins del partit i que nosaltres anéssim allà on ens portessin els patins enlloc d’allà on ens havia de portar el cap. I per això, en el temps mort el missatge va ser aquest… per parar-ho per acabar-ho bé, i la veritat és que content per la gestió del partit.

P- Si perquè tret d’aquest, la resta de “moments” del partit es van saber jugar… paciència al principi, explosió amb els gols i al final saber recuperar la gestió el marcador…

F.LÓPEZ- És que n’havíem parlat molt durant la setmana eh!… De portar el control del partit i sobre tot de la paciència… estar molt tranquils …. potser que el gol arribi a l’últim minut… ja arribarà… però el que no havíem de perdre era el control del joc que volíem fer, el xut exterior, el control dels balanços, i ho vam controlar molt bé. I era el que m’havia ocupat més durant tota la setmana. A nivell mental era un partit especial. Era el primer. Costa sempre. I el Vic es va tancar molt bé, ens va donar el pes del partit en molts aspectes i podies caure en el seu parany i no ho vam fer. Per tant molt content.

P- I ara Noia.

F.LÓPEZ- Super-partit!. Sempre em costa. No us enganyo. Però no pel tema cor sinó perquè és un partit diferent. ÉS un rival molt dur. Ha canviat però continua sent igual de difícil, molt intens, tenen l’ADN d’allà. Penso que han guanyat en pólvora ofensiva. tenen jugadors amb molt de gol, és molt vertical, a casa premen molt fort, són molt intensos, però els veurem cada dia i dissabte anirem a fer el plantejament que ens faci guanyar els 3 punts allà.

P- Com serà la setmana de treball?

F.LÓPEZ- Dilluns, dimarts, dimecres… dijous… tota, tenim molta feina ara. És que encara tenim molta feina. estem començant. A més no podem pensar només en aquesta setmana, tenim en compte les que venen on tindrem partits seguits, desplaçaments pel mig, que ens faran canviar setmanes, no es podrà treballar tant… i per això aquesta setmana és clar… treballar-la molt bé i ja està.

P- El partit es recordarà per molt temps amb aquest debut del Martí Busquets, un juvenil de primer any, rècord a la història del club a l’Ok Lliga, i a més marcant… el Martí ho recordarà tota la vida… I de retruc tu ja formaràs part també de la seva història per sempre, perquè va ser tu qui el va fer debutar i qui va fer possible aquell moment màgic…

F.LÓPEZ- Si… està molt bé això que em dius… però el mèrit és seu perquè al final el remat el va fer molt bé… i estava allà on havia d’estar, mira… vaig estar  molt content quan va marcar… el Carles i jo ens van girar i ens vam dir… ha marcat el nen no?, ha marcat el nen! i ens vam posar molt contents. Ell ho recordarà… i jo també. Però està treballant molt bé… i va entrar a la convocatòria… altres dies li tocaran a d’altres… ens ve una fornada que hem d’aprofitar però sobre tot han de tocar de peus a terra, perquè encara no han fet absolutament res… i el que han de fer és treure el cap als entrenaments del primer equip… i si tenen minutets aprofitar-los perquè això no és fàcil… això són un o dos nivells per sobre del que els toca.

Envia un comentari

IHC RIGAT 5 – VIC 0. EL DEBUT SOMIAT … I AMB RÈCORD ESTRATOSFÈRIC!

Ha estat el debut somiat per l’equip, que és el més important. Començar guanyant en una competició tant dura com l’Ok Lliga pot tenir la seva trascendència. Fer-ho amb golejada i amb marcador a zero és millorar encara més les sensacions. I convertir-se en el primer líder de la competició, acaba sent una recompensa al treball duríssim de tot l’estiu.

També ha estat el debut (o redebut) somiat pel Ton. Que ha fet el primer gol oficial de la temporada en el seu retorn a Les Comes.

Però sobre tot ha estat el debut somiat per Martí Busquets, el jove jugador del juvenil de l’IHC, a qui Ferran López ha fet sortir a la pista a falta de 2 minuts per acabar i que instants després, en el 24.19, ha marcat el seu primer gol a l’Ok Lliga amb un gran remat al segon pal que ha fet esclatar el pavelló.

A més Busquets, integrant de l’equip infantil campió de Catalunya i Espanya(a la foto veiem els seus companys felicitant-lo pel seu debut), literalment ha esmicolat tots els registres de precocitat de la història del club. Amb 15 anys, 9 mesos i 9 dies s’ha convertit en el jugador més jove de jugar a l’Ok Lliga, superant els 16 anys, 10 mesos i 7 dies del mateix Ton Baliu (i de pas també les xifres de dos autèntics símbols de la base com són Roger Bars i Tety Vives).

Un rècord absolutament estratosfèric que només deixa intocable el registre extraordinari de Joan Carles que va debutar amb el primer equip l’any 1980 amb només 14 anys, 8 mesos i 14 dies. L’única diferència entre els dos és que el debut d’aquest mite arlequinat es va produir en un moment que l’equip jugava a la Primera Espanyola i ara Busquets ho ha fet a l’Ok LLiga. Per tant el noi del planter, amb el seu segon lloc general,  podrà lluir en solitari el títol del “més jove” de tota la història del club a la màxima competició estatal.

PICAR PEDRA

La primera part de l’IHC ha estat de les de gruar sense pausa però sense pressa. Els de Ferran López han tirat de paciència i han sabut esperar el moment per trencar un bon sistema defensiu ideat per l’ex-IHC, Quim López, per un Vic curt de banqueta. 

Però l’Igualada estava escardant amb perseverància la rereguarda visitant. I el gol semblava que no trigaria a arribar. El primer avís seriós ha estat un remat de Ton Baliu al ferro (el primer dels 5 que els igualadins farien durant tot el partit). Això passava en el 9.03  i 4 minuts després el mateix Baliu obria el marcador. Amb un gol marca de la casa. Un d’aquells gols tant enyorats en els dos anys que ha estat a Portugal. El capità igualadí ha recuperat bola a la zona de fons, ha entrat a l’àrea pel pal curt, ha anat obrint-se en diagonal cap a la dreta i quan ja ha superat la sortida de Burgaya ha col·locat amb precisió la bola a l’escaire.

L’Igualada ha sabut jugar amb aquest 1 a 0. Sense precipitacions. I ha disposat de dues bones accions del Ton (un tir al travesser i una contra amb Pla sobre la botzina) per ampliar el marcador. Amb l’1 a 0 s’ha anat al descans.

MODE FESTIVAL

La segona part ha estat un fiblor de joc dels igualadins. L’equip ha aconseguit molt d’hora el premi que se li havia resistit a la primera meitat. Al minut i mig Bars ha teledirigit un míssil a l’escaire des de la lateral esquerra. Era el 2 a 0. Un minut més tard, els vigatans han disposat d’una FD per reduir diferències però Urbano l’ha enviat al pal. De pal a pal perquè els “rigats” han estavellat un altra bola al ferro, en un remat del mateix Bars.

Sergi Pla ha acabat de trencar el partit amb un llançament creuat potentíssim. I Tety Vives l’ha fet miques en la segona opció de la FD per 10 faltes d’equip. El Tety ha agafat el rebot, i ha aixecat la bola amb gran tècnica i l’ha picada cap avall, fent-la passar per sota cames del porter visitant.

Amb el 4 a 0 l’IHC no ha aixecat el peu de l’accelerador i Méndez ha tingut el gol a tocar amb dues rematades més al ferro. És cert que en aquesta fase, l’equip ha cedit masses contres al rival i que ha hagut d’aparèixer un gran Elagi per impedir 5 bones oportunitats del Vic.

I ha estat en el tram final quan Ferran López li ha donat l’alternativa a Martí Busquets que 1 minut i 19 segons després d’haver entrat a pista ha aconseguit signar el 5 a 0 amb una magnífica rematada a l’escaire canviat, arribant al segon pal. Ha estat el colofó a la tarda del “debut més somiat de tots”.

Ara els arlequinats treballaran dilluns, dimarts, dimecres i dijous pel pròxim partit de l’Ok Lliga, dissabte a la difícil pista de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní. Però de moment l’equip pot gaudir, com ja ha fet en el mateix vestidor amb molt bon humor, del resultat i fins i tot del primer liderat de la competició. I aviat també ho podrà fer amb les tradicionals pastes que Busquets haurà de portar per celebrar el seu debut.

IHC RIGAT 5 (1/4) Elagi Deitg, Ton Baliu (1), Met Molas, Roger Bars (1), i Sergi Pla (1), equip inicial. Tety Vives (1), Oriol Vives, Jordi Méndez, Martí Busquets (1). Manel del valle.

CP VIC 0 (0/0) Burgaya, Jassel Oller, Galan, Terns i Urbano, equip inicial. Tirso, Sánchez,

GOLS: 1-0 Ton Baliu (m 13.20). SEGONA PART. 2-0 Bars (m 1.37), 3-0 Pla (m 5.30), 4-0 Tety, 5-0 Martí Busquets (m 24.19)

INCIDÈNCIES: 400 espectadors a Les Comes. Àrbitres Daniel Villar, del col.legu Gallec, i David Calonge de la territorial catalana. L’àrbitre assistent ha estat Francesc Borell.

A la mitja part s’ha homenatjat a l’equip infantil campió de Catalunya i Espanya (els integrants de l’equip i el cos tècnic han rebut un rellotge en reconeixement a la seva gran temporada). Precisament un dels integrants d’aquest equip, Armand Pujadó, ha hagut de ser atès pel metge del club, LLuís Cañamares, d’una trepitjada al dit en un partit de júniors. Se li ha immobilitzat el dit i els primers càlculs apunten a 3 setmanes, fet que faria perillar la seva participació a l’Eurohockey sub-17 que es disputarà a Blanes el primer cp de setmana d’Octubre.

 

 

 

Envia un comentari

S’ACABA EL PRE…. ARRENCA LA TEMPORADA AMB MAJÚSCULES. AMB TOT UN CLÀSSIC. IHC-VIC

Ha arribat l’hora. L’Igualada RIGAT ja ha acabat la pretemporada. Aquest dijous ha fet l’últim entrenament. Dissabte a les 8 començarà l’Ok LLiga amb un clàssic contra el Vic (amb arbitratge de Daniel Villar i David Calonge, amb Francesc Borrel d’auxiliar). El vestidor està convençut que està preparat per competir i te clar que vol fer-ho i com fer-ho.

L’última sessió preparatòria de la setmana ha inclòs una sessió de vídeo prèvia a l’entrenament. Després ja a pista els arlequinats han fet treball de contraatacs, rematades i disposicions defensives (durant la setmana ja s’havia exercitat molt la manera com vol atacar l’equip). Ha estat una hora i mitja d’entrenament intens per donar per tancada la fase de la preparació. Ara arriba la competició.

Com diu el tècnic de l’IHC, Ferran López: “Ja s’ha acabat la pre-temporada i comença el que ens agrada de debò. Vull que l’equip estigui molt unit, molt ambiciòs i molt competitiu”.

L’entrenament d’aquest dijous ha tingut la participació dels jugadors juvenils Aleix Marimón i Martí Busquets, que serà finalment qui entrarà en la primera convocatòria de la temporada.

 

Envia un comentari

MARC MÀGIC NAVARRO: M’HA QUEDAT L’ESPINA DE NO HAVER POGUT TORNAR A LES COMES. ARA GAUDIRÉ COM UN SEGUIDOR MÉS

Queden 4 dies per començar l’Ok Lliga 2018-2019. Una temporada plena de reptes il·lusions per un IHC RIGAT que ha recuperat un dels seus símbols de la última dècada. Just quan la competició s’han quedat sense un altre emblema també amb cor arlequinat. Serà la primera lliga sense el Màgic,, Marc Navarro. 

P- Marc, has decidit acabar amb una etapa de 30 anys de la teva vida. No ha degut ser fàcil. Com has arribat a aquesta conclusió?

M.NAVARRO- No és gens fàcil, ja fa un parell de temporades que hi anava donant voltes i l’any passat quan vaig renovar ja ho vaig fer pensant que seria el meu últim any. Per desgràcia són molt pocs els que poden viure únicament d’aquest esport, i jo ja porto algunes temporades que degut a la meva feina m’està costant molt compaginar feina i hoquei. A això se suma el fet de que fa un any i mig vaig ser pare, i ja se sap, quan un és pare la perspectiva de tot et canvia i tinc moltes ganes de tenir més temps per gaudir d’aquesta nova etapa.

P- Si repasses tots aquests anys què et ve al cap? Quins records? Quines sensacions?

M.NAVARRO- Buff, són molts el records, és tota una vida. Recordes molts partits, fins i tot jugades puntuals, anècdotes amb els companys, bromes de vestidor, a les persones que has anat trobant pel camí… Em sento un privilegiat per haver pogut fer del meu hobbie una professió i haver estat tant feliç.

P- A Igualada et sentim molt nostre… i sempre et fem casa oberta. És el lloc on hi has estat més anys… Quin record en tens de les Comes i la seva gent?

M.NAVARROTothom qui em coneix sap el que jo i la meva família sentim per l’Igualada. Van ser 5 anys increïbles i un somni fet realitat poder jugar amb la samarreta del IHC. Des del primer dia em vaig sentir molt còmode amb el club i amb tota la família que en forma part. Va ser una llàstima haver de marxar. Tot i que he de reconèixer que m’ha quedat l’espina de no haver pogut tornar a jugar a les Comes, a partir d’ara ho podré gaudir com un seguidor més. Ja fa unes temporades que l’Igualada té un projecte molt sòlid i més ara amb la tornada del Ton, així que estic segur que gaudirem molt.

P- Tens alguna temptació de banqueta?

M.NAVARRO- No, o com a mínim no a curt termini. Un dels principals motius de la meva retirada és la manca de temps. Ser entrenador requereix una dedicació enorme i moltes hores a part de les hores d’entrenament. Encara em sento jugador, així que si seguís ho faria dintre de la pista.

P- I una pregunta final… Què ha estat el hoquei per tu?

M.NAVARRO- Molt. Des del moment que vaig decidir començar a jugar a hoquei i amb el pas del anys, l’hoquei s’ha convertit en un estil de vida. Amics, família, escola, feina… tot ha girat al voltant d’aquest esport. En la meva carta de comiat ho vaig intentar resumir amb la paraula GRÀCIES, ja que penso que aquest esport m’ha donat moltes coses: valors, alegries, tristesa per les derrotes, experiències… Però al final el més important i el que sempre quedarà són les amistats que has fet durant tots aquests anys.

Ens veiem per les Comes. Sempre IHC

Envia un comentari

TON BALIU: ESTIC MOLT IL·LUSIONAT I AMB GANES D’IL·LUSIONAR TOTA LA NOSTRA GENT

L’IHC RIGAT afronta els últims entrenaments abans de l’inici de la competició dissabte contra el CP Vic.  El d’aquest dimarts ha estat altament competitiu. Els arlequinats han treballat  situacions defensives per calibrar forces i la incidència que aquest aspecte tindrà en el joc de l’equip. Després han treballat situacions de quatre contra quatre posant l’accent en competir al màxim cada acció i de manera cohesionada… De fet el vestidor és conscient que un dels elements que poden marcar diferències serà precisament aquest: Tenir clar que tothom és important i que s’ha d’anar a una independentment de rols i de minuts . Treball i filosofia es repetiran aquest dimecres amb una sessió de vídeo a 2/4 de 8 i ja amb patins a partir de les 8.  Un dels jugadors que te més ganes que els patins comencin a roda oficialment és el capità Ton Baliu en l’any del seu retorn a Les Comes. 

P- Això arrenca, com està l equip?

TON- Bé, amb moltes ganes! Tots tenim ganes de començar els partits oficials i fer-ho de la millor manera possible!

P- Com preveus el partit contra el Vic?

TON- Com tots els que seran a l’Ok lliga. Partits competitius, en els quals detalls petits marcaran bastant la diferència i que si vols anar sumant punts has de cometre els mínims errors durant els 50 minuts.

P- Ja sabem que ets, per sobre, de tot un home d’equip però entendràs que hi ha molta gent que està molt il.lusionada amb el “RETON”!… com veus el re-debut?

TON- Jo també ho estic d’il·lusionat, però hem de ser conscients de què tots els equips s’han reforçat bé i que hem de treballar fort per il·lusionar encara més a tota la nostra  gent i d’aquesta manera anar engrescant-ho tot!

Envia un comentari

1ªCAT. VALLTER IHC B 5 – MONTBUI 1. EL B MARCA EL CAMÍ

Som a la setmana definitiva. Comença la competició. L’Igualada RIGAT s’estrenarà dissabte a les 8 contra el Vic dels ex-igualadins Quim López i Jassel Oller. Aquesta és, per tant, la darrera setmana de preparació que culminarà un mes i 5 dies de llarga i intensa pretemporada.

Qui ja ha començat la competició oficial és el VALLTER IHC B que dissabte va tenir l’inici de temporada somniat imposant-se en el derbi davant del Montbui. Un partit per cert que s’havia de jugar a Can Passanals però que per obres es va traslladar a les Comes en un canvi de calendari. Va ser un dels partits més igualadins que es poden veure en l’hoquei actual perquè el Montbui presentava fins a 7 jugadors ex-arlequinats.

Per la seva banda els igualadins estrenaven temporada amb nou tecnic, Gabri Ramirez, precisament ex del Montbui. Tot i la pressió pel debut la realitat és que els “rigats” ho van fer molt bé ja des del mateix xiulet inicial. Recuperació ràpida de bola despres del servei dels montbuiencs, assistencia de Bernat Yeste a Armand Pujadó que no va perdonar. En només 12 segons l’IHC inaugurava el marcador.

Tres minuts més tard el mateix Pujadó executa magníficament una falta a la frontal de l’area amb un xut potent que suposava el 2-0. El debut ideal en sèniors per un dels joves del planter campions d’Espanya d’aquesta passada temporada

Tot i el resultat els igualadins no es van refiar i les ocasions dels visitants les va resoldre sense problemes Manel del Valle que va tenir una destacada actuació.

La insistència igualadina va seguir trobant premi al minut 6 quan Dani Gual va recuperar una bola a mitja pista, es va internar per banda esquerra i en jugada individual feia el 3-0.
El Montbui va intentar pressionar i al minut 13 Victor Bossa feia el 3-1 aprofitant un passi de Torra en una jugada de contraatac. Tres minuts més tard, l’àrbitre va ensenyar una blava molt rigorosa a Méndez. Nestor Ramírez no va encertar a transformar davant d’un molt segur Manel del Valle. Un minut més tard, i jugant amb inferioritat, els igualadins van provocar un penal que Ferran Yeste tampoc no va poder aprofitar. El marcador ja no es va  moure fins al descans.

MÉNDEZ AGAFA EL RELLEU DE PUJADÓ

La segona part va ser intensa i amb ocasions a les dues porteries, però nomes va poder marcar l’IHC. De fet en dues jugades gairebé seguides. En els minuts 12 I 13 dues accions del canoner Jordi Méndez, la primera amb assistència de Bernat Yeste i la segona en acció individual va marcar dos gols que colocaven el 5-1 que ja seria definitiu.

Una segona part en la qual Carles Ferrer va jugar poc més d’un minut, el temps que va necessitar el delegat igualadi, Puyi, per enroscar el fre al patí de Manel del Valle que havia sortit volant en una aturada. Un partit que  va servir tambe per veure el retorn a casa d’un altre dels juvenils d’or com Bern Gabriel.
En definitiva el B que marca el camí a l’A. Debut a casa, primers tres punts i la pròxima jornada nou partit a les Comes contra el filial del Sant Cugat.

IHC 5 (3/2): Manel del Valle, Dani Gual (1), Quim Aribau, Bernat Yeste i Armand Pujadó (2), -cinc inicial-, Bern Gabriel, Jordi Méndez (2), Arnau Figuerola, Ferran Yeste i Carles Ferrer (ps).

Montbui 1 (1/0) Roger Madrid, Castells, Morales, Nestor Ramirez i Isaac Mateo, -cinc inicial-, Garrido, Albert Torra, Bossa (1) i Bacardit.

Gols: 1-0 Armand Pujado, min 0.12. 2-0 Armand Pujado, min 3. 3-0 Dani Gual, min 6. 3-1 Bossa, min 13. 4-1 Mendez, min 37. 5-1 Mendez, min 38.

Incidències: 100 espectadors a les Comes per veure el derbi de Primera Catalana.
Cronica.

Envia un comentari

IHC RIGAT 2 – BREGANZE 1. L’HOQUEI TOCA SOSTRE… I S’ENSORRA EL PAVELLÓ

Tòpics com aquests s’han fet realitat aquest diumenge a la tarda a Les Comes on s’hi ha viscut una circumstància inèdita en els seus 31 anys d’història. L’últim partit de pretemporada s’ha acabat 10 minuts i 44 segons abans del temps reglamentari. Un tir de l’italià Stefano Dalsanto refusat per l’estic de Met Molas ha fet que la bola s’aixequés i impactés en el vidre protector d’un dels focus del pavelló que s’ha trencat en 1000 trossets que han caigut a la pista. Com que no es podia garantir la neteja total de la pista en menys d’una hora l’àrbitre, per raons de seguretat dels mateixos jugadors, ha decidit donar acabar el partit amb el 2 a 1 que en aquell moment hi havia en el marcador.
Els dos equips han pactat aleshores de llençar una sèrie de 8 FD cada equip a l’altra porteria per compensar al públic i fer-lo gaudir d’una mica més d’espectacle.

AMB EL PAVELLÓ SENCER, L’IHC SUPERIOR

Fins al moment de la suspensió obligada, els igualadins han portat la iniciativa en tot moment i han disposat de més i millors ocasions, especialment dos penals que ni Tety Vives ni Ton Baliu han encertar a transformar.

El primer gol del partit ha arribat al minut 7 i mig quan Uri Vives ha aprofitat una assistència del capità Baliu per marcar l’1-0. El domini igualadi ha continuat i 4 minuts més tard una internada de Bars dins de l’àrea ha estat castigada amb penal que Tety Vives no ha pogut marcar. Al minut 18 el mateix Tety s’ha pres la revenja i amb fet el 2 a 0 amb un tir potent des de la frontal.

Semblava que amb aquest resultat s’arribaria al descans, però poc abans, al minut 23, Lucas Martínez ha entrar sol per banda esquerra i ha aixecat i picat la bola davant l’Elagi. Era el 2-1. L’avantatge igualadí, però,  es podria haver ampliat perquè a falta de quinze segons Uri Vives ha enviat una bola al pal. El rebot l’ha caçat Méndez però el porter Bruno Sgaria li ha aturat el segon remat.

LA SEGONA PART MÉS CURTA DE LA HISTÒRIA DE LES COMES

A la represa ha continuat el domini igualadí,  que està a només una setmana de començar la lliga mentre que els italians tot just porten 18 dies de pretemporada. I això s’ha notat a la pista.

Al minut 7 de la segona part Uri Vives en una acció individual ha provocat penal que el capita Ton Baliu tampoc ha pogut transformar. Un minut més tard una doble ocasió de Tety Vives (un dels dos tirs ha anat al ferro)….

I així avançava el partit quan ha arribat el minut 14 i 16 de la segona meitat. El vidre del focus esmicolat ha trencat també el partit. En la sèrie de FD per l’IHC ha marcat Jordi Méndez i pels italians, Matia Cocco i Lucas Martínez. Elagi I Manelet del Valle s’han anat alternant a la porteria i també ha tingut opcióde llençar-ne una el juvenil Martí Busquets que estava convocat amb el.primer equip.

IGUALADA RIGAT 2 (2/0) Elagi, Uri Vives (1), Pla, Baliu i Bars, -cinc inicial-, Molas, Tety Vives (1), Méndez, Marti Busquets i Manel del Valle (ps).

BREGANZE 1 (1/0) Bruno Sgaria, Matia Cocco, Dalsanto, Lucas Martínez (1), Muglia,-cinc inicial-, Eloi Mitjans, Gerard Teixidó, Dalavalle i Guido Sgaria.

Àrbitre: Sergi Belles.

Gols: 1-0 Uri Vives, min 7.30. 2-0 Tety Vives, min 18.30. 2-1 Lucas Martinez, min 23.

Incidencies: 300 espectadors a les Comes. Entre ells el tècnic del Vic, l’ex-jugador de l’Igualada Quim López, i el jugador blanc-i-vermell Jordi Urbano.

 

 

Envia un comentari

UN ANY MÉS ENTRE ELS GRANS

Un any més l’Igualada RIGAT ha participat de la presentació de la temporada de l’Ok Lliga (masculina i femenina). L’acte s’ha fet a les caves Freixenet i ha comptat amb la participació del capit+a Ton baliu, l’entrenador Ferran López i del president de l’entitat, Manel Burón.

Precisament aquest acte oficial de la temporada ha provocat que l’entrenament d’aquest divendres s’hagi hagut d’endarrerir fins 2/4 de 10 del vespre. Els arlequinats han tancat una setmana que ha servit per acabar d’afinar conceptes en aquesta recta final abans de l’arribada de la competició. Els arlequinats han perfeccionat situacions d’atac a les que es dediquen tradicionalment les últimes dues setmanes de pre-temporada. La plantilla igualadina també ha treballat velocitat curta amb el PF, Pablo Fernández, per agafar l’espurna necessària de cara al partit de presentació davant de l’afició, aquest diumenge a partir de les 6 contra el Breganze italià. 

 

Envia un comentari

JORDI BOADA, SELECCIONADOR SUB-17. REPETIR ÈXIT NO HO PODEM GARANTIR PERÒ SI LA PASSIÓ I LES GANES QUE HI POSAREM

Els jugadors de l’IHC RIGAT segueixen preparant el partit de diumenge contra el Breganze italià que suposarà la presentació de l’equip davant de l’afició. El partit arrencarà a les 6 de la tarda i tindrà entrada de franc. Abans els arlequinats centraran la seva atenció en la presentació de l’Ok LLiga que es farà a Sant Sadurní.

Els jugadors del planter somien en totes dues coses alhora. Ser algun dia en una festa de l’Ok Lliga i amb la samarreta de l’IHC. Aquest és un somni que també comparteix la victoriosa generació del 2002 a la que hem estat dedicant una sèrie especial amb motiu del campionat d’Europa sub-17 guanyat per la selecció espanyola. Avui la tanquem amb una entrevista especial, amb el responsable d’aquesta selecció, l’home que va portar la sub-17 a l’èxit, el seleccionador estatal, Jordi Boada. Amb ell parlem de la victòria a Correggio, de la salut de la base i del futur dels jugadors arlequinats que ell va dirigir.

P- Jordi, d’entrada felicitats, i no només pel triomf sinó especialment pel joc que vau exhibir (i el nivell d’hoquei) durant tot el campionat

J.BOADA- Moltes gràcies, estem realment molt feliços i satisfets, sobretot, per com dius, per la imatge que ha deixat l’equip al llarg de tota la competició i que ha sigut el fruit de setmanes d’entrenament on els jugadors ho han posat tot.

P- Per aquells que no han pogut veure la selecció… com és l’hoquei que l’ha portat a l’èxit, com és l’hoquei de Jordi Boada?

J.BOADA- La proposta de joc de l’equip es la d’anar sempre endavant, atacar constantment. Començant per una defensa agressiva i pressionant, que busca condicionar l’atac rival, recuperar la bola en situacions òptimes per contraatacar ràpid i poder generar ocasions de gol. En l’atac organitzat, hem  donat llibertat als jugadors dins d’uns conceptes de joc que afavoreixin la generació d’ espais amb avantatge i situacions òptimes pels jugadors.

P- L’equip es mereix l’elogi per tot el campionat… però la final destaca pel rival, per la transcendència del partit, per la maduresa dels jugadors… per l’emoció… Una gran final!

J.BOADA- El rival era d’un grandíssim nivell, hi havia 4 jugadors que repetien de l’any anterior en el que havien estat campions i per tan, a més acumulaven certa experiència en aquest tipus d’escenaris. Portugal tenia tots els ingredients per intimidar-te: havia fet una fase prèvia impecable i havia escombrat a França i Itàlia, però altre vegada, els jugadors van demostrat que estaven preparats. Si veus la final, l’equip pressiona a dalt, surt al contraatac, incorpora 2 i 3 jugadors i busca situacions d’1c1, l’equip no recula, va endavant i això és perquè te confiança i creu en ell mateix.

Aquest aspecte emocional l’ha treballat molt bé tot el cos tècnic; el Roger, el David i el Jaume,  generant un missatge positiu constant, un clima de confiança, de concentració, però també de tranquil·litat i distensió. Al final, aquest tipus de partits, com es diu, es resolen per detalls, i per veure els detalls has d’està tranquil, son escenaris en què és fàcil que se t’emportin les emocions

P- I què va sentir el seleccionador quan, jugant-vos-la amb el 5 contra 4, l’Oriol Llenas fa el gol… què vas sentir?

J.BOADA- Tinc flaixos de la jugada, va ser una acció molt ràpida, ja que no va ser un gol dels que entren nets a porteria. Fins que no vaig veure celebrar el gol  als jugadors no sabia com havia acabat. I si, allà vaig tenir  uns segons de bogeria, on explota la tensió que has acumulat els últims minuts, on veus que se t’acaba el temps…però de seguida et conectes amb el “modo” entrenador, et ve al cap que falten 36 segons i que ara seran ells els que treuran el 5è jugador, cosa que no van acabar fent, allà hi ha un moment en que has de reconnectar  l’equip perquè al joc, és molt típic rebre un gol després de marcar-ne un si t’has relaxat… El sentiment més  fort et ve quan xiula el final, allà si que em vaig emocionar de veritat.

P- La victòria és la recompensa a tant treball, tant sacrifici, tanta feina… dels jugadors però també dels que els ensenyeu i dirigiu no?

J. BOADA- Pel cos tècnic, evidentment que la medalla d’or és una gran recompensa i satisfacció al treball de tots aquests mesos, però per sobre d’això em quedo amb el reconeixement dels jugadors i dels companys d’staff. Tenir la sensació que has ajudat a un jugador a millorar, per mi és una satisfacció enorme; al final, guanyar no depèn exclusivament de tu…pots tenir un rival millor o la bola del 5c4 pot no entrat, però la feina de les 6 setmanes anteriors hi és, si les persones que la coneixen te la valoren, és el premi més gran de tots.

P- Precisament aquesta ha de ser la part bonica de la feina… la d’ensenyar, la de cuidar la base… una part tant fonamental del nostre hoquei i que necessita molt que se la reivindiqui… pels nois i pels entrenadors que hi dediqueu temps i esforços…

J.BOADA- Si, l’hoquei base, és molt gratificant i com dius, és fonamental, és el futur del nostre preciós esport. Els jugadors, familiars, aficionats i entrenadors fan malabarismes en les seves vides per poder entrenar i competir al màxim, i és per això que és fonamental gaudir-ho cada dia, ser positiu, sumar, perquè som un esport minoritari i si volem créixer ho hem de fer des de la passió que ens mou.

P- De tota manera sempre diem que la feina de seleccionador és especialment complicada… amb una base tant àmplia, amb tants bons jugadors, amb tants partits, tants campionats… Com afronteu una feinada tant immensa?

J.BOADA- És una feina molt diferent a la que pots desenvolupar durant una temporada a un club i per tant, has d’intentar adaptar-te ràpid a les característiques que te aquest rol. Durant l’any, intentes veure el màxim de partits, ja sigui presencialment o a través de vídeos, assistir a les fases finals; Campionat de Catalunya, Espanya, Seleccions Territorials i Autonòmiques per conèixer el màxim de jugadors possibles. Paral·lelament anem realitzant el Centre de Tecnificació, aquesta temporada passada, des del desembre vam realitzar-ne 7 a Catalunya amb un total de 30 jugadors a cadascú i 3 controls a la resta de l’Estat.  L’objectiu del Centre de Tecnificació és conèixer de manera més pròxima als jugadors, però també ajudar-los en la seva formació. Aquest any, disposem d’experiència i més temps i la idea és poder-ne fer més.

P- És evident que el triomf és de tot l’equip però a Igualada interessa molt saber quina és la teva opinió sobre els 3 arlequinats… pot somiar l’afició amb que algun dia els podrà veure a Les Comes al primer equip?

J.BOADA- Són 3 jugadors amb possibilitats d’acabar formant part del primer equip d’Igualada, perquè són 3 promeses. Estan en una etapa de formació i si treballen amb tranquil·litat i amb l’objectiu de millorar poden esdevenir grans jugadors, a més formen part d’una generació molt bona i per tant sembla que tenen un entorn molt favorable. Però en aquestes edats, cal ser prudent i no tenir pressa en cremar etapes.

P- Si l’hoquei necessita suports… l’hoquei base encara més? Necessita que se’l reivindiqui com la clau del futur, com el múscul del nostre hoquei? Com veus la base (en general o la que et toca per edats) ara mateix? 

J.BOADA- Està clar que necessita suport, perquè és el futur. I cal invertir en el futur. Venim d’uns anys on hi ha hagut una fuga de talents de jugadors i entrenadors d’OK Lliga cap a Portugal i Italia, per tant, és fonamental que els clubs facin un pas endavant a la base. I això,  passa per dotar de més recursos a la base: tenir millors entrenadors, ampliar cos tècnic amb preparadors físics, de porters… i invertir en la seva. I això te un cost econòmic, que cal lluitar des de les juntes directives. Malgrat totes les dificultats, segueixen sortint jugadors de gran nivell, perquè com comentàvem, encara està ple de “bojos” de l’hoquei que treballen pràcticament altruïstament i per sort, tenim jugadors de gran talent.

P- Heu viscut un èxit molt important per l’hoquei… però com gairebé sempre en l’esport no deveu tenir massa temps per gaudir-ho perquè ja deveu estar pensant en els pròxims compromisos… La clau és tornar a repetir fórmula? feina i dedicació… i tàctica i joc… i els resultats ja vindran?  

J.BOADA- Si, ara necessitem recuperar-nos de totes aquestes setmanes, seguir amb la nostre vida diària, tornar a la feina…. Però en breu ja ens posarem a treballar novament. Primer farem una valoració de la temporada passada, hi ha coses que repetirem, però altres que ajustarem. El que no canviarà és la dedicació i la idea de joc. A partir d’aquí veurem, segur que tindrem un grup competitiu, però repetir èxit en forma de victòria no es pot assegurar. El que si es pot assegurar és la passió i ganes que hi posarem

Envia un comentari