M.PALAU: LES COMES IMPRESSIONA, PERÒ HE GAUDIT DEL PRIMER DIA I M’HI HE TROBAT A GUST RÀPID

L’IHC RIGAT ha arrencat aquest divendres la seva pretemporada i pere extensió la nova era Linares. El nou cos tècnic, amb Francesc Linares, Gabri Ramírez, David Espinalt i Txema Nocera ha dirigit per primera vegada l’equip. Ha estat una sessió de dues hores marcada per les absències de Ton Baliu, Elagi Deitg i Manel del Valle i amb Marc Palau com a novetat més destacada.

Foto Titoalber

P- Marc, t’has estrenat a Les Comes.

M.PALAU- Sí, ha estat el primer entrenament a Les Comes! L’escenari impressiona perquè és un pavelló amb molta història, però he gaudit del primer dia i m’hi he trobat a gust ràpid. En part perquè tant els companys com tot l’staff m’ho han posat molt fàcil.

P- Quines sensacions has tingut en aquest primer dia?

M.PALAU- Bé, avui ha estat un dia de tornar a agafar una mica de sensacions. Hem fet un treball físic i també tècnic i tàctit, però sobretot enfocat a aquesta presa de contacte que comento. Tot i això he vist a l’equip intens i amb ganes de treballar tot i les absències!

P- Serà una pretemporada intensa

M.PALAU- Sí, sabem que serà intensa i que hem de treballar molt fort per arribar als compromisos de principi de temporada amb la maquinària a punt. El Cesc ja ens ha comentat que una vegada comencem serà una temporada molt intensa i que per aquest motiu hem de fer una bona base ara a la pretemporada.

Deixa un comentari

77 DIES DESPRÉS

Era l’1 de juny quan l’IHC RIGAT va tancar la temporada a les Comes derrotant al Calafell per 7 a 3. Han hagut de passar 2 mesos i mig, 77 dies, perquè l’hoquei torni a rodar a les Comes. Serà a partir de les 6 de la tarda en el primer entrenament de la pretemporada. L’IHC inicia una nova etapa amb Francesc Linares a la banqueta, dirigint un equip format per Gabri Ramírez i David Espinalt com a segon i tercer entrenador i Txema Nocera c0m a nou preparador físic. A la pista les grans novetats seran Marc Palau, defensa fins ara del Girona, i l’ascens al primer equip de Bernat Yeste.

De fet el paper de la base serà fonamental per aquests primers entrenaments (no només el d’aquest divendres sino també els de la setmana entrant. En els 3 primers hi haurà fins a 5 jugadors del planter participant de l’entrenament. Després la xifra es redueix una mica (però no baixa dels 3). Això és degut a l’atenció prioritària que el nou tècnic vol tenir de la base, però també a les absències d’alguns jugadors sèniors, en especial del capità Ton Baliu, que és de viatge de noces i que es perdrà els 3 primers entrenaments. Però no serà l’únic. En aquesta primera sessió d’entrenament (de 6 a 8 de la tarda) hi faltaran també els dos porters de l’equip, Elagi Deitg i Manel del Valle. Per aquest motiu han estat convocats a aquest debut de la pretemporada Aleix Marimon, Guillem Torrent, Armand Pujadó, Martí Busquets i Marc Carol. El segon entrenament serà dilluns un altre cop amb 5 jugadors més de la base, amb l’entrada d’Oriol Llorens i Marc Dalmases.

Deixa un comentari

Un 50 que val per 100. TERESA BERNADAS: SEMPRE LI ESTARÉ AGRAÏDA A LA RAQUEL PER HAVER-ME APROPAT A AQUEST MERAVELLÓS ESPORT

Les Twins s’han quedat al 50%, però hi ha tant pocs 50% tant potents i complerts. Un 50 que val per 100. És el que representa Teresa Bernadas. Campiona del món amb els WRG i campiona d’Europa amb el Voltregà. Serà l’única Bernadas de l’Ok Lliga però ella sola omple porteries i pavellons.

Foto El9nou.cat

P- I el futur com el veus? La pròxima temporada sense la Raquel…

T.BERNADAS- La trobaré molt a faltar. Sempre li estaré agraïda per haver-me apropat a aquest meravellós esport. És el problema d’aquest esport, quan ets professional del teu esport però no ho pots ser en la teva vida. Renúncies esportives per motius laborals. La veritat, que crec que les dues coincidim, és que sempre havia pensat que jo seria la primera en deixar-ho. La devoció i l’estima que la Raquel li te a l’hoquei, crec que he conegut poques persones com ella… durant dos anys ha fet més de 500 km a la setmana per estar a alt nivell i que tot i que en moltes ocasions no ha tingut sort o no se l’ha valorat com tocava, ha sigut una incondicional i una jugadora de les que sempre prioritza l’equip abans de tot. Jo si pogués, està clar que estaria en el meu 5 inicial perfecte… i, sincerament, ara mateix encara no em puc imaginar sense veure-la sobre uns patins, jugo a hoquei per ella i ara és com que em falta una roda per seguir-ho fent.

P- Tot i l’absència d’aquesta “roda” tant important per tu… com veus la temporada?

T.BERNADAS- Crec que pot ser una temporada molt vibrant de cara a l’espectador, el fet d’incorporar el Playoff a la Oklliga és un factor vital i en particular, amb el CP Voltregà la idea és lluitar per tot, per intentar revalidar la Copa d’Europa i fer-nos amb la primera Intercontinental del club.

P- Aquest ha estat un estiu d’adéus però també d’èxits. L’enhorabona pels WRG, un títol que va haver de ser molt lluitat no?

T.BERNADAS- Moltisimes gràcies, la veritat que no ha sigut gens fàcil, la situació en sí era ben complicada, ja no el fet de jugar a casa si no que a més a més havies d’afegir-li que erem el rival a batre per tots els altres equips i poder fer hisoria guanyant-ne 3 de seguits, era realment molt complicat.


P- Ara que ja han passat algunes setmanes què se sent després de guanyar uns WRG i a casa?

T.BERNADAS- Doncs la veritat que és una sensació màgica, es increible poder disputar un mundial a casa i més aixecar la copa davant de un Palau Blaugrana que feia molt de goig i no va deixar d’animar en tot moment.


P- Quin és el moment què més recordes del campionat?

T.BERNADAS- Realment em quedo amb tots, no crec que en pugui escollit cap, tots tenen el seu qué, però potser si ho hagués de fer, em quedaria en veure el Palau dret celebrant l’últim gol, i ja practicament el titol, amb les cares de felicitat d’amics i familiars.


Deixa un comentari

El gol encara es queda més orfe. RAQUEL BERNADAS: SÓN 18 ANYS EN QUÈ HE VISCUT TÍTOLS I DERROTES PERÒ SOBRE TOT HE CONEGUT GRANS PERSONES

Aquest és un estiu difícil per les emocions. A l’adéu de la Maria Díez s’hi ha d’afegir el d’una altra gran jugadora igualadina, curiosament també una gran golejadora (de fet va assumir el paper de la Maria quan se’n va anar a Gijón). Parlem de la Raquel Bernadas que acaba d’anunciar també la seva retirada, en aquest cas definitiva. Se’n va el 50% de les twins més famoses de l’hoquei.

P- Raquel, has decidit deixar l’hoquei després d’una carrera brillant. Com és que has arribat a aquesta decisió?

R. BERNADAS- Doncs hi arribo després de meditar-ho molt, des del principi d’aquesta última temporada per raons laborals les meves prioritats van canviar i al llarg d’aquest ultim any vaig ser conscient que no arribava al 100% a tot. Per mi l’hoquei és, entre d’altres coses, competició i si no podia aportar la meva millor versió doncs havia de pendre una decisió i en aquest cas va prevaler més el meu futur professional que l’hoquei..

P- Com valores tots aquests anys ? Quins són els principals records que t’emportes?

R. BERNADAS- Els valoro molt positivament, són 18 anys en els que he viscut grans victòries, títols, derrotes, competit a màxim nivell i sobretot conegut grans persones. Els principals records van lligats a persones i em quedo amb l’equip d’Igualada quan erem quasi be totes de casa, amb la copa d’Europa d’Alcorcón, que vam guanyar amb la Teresa, l’europeu de Mieres amb la selecció, els descens amb l’igualada femeni hoquei club patins i amb el retorn a màxim nivell amb el CP Manlleu. Són moments que m’han marcat i que sempre recordaré gracies a les persones amb les que ho vaig viure.

P- Has jugat a diversos clubs i sempre fent molts gols…

R. BERNADAS- Si, al final he jugat molts anys d’interior dins l’àrea, suposo que això i que no em faci por la bola són els principals factors que fan que se’m doni bé marcar gols. També crec que és conseqüència d’haver conviscut amb la Peke … que al final més gols que ella ningú i d’haver hagut d’agafar el seu rol a l’Igualada quan va marxar a Gijón.

P- I l’Igualada què ha suposat per a tu… recordes els teus inicis?

R. BERNADAS- … uff en tinc molts bons records, al final l’Igualada és el meu club i segueixo sentint-ho així, amb els anys he anat aprenent i millorant com a jugadora però gràcies als valors i fonaments que em van inculcar durant els anys de base d’Igualada. Només puc estar-ne agraïda, ja que sense aquest aprenentatge no hagues arribat fins aqui!

P- Sempre miràvem els resultats i buscàvem les dues Bernades… ara la Teresa es quedarà sola…

R. BERNADAS- Si, em sap greu i m’hagués agradat acomiadar-me d’aquesta etapa tornant a jugar juntes, crec que hagues estat un final perfecte, però malauradament les circumstàncies ens han portat a jugar en equips rivals, tot hi així aquests últims anys poder disputar un derbi de twins ha estat un plaer que pocs jugadors tenen l’opció de viure. L’aventatge és que ara podré veure-la jugar més i animar-la millor.

Deixa un comentari

L’ADÉU A LA “PEKE” MÉS GRAN. MARIA DÍEZ: VA SER MOLT ESPECIAL QUAN LA CAPITANA EM VA DIR QUE AIXEQUÉS LA COPA JO

“Quan va començar a jugar, al club hi havia dues Maries més: la Mara Orellana, mare de l’aleshores portera Laura Balaguer i la Maria del Moral, una altra de les grans jugadores que ha fornat el club. Com que era la petita li va quedar el sobrenom de Peke”. Així de senzill. D’aquesta manera explicava l’Igualada Femení HCP l’origen del renom d’una de les millors jugadores igualadines de la història. Una de les millors del món. I que acaba de guanyar (aviat farà un mes) el seu tercer mundial consecutiu. Just quan ha anunciat, també, que deixa la selecció… en l’inici del que serà el seu adéu definitiu. El de la Peke més gran de la història.

P- D’entrada moltes felicitats pel títol.

M.DÍEZ- Si moltes gràcies.. és un títol que va estar molt lluitat i complicat perquè se’ns donava l’oportunitat deguanyar el tercer mundial consecutiu i això penso que és una de les coses més complicades que existeix al món dels esports… guanyar un títol és molt complicat però guanyar-ne dos i fins a tres de seguits encara ho és més … per tant la satisfacció encara és més gran després de poder revalidar per tercera vegada consecutiva el Mundial… guanyar els WRG i a casa el que se sent és extraordinari. Hi hem estat treballant no només aquest mes i mig d’estiu abans del mundial sinó que després dels WRG a la Xina ja sabíem que els pròxims serien a Barcelona per tant portàvem pràcticament dos anys doncs pensant en els jocs a Barcelona i per això després d’aquesta victòria se sent alguna cosa que no es pot explicar amb paraules … és com una pau interior i felicitat barrejada amb un somni no sé estic molt molt molt contenta…

P-Quin va ser el moment més especial del campionat?

M.DÍEZ- Doncs el moment més especial que recordo és el moment d’aixecar-la copa, perquè poc abans jo els havia dit que em retirava i la capitana em va dir si la volia aixecar jo i per tant recordaré sempre haver aixecat la copa al palau blaugrana… acabar amb bones sensacions, sensacions de felicitat per a totes i acabar aixecant una copa doncs això per mi ha estat una cosa que mai oblidaré.

P- I ara deixes la selecció…

M.DÍEZ– Bueno he pres la decisió perquè ara les meves les meves prioritats seran unes altres … em dedicaré a treballar … a l’estudi Era el moment ja i simplement és això … és una decisió no per falta de motivació i no per falta de ganes de jugar si no una mica obligada. Per mala sort aquest és un esport del que no en pots viure i jo necessito treballar per poder-me guanyar vida … també em va decidir la idea de donar pas a les noves generacions … les nenes .. les noies … la base puja molt fort i la veritat és que ningú és imprescindible i penso que ha arribat el meu moment.

P- No deixes, però, l’hoquei de club. Serà, però, la teva última temporada… com la veus?

M. DÍEZ– Doncs aquesta última temporada de la veig veig amb moltes ganes, un altre any al Manlleu … ells ja ho saben, ja els ho vaig dir… i ara vull acabr bé també amb el meu club… i fer ua temporada per gaudir molt … i intentar guanyar perquè després de tots aquests anys penso que haig d’acabar-ho bé!.

Deixa un comentari

VICTÒRIES ETERNES

Hi ha victòries que marquen la història d’un club. Que queden per senpre. Però també ho fan les derrotes. I de manera poderosa. Per exemple el 5 de juny del 1993. L’Igualada HC va aconseguir aquella nit la seva primera copa d’Europa en un recital (3 a 8) contra el Benfica i a Lisboa, Aquell sòrdit Da Lus (entanforat a les estranyes del camp de futbol) ja no existeix. Tampoc aquell camp de futbol. Des del 2003 el Benfica disposa d’un moderníssim nou Da Lus i les “modalidades” juguen ens uns pavellons també nous i veins del nou estadi. 


El pavelló ja no hi és. Però el record si. S’hi manté. Com clavat al terra on avui s’hi aixequen edificis. Clavat certament al cor dels benfiquistes. 


La coincidència de dos jugadors de la base d’Igualada i FC Barcelona a les instal.lacions de Da Lus ha permés certificar-ho al 100%. Tots 2, el júnior de l’IHC Oriol Llorens i el juvenil del Barça Oriol Sebrià (de família igualadina), volien visitar el Pavilhão Fidelidade on hi juga l’equip d’hoquei. Però és una part del complex que no entra en el tour oficial. A més, la pista està en obres (reacondicionament del pàrquet)  i les visites hi estan prohibides.


Els precs davant dels agents de seguretat no ha semblat entendrir-los, però la suma dels noms Igualada i Barcelona ha fet efecte en un des delegats. Amb una gran amabilitat ha acompanyat als dos jugadors “oficialment” a veure el pavelló 2 (on hi estava entrenant el primer equip d’handbol del Benfica) però el trajecte hi ha inclòs el Pavilhão 1. En la caminada, el delegat benfiquista ha explicat que recordava perfectament aquella final del 93, aquell gran Igualada que va encetar precisament a Portugal el seu regnat europeu… De fet ha reconegut que la va viure de molt jove (ja fa 26 anys d’aquella fita), que ell no va saltar a la pista com si que van fer molts dels seus amics (que van deixar pràcticament nus als jugadors arlequinats en el seu afany per quedar-se amb algun record d’aquell equip que els va noquejar totalment)… i que encara ara li fa mal aquell mambo descomunal que els igualadins es van marcar al vell Da Lus. Victòries que marquen… també als derrotats. Ara toca esperar que els “Oris” reeditin victòries com aquestes en un futur que es somia pròxim.

Deixa un comentari

J.DONCEL: A HOLANDA ELS CATALANS SÓN CLAU

Tancat per vacances. Aquest és el rètol que es podria penjar a la majoria de pavellons d’hoquei. Totalment endinsats en l’agost més relaxant encara hi ressonen, però, les gestes del no tant llunyà juliol. Una d’elles el títol de campiona del mundial c de la selecció holandesa. Un triomf amb un marcat accent igualadí i arlequinat, amb la presència destacada del Tety Vives (màxim golejador dels 5 mundials que es van disputar a Barcelona amb motiu dels World Roller Games), però també del seu germà Èric i de l’entrenador Joan Doncel, tots dos ex-arlequinats. Avui el “Xino” recorda aquella fita que permetrà als orange de jugar el Mundial B d’aquí a 2 anys a San Juan, Argentina.

P- Es va aconseguir, doncs, l’objectiu amb el que arribàveu al Mundial?

J.DONCEL- Si si està clar que l’objectiu era guanyar el campionat, un campionat que crec que no haurím d’haver jugat i que hauria de fer replantejar el model de competició ja que crec que no és just com està ara muntat.

P- Va ser un èxit catalano-holandés.

J.DONCEL- Està clar que el nivell dels catalans és clau, aquí tenim la sort que podem entrenar i competir tot l’any, ells no tenen aquesta sort i no poden augmentar el nivell com jo voldria…

P- Malgrat tot, com veus el futur?

J.DONCEL- El futur és engrescador, l’equip és molt jove i podrem treballar uns anys junts i si poguéssim aconseguir recursos per poguer fer alguna preparació amb condicions podrem fer coses molt interessants

Deixa un comentari

IHC i FC BARCELONA, HISTÒRIES COMPARTIDES

L’Igualada HC RIGAT i el FC Barcelona són dues entitats amb molta història al darrere. Els barcelonins no han baixat mai de l’Ok LLiga (abans Divisió d’Honor) des que es va crear aquesta última l’any 1969. L’IHC també en va ser un dels fundadors i des de la temporada 83-84. 36 anys entre els grans de manera ininterrompuda. De fet el mateix Igualada es pot considerar un dels grans com a mínim en palmarés. Darrera el Barça que és el primer en totes les categories l’IHC ocupa sempre un lloc al podi. Per exemple, en lligues els capitalins en tenen 30 i darrera hi ha el Liceo amb 7 i Igualada i Reus amb 5. En Copes d’Europa els culers tornen a ser primers amb 22 i darrera hi trobem el Reus amb 8 i IHC i Liceo amb 6.

Foto Lamevaweb

Amb un passat tant extens amb tants clàssics jugats no és d’estranyar que les dues històries s’entrellacin i de fet s’abracin. És just el que ha passat quan el president de l’associació de veterans d’hoquei del Barça Ramon Pons Vidal ha lliurat a la mevaweb la història de la secció del FC Barcelona, obra ingent del periodista Carles Gallen i que s’acaba de publicar. Ramon Pons va ser el porter que va guanyar la primera copa d’Europa per l’entitat blaugrana i, curiositats de la història, també va jugar amb l’IHC (precisament la temporada 1969-70 quan es va crear la Divisió d’honor. L’IHC va salvar la categoria jugant la permanència contra la Cibeles d’Oviedo).

El lliurament d’un dels llibres a la mevaweb te encara una altra particularitat: que una part de l’equip que edita aquesta web també va participar de l’elaboració i publicació del llibre : “IHC, de l’Astòria a les Comes” sobre la història de l’entitat arlequinada. Per tant, històries creuades, lluitades i compartides d’aquest dos grans clubs catalans.

Deixa un comentari

TXEMA NOCERA: DE VEGADES LES SENSACIONS D’UN JUGADOR SÓN MÉS IMPORTANTS QUE EL SEU ESTAT REAL

Ja som al mes d’Agost i , tot i que l’hoquei està de vacances, cada cop queda menys per acabar-les i per tornar a posar-se els patins. El dia 23 els jugadors de Francesc Linares jugaran ja el seu primer partit de la Lliga Catalana a Taradell. Els arlequinats hauran d’arribar doncs “endollats” a la pretemporada. Per això parlem amb el nou PF de l’ IHC RIGAT sobre els “deures” que s’ha emportat la plantilla aquest estiu.

P- Els jugadors són encara de vacances. Que els heu demanat aquest estius?. Quin “deures” els has posat?

TXEMA NOCERA- Bàsicament, el que diu la planificació és que es cuidin en l’alimentació, que descansin uns quants dies i, a partir d’aquí, que comencin el treball físic incrementant-lo progressivament cada setmana fins a l’inici dels entrenaments.

P- I un cop s’acabin les vacances quin tipus de pretemporada fareu? 

TXEMA NOCERA- Farem un inici de pretemporada progressiu, però tenint clar que a l’inici de lliga els jugadors s’han de trobar amb bones sensacions des del punt de vista físic i també tècnic i tàctic. De vegades, les sensacions que un jugador pot tenir, són més importants que l’estat real en el que es troba. En la meva opinió l’aspecte psicològic té molta rellevància en el rendiment esportiu. Per tant, treballar força, però en un bon ambient.

Deixa un comentari

EXIGENT, DURA, ESPECIAL i IL.LUSIONANT: AIXÍ VEU EL VESTIDOR LA PRÒXIMA OK LLIGA

Aquestes dues últimes setmanes de vacances d’hoquei han quedat marcades pels sortejos. El de l’Ok Lliga, el de la Súpercopa, el de la Lliga Catalana, el de l’hoquei base…

La plantilla arlequinada analitza avui el primer de tots ells (i probablement el més destacat). “Fer una bona pretemporada”, “un calendari exigent”, “els 4 Caldes-Reus-Barça-Noia seguits seran durs i a la vegada una motivació”, “En Ferran ens coneix i molt. I nosaltres també”... Així veu el vestidor l’Ok Lliga que s’atança.

SERGI PLA

Com cada any! A fer una bona pretemporada per encarar de la millor manera l’inici de la lliga!

MARC PALAU

Doncs em sembla un calendari exigent tot i que a primera vista no ho pugui semblar, també tenim la sort de començar a casa i ho hem d’aprofitar per fer-nos forts des del primer moment a Les Comes i així agafar confiança!

GABRI RAMÍREZ

Doncs, està clar que tots els partits son importants, però així a simple vista, l’inici de lliga amb el retorn de Ferran López a les Comes serà especial i els 4 partits Caldes-Reus-Barça-Noia seguits seran durs i a la vegada una motivació!

DAVID ESPINALT

Un inici motivador i complicat. En Ferran ens coneix i molt. També nosaltres.
Tenim en compte que després tenim dues sortides complicades… Però molta il.lusió per iniciar la temporada

Deixa un comentari