CABESTANY: QUAN SE’M VA ABRAÇAR EL DAVID EM VAIG ENFONSAR. ERA EL FINAL

Divendres va jugar els seus últims minuts amb la samarreta de l’IHC, que ha defensat en les últimes 6 temporades amb un balanç d’un títol (una Supercopa d’Europa ) i 5 finals perdudes (2 de lliga, 2 de Copa i segurament la que més a prop va estar de guanyar l’Igualada, una de Lliga de Campions). La imatge del Guillem quan sortia de la pista amb els ulls plorosos ens va fer recordar la d’un altre gran, Santi Carda, en aquell cas a la pista del Voltregà. Ara 6 anys i molts gols després la "mevaweb" parla amb el davanter de Sant Pere de Riudebitlles del present amb la vista posada en el record d’aquests anys.

P- Que vas sentir Guillem quan el partit s’acabava i tu estaves a la pista, per última vegada amb la samarreta de l’Igualada?

CABESTANY- La veritat és que no me’n vaig adonar que eren els últims minuts que jugava amb l’IHC fins que l’àrbitre va pitar el final. Estava molt a prop de la nostra porteria i van venir el David i l’Oriol i se’m van abraçar i aleshores em va venir el baixon. Sabia que podia ser l’últim partit però tal com van anar les coses estàvem prou tocats i emprenyats com per pensar-hi. Quan se’m va abraçar el David me’n vaig adonar: no tornaria a jugar amb l’Igualada.

P- I després… aquell vestidor amb l’equip destrossat pel resultat i tu amb això i amb la pena per l’adeu, no. Moment difícil.

CABESTANY- Si. Va ser molt trist. Tothom tenia prou mala llet a sobre com per pensar a més que era el meu últim partit amb ells. Poc a poc se’n van anar adonant que ja no jugariem junts mai més i em van anar donant mostres de carinyo i d’emoció. Va ser realment un moment molt dur.

P- I és que l’equip ha treballat dur per obtenir més bons resultats que els que s’han tingut. S’ha intentat però no ha sortit, Guillem.

CABESTANY- No. De les 6 temporades segurament és la pitjor esportivament. Es va donar una mala imatge i es va acabar bastant malament. De fet gairebé sempre acabàvem perdent perquè no hem pogut guanyar cap fianl de lliga, però la sensació sempre havia estat bona. Aquesta vegada, no. Ha estat un final molt trist. Ningú no volia acabar així i t’asseguro que jo menys.

P- A partir d’aquesta eliminació s’han sentit veus en una línia derrotista al voltant d’aquesta plantilla. Tu que l’any que vé no hi seràs, però que la coneixes bé, podras parlar amb coneixement de causa i amb llibertat de com veus el futur de l’equip.

CABESTANY- Jo penso que és lògic que ara mateix hi hagi aquesta sensació. Però l’Igualada té un grup base amb molts bons jugadors i depenent de l’estat de forma i de com es plantegin les coses estarà en tot cas una mica més amunt o una mica més avall, però té equip per estar entre els primers de la classificació. Ara després del que ha passat s’ha de canviar de xip, potser ha d’entrar aire fresc al vestidor…aquesta de fet serà la feina més important que haurà de fer el nou entrenador. Però pel que fa a l’equip, jugador per jugador és un dels més forts que hi haurà a la lliga, segur.

P- Una última cosa, Guillem. En una época en que els diners ho dominen tot en el mon de l’esport (i l’hoquei no se n’escapa) sempre hem estat convençuts que tu estimes aquesta samarreta.

CABESTANY- Mira, jo la veritat és que he voltat molt. I resulta que a Igualada és on he estat més temps. En cap moment em passava pel cap marxar o canviar d’equip. Han estat 6 anys, però a banda dels anys, he estat molt còmode amb tot, amb l’equip, amb l’afició, amb el club, amb la ciutat… Jo em sentia a casa a l’Igualada. Ahir mateix parlant amb el David dèiem que quan s’acaba la carrera el que queda és això, aquestes sensacions i … les amistats. És una llàstima que hagi d’acabar així. I ho dic també per l’Albert que sent tot això multiplicat per tres.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *