LA FORÇA DE LA PEDRERA, 56 ANYS DESPRÉS DEL PRIMER PARTIT A IGUALADA

Els jugadors de l’Hormipresa Igualada ja han tornat a la feina després del mambo contra el Tenerife a les Comes. El fet que el següent partit el juguin divendres, a l’Olímpic de Vic, ha fet variar, un cop més, els plans d’entrenament. Aquesta setmana entrenaran dilluns, dimarts i dimecres. La sessió d’aquest dilluns s’ha basat en aspectes genèrics de preparació física, però sense una càrrega excessiva.

El partit de diumenge contra el canaris ha deixat una bona sensació al vestidor igualadí, no només pels vuit gols sino per alguns elements que el van convertir en especial. D’una banda el 5 a 1 aconseguit per Montferri, que va ser un gol històric. El defensa de Capellades va tornar a inscriure el seu nom en la història del club perquè va marcar el gol número 2.900 de l’IHC a la màxima categoria de l’hoquei estatal ,primer amb el nom de Divisió d’honor i després amb el d’Ok LLiga, (f.Manel Buron).

Un 20 de Novembre del 1949 es va jugar a la pista del Modern el primer partit d’hoquei a Igualada, entre dos equips de joves igualadins. Curiosament un altre 20 de Novembre, 56 anys després, també passarà a la història pel debut d’un jove jugador a la Ok Lliga. Ton Baliu, simbol del treball que s’està fent en el base i representant dels seus companys al juvenil, va tenir l’oportunitat de jugar els minuts finals del partit contra el Tenerife. Les seves estadístiques van ser espectaculars: 5 recuperacions, dos remats i una assistència en la jugada de contratac que va iniciar ell mateix i que va acabar amb el 8 a 1. Tot i que ha debutat molt jove, amb 16 anys, 10 mesos i 7 dies (és nascut el 13 de Gener del 1989) no ha pogut superar el rècord realment increïble de Joan Carles que va jugar el seu primer partit oficial amb el primer equip un 30 de Novembre del 1980 en un partit de la 1ª Divisió contra el Caldes. Joan Carles tenia 14 anys i de fet ja havia jugat amb el primer equip 3 mesos abans, el 31 d’agost del 1980, en un quadrangular a Calafell contra l’equip local, el Vendrell i el Reus, el mateix dia que també debutava el seu germà gran, per tant Carles I. La marca de Carles és, com podem comprobar, imbatible i més en l’hoquei actual. Per trobar casos semblants hauríem de recular en el temps fins als pioners d’aquest esport a Igualada, primer amb el Patin i després ja amb l’IHC. Gran part dels jugadors eren alumnes de l’Acadèmia i per tant molt joves, tret de l’introductor dels patins a la ciutat, Delfi Trescents. Parlem dels Bertran Segura, Pla, Morist, Palmés, Mas, Roca, Llobet, Rius, Castelltort, i especialment Josep Pons, que no va ser dels 10 que van jugar aquell primer partit experimental a la pista del Modern però que ja es va incoporar en el segon partit.

Joan Carles per tant té rècord per estona. L’actual entrenador del LLeida Llista va veure el debut de Baliu en directe a les Comes i reconeix que el va sorprendre "pel seu saber estar, no estava nerviós o com a mínim no ho expressava. I això és molt important perquè t’ajuda a pensar. I això és l’altra cosa que em va agradar molt, la seguretat amb que pensava el joc. Recordo una jugada que va començar amb una recuperació seva, que la va trenar perfecte i que va acabar en gol. En tot moment va llegir molt bé el que havia de fer". Joan Carles li ha volgut enviar una felicitació i a instàncies de la mevaweb, també una recomanació: " Li ha de donar satisfacció haver arribat fins aquí amb el seu treball, satisfacció per seguir treballant. I per pencar més encara del que se li demani. Això sempre suma. Sempre acaba donant resultats. I també m’agradria dir una cosa a tots els seus companys al juvenil. Els he vist alguna vegada i hi ha molts bons jugadors. El que ha fet el Ton és una mica també un premi per ells. I veient com ha anat només els puc dir que disfrutin, que això és un esport, que és part de la nostra vida, però que ho han de disfrutar com un joc i han de valorar el que estan fent. Quan arriben nois d’aquest nivell se’ls ha d’obrir camí perquè puguin jugar el màxim possible i acabin de fer-se. Si és possible a casa mateix, anant entrant al primer equip, i si no amb algunes fórmules, com per exemple amb cessions. Són jugadors que poden arribar però que ara és el moment que aprenguin molt".

L’home que sempre podrà tenir la satisfacció d’haver fet debutar un jugador tant jove i amb tant futur és el tècnic de l’Hormipresa, Francesc Monclús, que també va quedar molt satisfet del joc del Ton. Amb Monclús parlem d’aquest debut i de l’actualitat de l’equip.

P- Primera cosa, Cesc, amb la victòria de diumenge ja som a la Copa del Rei, matemàticament.

MONCLÚS- Si. Un dels grans objectius d’aquest any és entrar a totes les competicions. La de la Copa del Rei era prioritària i aconseguir-ho a falta de 3 partits és molt positiu. Ara falta rematar la feina i entrar-hi entre els 4 primers per intentar tenir un rival en teoria més assequible a quarts.

P- Mirant el calendari qué hauríem de fer per aconseguir-ho, més enllà de gunayar-ho tot, és clar.

MONCLÚS- És difícil perquè juguem contra Vic, Shum i Vilanova, que són tres dels implicats. Si guanyem el Shum a casa els treurem de la lluita. I a Vic hi hem de puntuar. Guanyant al Shum i treient punt o punts de Vic ja seria matemàtic. Ens queden 2 partits a fora i un a casa. Els 3 punts del Shum són per tant molt importants. Però si t’haig de dir la veritat, no hi entro massa perquè l’esports no és una ciència exacta.

P- Parlem del debut del Ton. No et va estranyar el nivell que va donar, no?

MONCLÚS- No, la veritat és que no. Jugadors com Baliu, Casanovas, Povedano, Muntané i els altres juvenils, i també els júniors, són jugadors que ja estan amb nosaltres. Ens ajuden a que l’equip treballi a un nivell molt alt. No em va fer gens de por que sortís el Ton. Sabia que ho faria bé. Són jugadors que aviat tindran lloc al primer equip. I ja poden anar aportant coses de mica en mica. El Ton ho va fer molt bé i aquest és un missatge per tots els nens. El Baliu i tots els seus companys ens ajuden molt. Els necessitem molt. Necessitem la seva implicació i la seva actitud positiva. Ens ajudena millorar l’Igualada com a club.

P- De fet fomentar la pedrera és política de club (el 80 % dels jugadors del primer equip són de la base). I tu com a tècnic també t’agrada donar oportunitats, no?

MONCLÚS- Si, ja que sóc d’Igualada, ara hi estic entrenant i de fet m’hi vaig formar com a jugador, com a preparador físic i també com a entrenador, el meu projecte, com el del club, és que hi hagi el màxim de jugadors de casa al primer equip. Si el Baliu és el més jove de debutar o no, és cosa d’estadístiques. També va debutar el David Andrés i fins i tot va fer un gol. El que vull no és recordar si aquest o aquest altre van debutar amb mi, sino que cada cop siguin més habituals i que tota la base se senti partícep d’aquest Igualada que som tots.

P- Tornant a l’actualitat, divendres anem a Vic, una pista on no s’hi guanya des de fa temps i on ens van golejar i eliminar dels play-off a l’última visita. Toca intentar tancar capítol com ja hem fet a Blanes o a Alcoi?

MONCLÚS- La veritat és que si que es comenta i els jugadors ho tenen present com a Alcoi i Blanes, com deies. Jo soc nou i per tant no ho vaig viure però és un tema que està implicit. De tota manera no en farem cap referència explícita. No creiem que l’haguem de fer. Serà intrínsec en els mateixos jugadors, un valor afegit pel partit. El nostre objectiu és fer les coses bé, amb qualitat i intentar trobar fòrmules per poder solucionar el partit. I si els jugadors ho porten a dins, potser fins i tot millor, si això es transforma en esperit de superació.

P-De tota manera una visita a una pista difícil pot ser un bon antídot contra una eufòria excessiva després d’un mambo com el de diumenge?

MONCLÚS- Si. És un tema que sempre en fem referència. D’on venim i cap on anem. Aquests resultats ens han de reforçar. La veritat és que contra el Tenerife va ser un partit amb un resultat ampli, en que vam ser molt eficaços, però en el qual també hi va haver errades, algunes importnats, sobre tot a la primera part. Per això s’ha de seguir treballant per trobar solucions i seguir millorant.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *