Els seus companys han completat un altre entrenament destinat a trobar les claus per competir a un alt nivell contra un dels principals aspirants al títol. Aquest dijous, els d’Ivan  Sanz tenen una altra cita amb la pista de les Comes però també tenen hora a la sala de vídeo per analitzar els pros i contres del joc propi i el del rival. L’expedició igualadina sortirà cap a Galícia dissabte a les 8 del matí. La tornada (esperem que amb més pes a les maletes) serà diumenge al migdia.

El Liceo, per la seva banda, arriba al partit després d’imposar-se por 2 a 4 al Genève de Suïssa en partit de la Lliga Europea. Pels herculins van marcar Jordi Bargalló (2), Toni Perez i Matias Pascual.

Tweet

Mentrestant el rival dels arlequinats s’ha “despistat” per unes hores del compromís de dissabte i ha seguit amb atenció el sorteig de la copa del rei que s’ha fet a Vilanova (als liceistes els ha tocat el Vendrell). Però per si algú s’espera un Liceo amb el cap a un altre lloc el mateix twitter del club s’ha encarregat de tornar tothom a la realitat: “Abans de la copa hem de seguir pensant en l’Ok Lliga. Dissabte a les 8 Liceo-Igualada HC”. Per cert que aquest partit, un dels clàssics, ja té àrbitres: Alberto Veiga i Maria Teresa Martínez.

Tweet

Amb el pas a quarts de la Cers ja certificat, ara l’IHC s’ha de centrar altre cop en l’Ok Lliga amb el partit de dissabte a la Corunya contra el Liceo de Jordi Bargalló (el millor jugador del moment) com a primer objectiu. Els igualadins han començat ja la preparació per aquest partit amb el primer dels 4 entrenaments previstos aquesta setmana. Ha estat una sessió destinada bàsicament a treballar definicions ofensives, un dels aspectes del joc amb molt marge per a millorar. Tot i que a vegades ja no és qüestió de punteria. ik si no que li preguntin al Màgic Navarro amb aquell remat atòmic a l’escaire de la porteria de la Vendèenne que no va voler entrar tot i tocar els dos pals.

P- Quan la bola no entra s’acaba patint, Marc.

NAVARRO- Si. No va ser fàcil. Però si vols guanyar a Europa has de patir fins al final.

P- Però el partit es podria haver trencat ja al primer minut o cap al final amb moltes accions clares i aquell pal teu…

NAVARRO- Si. Està clar que va ser un partit que potser si a a la primera meitat ens posem per davant tot hauria anat molt més de cara. Però la sort també juga i no l’estem tenint. També va ser un partit molt complicat per nosaltres ja que teníem molt a prop l’haver quedat fora de la Copa i potser això, als minuts finals, no sé si passar factura però ho teniem al cap. Però vam fer un partit molt seriós. Hem de ser humils i celebrar que hem passat.

P- Seriosos molt, perque es va aguantar amb 9 faltes fins al final.

NAVARRO- Si. Ho havíem parlat. Després de tot el que ha passat hem vist que hem de construir l’equip des del darrere, sent forts en defensa, i una de les coses positives del partit de dissabte és això: que només ens van fer un gol i que vam aguantar molta estona defensant bé i sense fer la desena.

P- El futur a Europa passa per Bassano

NAVARRO- Bé,  és un tòpic però és també la veritat, ens hem de centrar en La Corunya i després en el seguent. Així, segur que arribem bé al primer partit de la següent eliminatòria.

P- Doncs parlem de la Corunya. Tot i que és un dels rivals més difícils també és d’aquells que us poden anar bé perque no es tanquen al darrere.

NAVARRO- Si, exacte. Nosaltres ens sentim més còmodes quan els equips ens pressionen i ens apreten i ens deixen més espais i a La Corunya segur que serà així.

P- Una cosa Marc. T’has instal.lat una sisena marxa? Has fet algún rectificat en el motor perque aquest any jugués a una velocitat sideral.

NAVARRO- Bé. Intentem anar sempre amb la màxima marxa posada i …

P- Però no t’has rectificat el motor o has augmentat la cilindrada?, perque aquest any jugués a una velocitat sideral.

NAVARRO- No, no, no…  tots estem endollats a tope i a vegades et surt millor i a vegades pitjor.

Tweet

Foto Carme Bernaus

“Moments” que certament van existir però que l’equip, amb l’ajuda de l’afició, va saber superar i ara ja és a quarts de final on, com ja es preveia, s’enfrontarà al Bassano italià. Un dels equips històrics de la Lega italiana (contemporani de l’IHC ja que va nèixer el 1954 4 anys després que l’Igualada). L’equip del Grappa s’ha emporat dos cops l’scudetto (2004 i 2009) i ha guanyat dues copes ( al 1981 i el 2004 quan van fer el doblet). Ara mateix els giallo-e-rosso són sisens a 12 punts del líder el Viareggio. I atenció que són equip amb gol (75 a favor, el cinqué màxim golejador), però sobre tot amb una defensa boníssima (l’etern Cunegatti amb 40 anys és el porter menys golejat de la competició amb 41 gols). A banda del porter a la plantilla hi destaquen el capità, el defensa internacional Zen, l’italo-argentí (Ambrosio, a punt de debutar ja amb l’azzurra absoluta), el també argentí Nicolàs i l’internacional anglès James Taylor, un jugador d’una potència física impressionant. Panizza i Peripoli completen un equip que al seu pavelló del Palazetto dello Sport PalaBassano és molt difícil de superar (aquesta temporada només ha perdut un partit contra el Lodi, 1 a 2 i n’ha empatat un altre, a 2 contra el Prato. La resta han estat 5 victòries amb 32 gols a favor i només 9 en contra). Un rival en definitiva que augura una altra eliminatòria “patida” com la que els arlequinats van haver de superar davant de la Vendèenne.

P- Va costar molt, Ivan.  

I.SANZ- A mi no em va sorprendre. Ja teníem l’avís del partit d’anada. És un equip que sap fer les coses bé. Sabíem que si erem capaços de posar-nos per davant i tenir un parell de gols d’aventatge podria ser un dia tranquil però si era a l’inrevés podia ser complicat. Ells van marcar primer, ho van lluitar, ho van treballar i nosaltres vam intentar donar-li la volta i vam aconseguir un empat — i estic content. Primer perque hem passat, que era l’objectiu, i després perque vam treballar, vam lluitar, vam fer moltes coses bé i fins i tot vam saber jugar amb certa inteligència en moments molt crítics amb l’experiència recent de quedar fora de la copa. I vam tenir moments crítics que podiem quedar fora amb un error i vam tenir sang freda i concentració. O sigui que vam patir però també vam saber patir i al final va merèixer la pena.

P- Concentració com saber jugar amb 9 faltes tanta estona. Com es viuen des de la banqueta tants minuts amb la desena a punt de caure?

I.SANZ- S’està tens, a falta de 3 o 4 minuts per acabar quan un gol mata l’eliminatòria i un en contra et porta a la pròrroga i estar a una falta de la FD estàs en tensió, no?. Però quan parlo de concentració és més que això. Saber jugar quan estàs pel darrere, sense precipitar-te, sense desordres que et poden provocar contracops que enlloc d’un 0 a 1 et portessin al 0 a 3… i fins i tot amb l’1 a 1, doncs, anar a buscar el 2 a 1 però sabent que estàs classificat i que has de guardar bé la defensa, fer bé els replegaments… Crec que vam ser intel.ligents i vam fer les coses bé.

P- Només va faltar gol per acabar de resoldre abans l’eliminatòria.

I.SANZ- Si. Ens va faltar un pèl d’efectivitat per acabar-ho abans. Vam tenir suficients oportunitats com per trencar el partit. Potser a la primera part hi va haver algunes ocasions que no vam triar la millor opció, hi va haver un parell de jugades molt clares que vam tenir la mala sort que la bola va tocar els dos pals i no va voler entrar, i … és que no puc posar cap però a l’equip. I si n’haig de posar algún seria aquest de la falta d’efectivitat. Però ho vam buscar. I per aquest camío ja entraran. Si haguessim tingut un percentatge d’encert més bó no haguessim patit tant. Però penso que aquest patiment ens pot enfortir. I per això ho dono per bó.

P- I ara a quarts, el Bassano.

I.SANZ- Si. Però queda massa. Nosaltres hem de pensar en afrontar el següent, que anem a la Corunya i treballar aqjuesta setmana per seguir millorant. ja ho vaig dir la setmana passada i el meu discurs no canviarà. cada setmana és el partit més important de l’any i l’hem d’afrontar com si fos l’últim de la temporada i quan torni la Cers ja ho preparararem. Ara només pensem en el Liceo. I és clar que serà difícil perque vam segons a la lliga. Nosaltres hem de fer un partit perfecte i si el fem perfecte segurament tindrem opcions. I si fem un partit perfecte i perdem, felicitarem al rival, tornarem a casa orgullosos i seguirem treballant.

CALDES 2 – IHC B 1. L’EMPAT S’ACABA ESCAPANT

L’Igualada B no ha pogut treure res de positiu de la seva visita a la pista del Caldes on ha protagonitzat una gran remuntada sense premi final. El partit ha estat de pocs gols perque els dos porters han estat a gran  nivell. Això ha provocat que el resultat es decidís per petits detalls. Els locals s’han avançat amb un 2 a 0 que semblava definitiu però Nil Garreta ha reduit distàncies a falta de 5 minuts. En aquest tram final de partit els arlequinats han disposat d’una FD per targeta que no han aprofitat com tampoc els 2 minuts de superioritat. Un altre cop als igualadins, també als B, els ha faltat aprofitar millor les seves oportunitats d’atac.

Tweet

L’IHC PERDONA

La dinàmica del partit podria haver canviat si l’IHC hagués aconseguit transformar les dues primeres jugades clares quan encara no s’havia complert el primer minut, o alguna de les 10 que ha tingut abans que els visitants s’avançessin amb un bon remat de l’argentí Morales des de la frontal de l’àrea que ha tocat el travesser abans d’entrar.

El 0 a 1 igualava l’eliminatòria i, inevitablement, feia reaparèixer els fantasmes de la copa. Però els d’Ivan Sanz han sabut jugar amb aquesta pesada “companyia” i només els ha faltat un punt de finezza per acabar de trencar el partit. D’oportunitats n’hi ha hagut moltíssimes però no ha estat fins a la segona part quan ha aparegut el gran Pelicano (que s’ha sobreposat al llançament d’una FD que no ha pogut transformar).

L’1 a 1 ha canviat una mica l’escenari. Els igualadins han baixat un grau la seva ofensiva bèstial contra la porteria visitant i La Vendèenne ha arriscat una mica més, molt ben dirigits per l’excel.lent Burgoa que fins i tot ha enviat una bola al pal.

L’IHC ha actuat amb saviesa al darrere (han aguantat amb 9 faltes durant més de 10 minuts) i han seleccionat millor les accions al davant: Una convinació de l’Edu i el Ton amb remat d’aquest al ferro, un obús creuat del Màgic  que ha tocat els dos pals de l’escaire i no ha volgut entrar, 2 contres de 3 x 2 i 2 més, encara més clares, d’1 contra porter … qualsevol d’aquestes hauria deixat el partit sentenciat. Però el gol s’ha obstinat a no entrar i jugadors i afició han hagut de patir fins a l’últim segon per certificar el pas a la següent ronda, la de quarts de final on es trobaran al Bassano que ha derrotat al Walsum alemany per 10 a 2.

IGUALADA HC 1 (0/1) R. Fernàndez, Navarro, Baliu, Edu i Formatjé, equip inicial. Dani, Rocasalbas, Pelicano (1). Larios i Vera.

LA VENDÈENNE 1 (1/0) Gaetan Guillomet, Sergio Burgoa, Lucas Baptiste, Alberto Morales (1), Julien Huvelin. Frank Vanhaute, Mathieu Nicolezau, Mathieu Guibot, Anthony Weber, Benoit Rainteau.

GOLS: 0-1 Morales (m 10.47). SEGONA PART. 1-1 Pelicano (m 9.59)

INCIDÈNCIES: 300 espectadors a les Comes, entre ells una vintena de seguidors francesos. Una de les estrelles de la Vendèenne, Antonhy Weber no ha arribat a jugar per una lesió a l’engonal.

El partit ha estat molt net (9 faltes d’equip pels igualadins i 14 pels visitants) i l’arbitratge dels italians Alessandro Da Prato i Franco Ferrari ha estat correcte (estil europeu, deixant jugar bastant). Només hi ha hagut un episodi a lamentar quan amb el partit acabat el jugador argentí Morales s’ha encarat amb el públic i ha picat amb l’estic a un aficionat (els àrbitres no han arribat a veure aquesta agressió).

Al principi de partit s’ha fet un minut de silenci per la mort del soci Joan Sabaté, traspassat aquesta setmana.

Aquest diumenge els nois de l’IHC B juguen a Caldes en partit de la Nacional Catalana.

Tweet

La Vendéenne està vivint unes circumstàncies dures semblants a les viscudes ara fa 15 dies per l’IHC. L’equip de Burgoa va quedar eliminat de la Copa després de perdre per penals contra el Cestas. D’aquesta manera els yonistes  no podran revalidar el títol aconseguit la temporada passada. El nou campió sortirà dels semifinalistes: Cestas, Quevert, Saint Omer i Saint Briec. Malgrat això, o precisament per això, la Vendéenne arriba a les Comes sense renunciar a res, conscient que el resultat de l’anada no és definitiu.

Els sèniors de l’IHC hauran de seguir l’exemple dels júniors que han estrenat el cap de setmana amb una victòria ajustada contra el Castellet. Els de Joan Doncel s’han imposat per un excessivament ajustat 4 a 3 (David Carles (2), Edgar Peralta i Pep Vilaseca) i han fet un pas més per classificar-se pels campionats de Catalunya. Els xinesos, que han hagut de patir al final, es mereixien un resultat més ampli però els ha faltat un punt d’agressivitat i eficàcia davant de porta per aprofitar totes les oportunitats clares que han creat.

Tweet

Els jugadors de l’IHC tanquen avui a les 4 de la tarda la preparació pel partit de dissabte contra la Vendéene , tornada dels vuitens de final de la Copa de la cers. Els arlequinats han treballat durant la setmana aspectes de defensa, atac i definicions per intentar tornar a oferir als seus aficionats un partit de nivell com el de diumenge passat contra el Reus. Un dels “responsables” d’aquell bon joc va ser un imprescindible Ton Baliu.

P- Estaria bé poder repetir un partit com aquell, que en realitat necessitàvem força.

TON- Si. Tant per nosaltres com per l’afició. Pels 2. Després de la derrota contra el Calafell va venir un cop molt fort perque ens quedàvem sense el principal objectiu de la primera volta… però bé, això ja queda enrere. Diumenge vam intentar demostrar a l’afició que no erem els de l’altre dia contra el Calafell (o potser si, però a partir del 0 a 3), que podem tirar partits endavant, que tenim un bon equip, i que a casa hem de ser forts. Vull agrair-los a tots els que van venir i que ni ens van xiular ni res, tot el contrari. Que ens van animar, que van estar amb nosaltres en tot moment… I dir-los que seguirem treballant, que ho donarem tot, que ens queda molt, que queda la Cers per gaudir-la… I és el que et va dir el Roger Fernàndez … i també ho vam dir dins del vestidor.. i és veritat molts cops, com que som l’Igualada, som l’equip que vam ser i campions de no se quantes coses i ens posem una pressió … que si no entrem a la copa fallem. I ens ho hem de prendre diferent. És un premi entrar-hi. I seria un premi poder entrar a quarts de final de la copa de la Cers i ho hem de gaudir i si passem gaudir d’anar a Bassano … Ens ho hem de pendre així. I diumenge ens ho vam pendre d’aquesta manera. No si perdem som un desastre, no. Si guanyem al campió sortim contents… És agafar una altra dinàmica, començem la segona volta i seguim a la Cers amb una mentalitat diferent i intentar guanyar tots els partits que ens queden.

P- I en qualsevol cas gaudir-los des del primer moment.

TON- Si. Ja fa uns anys que ens passa. Ens costen els principis de partits, d’adaptar-nos i això. I un cop anem pel darrera si ens posen les piles però tots els equips són bons i costa molt de remuntar-los. Si que es veritat que tenim equip i ganes de fer-ho però hem de sortir més concentrats.

P- Diumenge l’equip semblava un “tots som TON“. Es va jugar molt a l’estil que t’agrada. Es va còrrer molt, la bola circulava, buscàveu l’anticipació, no vàreu arribar a les 10 faltes d’equip…

TON- Si. Es va defensar net. tot i que això depèn una mica dels àrbitres. Ja et dic, de la renió vam sortir contents. Sabem que som un equip, que som un grup fort, però que encara ens hem de fer més forts en el resultat. Aquí tots som bons, tots podem tirar de l’equip, aquí tothom bloqueja, tothom s’anticipa, tothom pot fer de tot, i és el que vam intentar contra el Reus. I aquest és el camí a seguir. No per haver guanyat al Reus som els millors del mon. Som els mateixos que van quedar-nos fora de la Copa. Però amb una actitud i unes ganes que potser contra el Calafell no vam saber posar.

DESCANS PEL FEMENÍ. EL B DIUMENGE

Les noies del FONTANELLAS I MARTÍ IHC tenen ara dues setmanes de descans després del triomf espectacular a la pista del Biescas, que no els va servir per poder entrar a la copa de la Reina. Per la seva banda l’IHC B juga diumenge a la tarda a la pista del Caldes. Bona part dels integrants de l’equip disputen aquest divendres el partit de la jornada en júniors (a les Comes contra el Castellet).

Tweet

La victòria contra el Reus ha deixat més coses que una visible recàrrega moral. Ha recol.locat l’equip en la classificació (ara els arlequinats són cinquens) i ha corroborat les magnífiques xifres que porter i defensa estan aconseguit en el campionat. Roger Fernàndez segueix sent el tercer porter menys golejat de la categoria (39 gols a només 1 del segon, Puigbí que n’ha encaixat 38. L’equip menys golejat és el líder, el FC Barcelona amb 30). Diumenge en Roger va tornar a ser un dels homes decisius en un triomf més necessari que mai

P- Roger, la millor manera de superar un mal tràngol és amb partits com el de diumenge?

R.FERNÀNDEZ- Si, si, va ser una mica el recer que necessitàvem i les forces que necessitavem per la segona volta perque ens quedden objectius per complir. N’hem perdut un, però ens en queden dos i hem de seguir endavant.

P- Si ho seguim fent com diumenge ens n’hem de sortir…

R.FERNÀNDEZ- Si, si. El que passa és que hem de ser humils. I que per guanyar qualsevol equip, ja sigui el Reus o el Calafell, o qui vingui, s’ha de sortir sempre al 200% i donant-ho tot. Si que és cert que s’ha vist que som un equip que pot arribar lluny sempre que fem el que hem de fer.

P- Diumenge vas tornar a tenir un paper primordial en la victòria.

R.FERNÀNDEZ- Bé, jo i la resta de companys. Perque diumenge crec que es va veure un equip fort defensivament, molt sòlid, que és el que busquem. Quan l’equip defensa bé el porter se sent segur perque sap que el que porta la bola l’ha d’encarar a ell, que no hi ha un jugador sol al segon pal … tot fa que et puguis sentir més confiat.

P- I ara potser hem d’aprendre que la pressió per un objectiu no ens acabi passant factura

R.FERNÀNDEZ- Si, jo crec que aquí, potser per la importància i la grandesa del club, la gent té molta por a perdre els objectius que sembla que hagin de ser obligatoris. Crec que hem de canviar la mentalitat i lluitar per aconseguir objectius però no per no perdre’ls. Crec que aquesta és la clau.

P- I ara francesos.

R.FERNÀNDEZ- Si. Aquesta és la primera final que hem d’afrontar i ho hem de fer amb la mateixa actitud de diumenge.

Tweet

El seu gol serà un  dels que quedaran per la història. Dels que defineixen una temporada. Per la seva execució plena de força, tècnica i determinació. pel que suposava (victòria davant del campió), pel moment en que arribava (victòria balsàmica després del cop de la copa), per qui  el marcava (un Dani cada cop més ajustat a l’engranatge arlequinat) i pel que suggereix pel futur (les prestacions infinites d’un jugador immens). La mevaweb ha parlat amb Dani Rodriguez del seu gol, del primer partit de la nova época i de la Cers que s’atança.

 P- Dani la millor de començar  aquesta ”nova etapa” que reivindicava l’Ivan Sanz és amb victòries com la de diumenge, no?.

DANI- Si. La veritat és que si. Davant l’actual campió, fent un gran partit, esforçant-nos al màxim … va ser un cop molt dur no poder entrar a la copa i el que hem de fer és autocrítica i bastant forta i que ens serveixi i que cada partit quan pensem que és complicat o que ja no tenim opcions recordem el que ha passat i pensar en el que vam fer malament per no repetir-ho. I per afrontar cada partit com si fos una final.

P- I intentar, com diumenge, començar al primer segon i no com tots els últims que els partits els començàvem tard.

DANI- Si. La veritat és que ens hem trobat molts dies per darrera en el marcador i això no ajuda massa. Diumenge va ser diferent. A vegades s’ha de buscar la sort i … vam començar amb un gol de fortuna que es van fer ells però és això, si l’actitud és la correcta i lluitem cada bola com si fos l’última i quan no podem anem a seure i surt un company i dona el mateix que el que estava en pista … és l’actitud. Després la sort s’ha de buscar i a la primera volta no n’hem tingut molta. Potser podriem haver fet més per buscar-la- En aquesta nova época intentarem buscar-la.

P- I tu la vas buscar. I de quina manera!. Amb un gol grandíssim.

DANI- A vegades estàs més encertat. Altres cops ho està un company… Ho hem de fer entre tots, sumar tots. Hi haurà dies que podràs aportar algun gol. Altres dies que no. Diumenge es va donar el cas que vaig tenir la sort de poder marcar i content per això i sobre tot perque vaig poder ajudar l’equip.

P- I que et fa mantenir aquesta progressió imparable i constant que veiem en el teu joc.

DANI- Si. ja ho vaig dir al principi. Venia d’un lloc on jugàvem molt diferent i em va costar adaptar-me. Cada dia em sento més còmode, cada cop tinc més suport dels companys i del cos tècnic i ara a seguir treballant per millorar.

P- I ara la Cers.

DANI- Doncs si. Un partit supercomplicat. A priori partit com a favorits però el partit d’allà va ser molt complicat. El que hem de fer és sortir amb l’actitud de diumenge i si sortim així i estem encertats i ho donem tot a la pista és una eliminatòria que hem de superar però per gota que baixem el nivell estem donant opcions a l’equip rival i això és el que no pot passar.

Tweet

P- Contra el Reus vam viure una reacció enrabiada.

I.SANZ- Si, penso que té molt mèrit el que van fer diumenge. El fet de no entrar a la Copa va ser un pla molt gros i com a equip hi havia dues opcions: o enfonsar-te o intentar que els errors et facin més fort i aixecar-te molt ràpid. I diumenge, més enllà que podríem haver guanyat, empatat o perdut, els nanos van sortir des del primer minut a tope, van sortit endollats… hi va haver moments en que es va jugar molt bé i d’altres que es va jugar malament però s’hi van deixar la pell per intentar evitar que en fessin el gol i al final vam aconseguir els 3 punts. I crec que té molt valor tenint en compte l’estat anímic de l’equip. Va tenir caràcter, va tenir valentia, tothom va ajudar molt, els que van jugar més minuts i els que no tant, van ser un equip… i des d’aquí tot el meu reconeixement als jugadors.

P- I aquest cop anímic com l’heu pogut superar d’aquesta manera, amb aquesta contundència?

I.SANZ- Home. Va ser una setmana molt dura. Dimarts vas a entrenar i et cau el mon a sobre. Ningú pensava fa 3 jornades que no entrariem a la copa i al final arriba el pal per segon any seguit… Però bé, durant la setmana vaig veure que anàvem a més, que canviavem aquesta tristesa inicial en ràbia, en ganes de demostrar que aquest equip te nivell per fer més coses. I ara ho hem de mantenir. Hem de seguir fins el final. El que hem de fer és oblidar-nos d’objectius i d’històries i pensar cada setmana que juguem l’últim partit, que l’hem de jugar perfecte, anar a mort … i així fins al final. El que és obvi és que una victòria tant ràpida després del pal de la setmana passada ajuda molt. Però encara tenim molt a millorar. Patir, esforçar-se i millorar errors.

P- I entre les millores, les que ja es van veure, la circulació de bola, la velocitat del joc, l’anticipació defensiva…

I. SANZ- Hi ha una sèrie de coses. Si alguna cosa hem tret de positiu d’aquest pal important és que hem pogut fer molta reflexió. Els jugadors i els tècnics hem parlat molt. Hem evaluat on teniem problemes, qué havíem de canviar i fruit de tot això hem tret unes conclusions i estem treballant per introduir-les. Aviam, no podem pensar que en una setmana hem millorat molt. És més un inici d’una nova etapa, diumenge ésprimer dia “del que queda de temporada”. Que tot el que ha passat ens faci més forts i que pensem en setmana a setmana. Cada setmana juguem el partit més difícil de l’any i que hem de jugar com si fos l’últim partit que juguem a Igualada. I d’això que dius, del ritme d’atac… tots pensàvem que el podiem fer millor i aquesta setmana ho hem treballat i diumenge ja va ser millor. també és cert que el Reus és molt ofensiu i et deixa jugar més que alguns altres equips. El que em vull quedar és amb dues coses: la reacció. Vam ser un equip valent i això em dona moltes esperances i recordar que només vam gunayar un partit. Que el mal moment que vam passar tots dilluns passat no se’ns oblidi i que el tinguem present a cada entrenament, a cada moment… com que no volem tornar-ho a sentir lluitem perque no passi. Que tot el que ha passat tingui un sentit i ens serveixi per ser més forts.

P- I , a tot això, ara arriba la Cers.

I.SANZ- Si, si. I com et deia, ens hem de plantejar cada partit com una final amb la intensitat de diumenge. Igual que hem d’estar moltg contents de la reacció de l’equip el que seria un error gravíssim seria pensar que després de guanyar al Reus ja estem bé i ja està. No, no.no. El que ens ha passat aquests dies ens ha de quedar gravat amb foc i hem d’aprendre que cada dia hem de jugar al 200%, hem de sortit amb la mateixa intensitat i el mateix respecte que amb el Reus. I així fins al final de temporada.

Tweet