L’Igualada HC ha tingut un cap de setmana complet pel que fa als dos equips sèniors. 2 de 2. 2 golejades. El B, 6 a 2 contra el Palafrugell i el FONTANELLAS I MARTÍ IHC 4 a 1 contra el Traviesas. 10 gols a 3, unes estadístiques imbatibles.

Per arrodonir-ho aquest diumenge s’ha tornat a veure a les Comes la imatge dels que és en realitat el club, una familia que mira al futur. I és que un altre cop pares i fills han ocupat la pista igualadina per viure junts sensacions sobre els patins. Una trentena llarga de nens i adults han participat d’aquesta activitat dirigida per l’ex-jugador de l’IHC, Mingo Pujadó que demostra entre d’altres coses el potencial que té el planter de l’Igualada (també a l’hora del lleure i la sociabilització).

Tweet

L’Igualada HC ha controlat en tot moment el partit  i se n’ha anat als vestidors amb els dos gols de la Peke. Només a l’inici de la segona part, quan Maria Noya ha escursat distàncies per les visitants, hi ha hagut alguna espurna d’emoció . Fins i tot hi ha hagut un punt d’infortuni quan la Maria Diez no ha pogut aprofitar un segon penal. Però el miratge ha durat 6 minuts quan l’Anna Gil ha fet el primer dels dos gols i ha sentenciat el partit. Després, a falta de 4 minuts i mig ha arribat el 4 a 1 que tancava el marcador.

FONTANELLAS I MARTÍ IHC 4 (2/2) TERESA BERNADAS, ELBA GARRETA, LAURA SALVADOR, MARÍA DÍEZ (2),  MARTA SOLER, equip inicial.CRISTINA GARCÍA JUDITH BALDRIS, AIDA VERA,  ANNA GIL (2), RAQUEL BERNADAS.

TRAVIESAS 1 (0/1) LAURA FERNÁNDEZ , LUCÍA CONTRERAS, ALBA OYA , CELSA LOPEZ , MARÍA NOYA  (1), equip inicial. ANTÍA NOYA, YOLANDA NOYA

GOLS: 1-0 Maria Díez Penal (m 4.04), 2-0 Maria Diez (m 14.06. SEGONA PART. 2-1 Maria Noya (m 4.19), 3-1 Anna Gil (m 8.44) 4-1 Anna Gil (m 16.34)

Tweet

Els “bes” han  començat la segona part igual, sent molt superiors tant físicament com tàcticament. El Palafrugell només buscava el perill mitjançant el xut a llarga distància i l’IHC hi responia amb la combinació. I  ha estat així com després d’una bona jugada col.lectiva, els igualadins han provocat un penalt. L’Eric Vives l’ha xutat i ha marcat (és el seu primer gol a Nacional Catalana i per tant haurà de portar pastes el dimarts… hi ha qui diu que els companys ho van fer expressament…).

Tot i així, els visitants s’han tornat a posar dins del partit amb el 3-2, amb un gol d’aquells que costa veure que entren però que l’àrbitre l’ha donat per bó. Amb aquest mínim aventatge el Palafrugell  ha arribat a les 10 faltes. L’Aleix ha demostrat la seva habilitat, xutat la FD i ha posat el 4-2 al marcador.

 I aleshores ha arribat el “moment Moi”. Cervera ha marcat 2 gols després d’una bona jugada d’Oriol Garrido, el primer,  i el següent després d’un passe en un contraatac. Els gols han “matat” el partit i els visitants ja no han pogut fer res més. A partir d’aquí, possessions més llargues per “adormir” un pèl el partit i així ha acabat.

IGUALADA 6 (2/4) Larios, Aleix (1), Pep, Nil (1), Moi (2), David Carles (1), Albert Vidal, Uri Garrido, Eric Vives (1), Diego Toro.

Gols: (2/4) David Carles, Nil Garreta, Aleix Vera, Eric Vives i Moi (2)

Mentrestant el FONTANELLAS I MARTÍ IHC juga aquesta tarda a les Comes contra el cuer, elTraviesas,  que encara no ha puntuat. El partit es jugarà 7 amb arbitratge d’Alberto Lopez

Tweet

Per la seva banda el FONTANELLAS I MARTÍ IHC juga dissabte a les Comes contra el cuer, elTraviesas que encara no ha puntuat. El partit es jugarà 7 de la tarda amb arbitratge d’Alberto Lopez.

Tweet

Només dir….gràcies Delfí…”l’home que va portar els patins a igualada”, gràcies a ell he pogut tenir la vida que he tingut: aprendre a patinar al passadís de casa meva amb 3 anys…patinar al pati del col·legi als extraescolars…que vingués l’Aniceto subirana al col·legi a buscar-me amb 4 o 5 anyets perquè m’apuntés a l’escola de patinatge de l’Igualada Hoquei Club…que aprengués a patinar al Velòdrom els dissabtes al matí…que agafés un estic i una pilota i comencés a jugar a hoquei…passar-me dissabtes i diumenges fins que ja no s’hi veia a la pista descoberta exterior de les comes, patinant, jugant i sommiant en arribar algun dia a jugar als millors equips d’hoquei….jugar amb els millors equips d’hoquei patins del mon…l’Igualada Hoquei Club, l’Hoquei Novara, el Futbol Club Barcelona….i ara…seguint disfrutant a Lleida d’aquesta passió que ha sigut la meva vida…PATINAR…JUGAR A HOQUEI… gràcies a que un dia el sr. Delfí va portar els patins a Igualada. G R À C I E S  DELFÍ!!

Tweet

Delfí Trescents se n’ha anat igual com va viure. Sense voler fer soroll ni esperar reconeixements. No els va buscar quan va portar de Barcelona els primers patins a Igualada i va fer nèixer, amb aquella inocència que dona l’edat, un somni que porta 60 anys enamorant a la ciutat. No els va buscar quan va ser fundador del primer club que hi va haver a Igualada, el Club Patín. Aviat es va desenganxar de la competició i es va escapar de l’ambient opressiu del franquisme. Va anar a Paris. Amb el patins a la maleta. I allà va ser pioner del patinatge a la capital francesa. Tampoc per això va buscar protagonisme. S’acontentava a ensenar-te els retalls de diaris parisencs on s’hi recollia la bogeria dels patins pel carrer que es va desfermar a la ciutat de la llum.

En Delfí mai va penjar-se medalles. En tenia prou de calçar-se els patins. Cosa que va fer fins fa molt poc. Sempre predisposat a posar-se’ls. a la mínima que en tenia una excusa. Per acompanyar-te en una passejada pels carrers de Segur de Calafell, on es va instal.lar de tornada de Paris… Per fer carretera, una de les seves passions… O per col.laborar amb l’IHC, el club que no va fundar però que va ajudar a nèixer, en un vídeo promocional, que vist ara en perspectiva provoca una profunda nostalgia i una gran sensació d’agraiment.

Les gràcies infinites per haver tingut aquella pensada, l’any 1946. Aquell  “perque no ho porto a Igualada això?” quan mirava la gent patinant a la pista del Turó Park a la Diagonal de Barcelona. El Delfí tenia 20 anys i en feia 6 que havia sortit d’Igualada per anar a fer d’aprenent a la fàbrica de gavardines Tobias Fabregat. S’havia enganxat als patins gràcies als èxits de l’Espanyol entrenat per Juan Antonio Samaranch, que s’entrenava precisament a la pista del Turó.

I un dia “assegut a terra, repenjat sobre els dos braços amb les cames estirades i els patins posats” (com recull la història oficial del club: IHC, de l’Astòria a les Comes), va decidir ensenyar als amics d’Igualada aquella novetat. I aquí va nèixer tot. Les primeres patinades a la pista de ball del Cinema Modern (després Astòria) allà on després hi va haver la piscina del Casal, al Passeig Verdaguer. El primer partit entre aquell grup de joves, un 20 de Novembre del 1949. I immediatament el segon. I després el tercer… Amb aquell grup d’estudiants amb noms mítics com Rius, Roca, Segura, Palmés, Morist, Pla, Bertran, Castelltort, Llobet, Pons… i evidentment Delfí Trescents , que era el més gran i que es va convertir en el primer jugador federat d’Igualada. Després va arribar l’oferta del Centro Nacional (el nom cruel amb el qual  la dictadura va rebatejar l’Ateneu), el canvi de pista i el neixement, per l’oposició a jugar en una entitat en mans del feixisme, de l’Igualada HC el 4 de Maig del 1950. Com va explicar el mateix Delfí l’any 1976 aquell “cisme” no va perjudicar, “sino ben al contrari. Era un estímul pels jugadors de cada equip, que miraven de superar-se. De tots dos clubs van sortir una gran quantitat de jugadors . Dubto que amb un sol club això hagués estat possible. La rivalitat es va convertir en un motor… que va crear un hàbit d’hoquei a Igualada. Sense els dos equips segurament no s’hauria arribat on s’ha arribat. Probablement l’hoquei s’hagués mort, amb uns o amb els altres, però s’hagués mort”.

I no.  No es va morir. Encara és viu. I encara lluita per seguir existint, tot i les dificultats. En Delfí Trescents va ser el motor d’un somni, l’impulsor d’un sentiment, l’inventor d’una passió: la de l’hoquei, la de l’Igualada HC.

I com si la història vulgués donar-li l’opció que aleshores no va tenir,ara fa 2 anys Delfí Trescents va tenir l’oportunitat de posar-se, per fi, la samarreta de l’Igualada HC. Acompanyat del seu inseparable amic Josep Pons, en Delfí va participar de l’enregistrament d’un vídeo ( http://www.youtube.com/watch?v=lkrb6Ofho5U)  on el passat, la tradició, es fonia amb el futur, amb les noves generacions… I ho va fer vestit d’arlequinat com sempre havia desitjat. Els colors del “seu hoquei“. La samarreta de la “seva Igualada“. Gràcies Delfí.

Tweet

El seu gol ha estat un dels vídeos més vistos a les últimes hores a la xarxa .El seu debut ha rebut elogis externs i paraules enceses dels seus companys d’equip. El seu caràcter i el seu compromís han estat profusament elogiats pel seu entrenador. El jove davanter júnior de l’IHC, Aleix Vera, és sens subte l’home de la setmana a l’Igualada Hoquei Club.

P- Debut a l’Ok lliga i amb gol, millor impossible no?

A.VERA- La veritat que sempre he somiat debutar amb el primer equip a les Comes, però de ben segur el que mai hauria pogut imaginar era marcar el mateix dia, així que millor impossible !!!  

P- Gol de FD, especialitat Vera?

A.VERA- Sempre m’ ha agradat agafar la responsabilitat en les directes pero desde fa uns anys cap aquí quan em va entrenar l’ Alexis les entreno molt durant la temporada amb l’Isaac. Així que quan m’ha dit l’ Iván que la tirés no m’ ha passat per el cap fallar-la ja que tenía molt clar el que havia de fer.  

P- Què t’ha dit l’Ivan quan t ha dit que sortissis? Què has sentit?

A.VERA- L’ Iván m’ha cridat i m’ ha dit que escalfés un minut, mentre escalfava l’Antonio i el Martí em donaven ànims així que no he tingut temps ni per posar-me nerviós . L’ Iván basicament abanç de sortir m´ha dit que estigués tranquil! Tenia molt clar que havia de defensar a tope i fer les coses fàcils. Un cop a pista he estat molt cómode ja que tots aquets grans jugadors que tenim en aquesta plantilla ho fan tot molt fácil.  

P- I el futur com el veus? Amb ganes de  tenir més oportunitats?

A.VERA- És evident que tothom vol més oportunitats però crec que tenir-ne més depén de mi mateix, de donar el màxim en tots els entrenaments i ser ambicióç per millorar cada dia, aprenent dels entrenadors i els companys.  

Tweet

I.SANZ- Si. En el primer temps no vam estar gens bé, especialment en atac. la nostra defensa va ser correcta i les transsicions normals, però no vam atacar gens bé. No vam treballar per buscar desequilibri en la seva defensa, vam anar massa directes, sense elaborar i vam perdre la bola molt ràpid sense crear pràcticament situacions de gol. De fet ens vam passar la major part de la primera meitat defensant. Ens va faltar treball i determinació en atac. la segona part va quedar totalment condicionada pels dos gols matiners que vam marcar, que van ser producte més de dues genialitats individuals del Raül que del joc col.lectiu. A partir d’aquí el joc es va obrir i hi va haver opcions pels dos equips. Nosaltres vam tenir molta efectivitat i per això vam aconseguir un resultat relativament còmode. Per ser Honest penso que el resultat és una mica exagerat pel que es va veure a la pista. Crec que vam merèixer guanyar però la diferència se’m presenta com a excessiva.

P- L equip està agafant ara una línia bona, tant que fa la impressió que la lliga hauria de tenir 3a volta.

I.SANZ- Estem en una bona dinàmica de resultats i bon joc, encara que amb algunes irregularitats. Ens hem redcuperat molt bé després d’un parell de cops anímics molt forts i estem fent un bon tram final de campionat. Ens queden 3 partits i intentarem preparar-los bé per seguir en aquesta línia i acabar la lliga amb un bon regust. No em cansaré de dir que el que està fent aquesta plantilla té un mèrit extraordinari. Els nois ho estan passant molt malament  pels problemes econòmics que estan patint i per la incertesa en el seu futur… i malgrat d’estar molt tocats, cada setmana treuen forces de no sé on per seguir competint a aquest nivell … Sincerament per a mi com a entrenador el que estan fent aquests jugadors em fa sentir més orgullós que qualsevol títol. És de justicia reconeixer-ho.

P- Ivan, quan recordin la teva etapa a les Comes, a banda de moltes coses bones, hi quedarà l’alternativa que has donat a alguns joves. L’últim l’ Aleix Vera que va fer, a més un gran gol.  Que et va semblar? Com el veus de cara al futur?

I.SANZ- L’Aleix es mereix això i molt més. És un xaval fantàstic. S’entrena amb nosaltres cada dia al 200%. Sempre està disposat a ajudar, sempre disposat a escoltar, a aprendre…És un jugador que té uan qualitat indiscutible, però per sobre d’això és un noi treballador, compromés i humil i per tot això estic segur que arribarà molt lluny. Per a mi és un  plaer poder-lo tenir amb nosaltres i intentar ajudar-lo a creixer. S’ha de seguir treballant amb ell, ha de seguir creixent. segur que serà un jugador important en el futur de l’IHC. No em voldria oblidar d’altres nois que estan treballant i ajudant-nos molt com el Nil, el David, el Pep, l’Edgar, el Nestor, el Juanma … i especialment l’Isaac Larios. Tots ells estan fent un gran treball que  s’ha de reconèixer

 P – I ara aturada, un dels maldecaps d’aquest any. Com ho planifiqueu?

I.SANZ- L’aturada no arriba en un bon moment. Sens dubte preferiríem seguir jugant, però les coses són com són i ens hem d’adapatr a elles. De moment descansarem aquest setmana (més que merescut) i després ja veurem com programem l’últim tram. Com et deia abans ens prepararem bé per intentar competir bé en aquesta última part de la lliga i acabar el campionat el més amunt possible.

MARIA DIEZ, PREMI NEPTÚ 2012

La davantera del FONTANELLAS I MARTÍ IHC, Maria Diez, tercera màxima golejadora de l’Ok Lliga femenina i pitxixi de la temporada passada, ha afegit un nou guardó al seu palmarés. La Peke ha estat elegida el premi Neptú d’esport col.lectiu d’aquest any-. Instants després de saber-se el guardó la mateixa Maria Diez ha tingut paraules sentides d’agraiment:

“Agrair el suport a totes les companyes que formen part de l’equip 2011-2012, també a totes les altres que han format part de l’equip qualsevol temporada passada, perque han tret de mi tot el màxim rendiment i han fet possible que ara mateix gaudeixi del premi neptú d’esportista més destacada d’esport col·lectiu femení d’Igualada!! Gràcies també a tota la familia, una gran influència per l’esforç que faig durant l’any, i agrair també a tots aquells que esteu amb mi en el dia a dia i que m’ensenyeu a valorar tot el que ens envolta!!

Tweet

SENSE PRIMERA PART

Com dèiem tot ha passat a la segona part. La primera ha estat infumable. Sense ritme, amb un joc sense massa xispa… Potser la xafogor que feia al pavelló hi ha influit, però la realitat és  en els primers 25 minuts les estadístiques s’han quedat a zero. no hi ha hagut oportunitats que treiessin de l’ensopiment els 200 espectadors que s’han atançat fins a les Comes. Fins i tot la taula d’anotacions no sabia que fer.

ELS GOLS HO SALVEN TOT

El panorama ha canviat a la segona part com per art de màgia. Molt aviat han arribat els primers gols i el partit s’ha animat. Ha estat Pelicano l’encarregat d’encetar la festa amb dos gols. El primer al minut i 40 segons aprofitant un passi de Navarro al segon pal que el Raül ha engaltat al primer toc a mitja alçada. 2 minuts més tard, i quan els àrbitres ja estàven comptant el passiu Pelicano ha jugat pel darrera la porteria i ha sorprés el porter sortint a prop del pal i colant-li ñla bola per sota el cos.

El tercer gol ha trigat una mica més a arribar. Ha estat al minut 14 quan l’Edu ha desviat a la xarxa una assistència interior a mitja alçada. Un minut més tard l’IHC ha sentenciat amb un remat del Màgic des del punt de penal que ha entrat arran de terra prop del pal dret de la porteria del Voltregà. El partit estava controlat, tot i que els visitant han volgut posar-hi emoció amb dos gols en un minut 8un de FD per 10 faltes de Gerard Teixidó i l’altre amb una pilota llençada des de mitja pista i “escopida” per Romeu.

Però els arlequinats no estaven per històries i l’ajustat 4 a 2 només ha durat 2 minuts en el marcador. El temps suficient perque Baliu posés en marxa una nova ”Tonada”. El 8 igualadí s’ha endinsat imparable dins de l’àrea rival i ha assistit a l’Edu al segon pal que amb dificultats ha enviat la bola dins. La “hipotètica ” sorpresa s’havia desarticulat. I encara s’ha desfet més quan a falta de 4 minuts el debutant Aleix Vera ha transformat magitralment una FD per 10 faltes d’equip (ganxo-ganxo-porter a terra-bola a l’escaire). Execució d’alta acadèmia per resoldre un moment enrevessat del partit (els de sant Hipòlit jugàven en inferioritat per una targeta blava al seu entrenador per protestar que ha comportat també una FD que Pelicano no ha pogut transformar en un hat trick). A la fi victòria i 3 punts més en la recerca de la millor classificació possible, pensant ja en les competicions europees de l’any que vé.

IGUALADA HC 6 (0/6) R. Fernàndez, Baliu, Navarro (1), Formatjé i Edu (2), equip inicial. Pelicano (2), Dani, Rocasalbas i Vera (1). Larios.

VOLTREGÀ 2 (0/2) Torelló, G. Teixidó (1), Molas, Anguita i Grau, equip inicial. Vargas i Romeu (1).

GOLS: SEGONA PART. 1-0 Pelicano (m 1.40) 2-0 Pelicano (m. 3.40), 3-0 Edu (m 13.44) 4-0 Navarro (m 14.41), 4-1 Teixidó FD (m 15.05), 4-2 Romeu (m 15.54), 5-2 Edu (m 17.37), 6-2 Aleix Vera (m 20.41).

INCIDÈNCIES: 200 espectadors a les Comes en una tarda de molta calor. Els àrbitres, Melero i Moreno, han mostrat targeta blava a l’entrenador visitant per protestar.

REUS 6 – FONTANELLAS I MARTÍ IHC 5. FINAL POLÈMIC

L’equip femení de l’IHC no ha pogut seguir amb la seva immillorable trajectòria fora de casa i ha caigut per la mínima a Reus en un final de partit molt polèmic. A falta de 40 segons l’arbitre, Luisa Pèrez, no ha assenyalat un penal molt clar a favor de les igualadines i en la contunuació de la jugada el Reus fa el 6 a 5 definitiu. No cal ni dir que a l’expedició igualadina l’enuig era majúscul.  No només perque el penal donava la possibilitat de la victòria sino, i també, perque invalidava la jugada següent que ha acabat amb el definitiu gol roig-i-negre. Els gols arlequinats els han fet Laura Salvador (3), Elba Garreta (1) i Maria Diez (1).

REUS DEPORTIU:  6 FRANCISCA ANDREA PUERTAS,  SILVANA NAMIE, BERTA TARRIDA, NADIA GARCIA , CAROLINA HERRERA, equip inicial. MONICA COLOM TERESA MARIA BARBERA,MARIA SALDAÑA,ESTER FERRER, ANNA ESCOFET

FONTANELLAS I MARTÍ IHC:  5 TERESA BERNADAS, ELBA GARRETA (1), MARÍA DÍEZ (1), MARTA SOLER I  RAQUEL BERNADAS, equip inicial. CRISTINA GARCÍA, JUDITH BALDRIS, LAURA SALVADOR(3),  AIDA VERA ,  ANNA GIL

INCIDÈNCIES:

L’àrbitre, Luisa Pèrez, ha expulsat amb targeta blava la igualadiona Elba Garreta.

Tweet

EL B PERD EL PENÚLTIM PARTIT DE LA TEMPORADA

L’IHC B no ha pogut tancar una setmana de dues victòries. Dimecres els de Joan Doncel s’havien imposat per 4 a 2 al Tordera. Aquest divendres els arlequinats han perdut per 7 a 3 a la pista del Masies de Voltregà, amb gols de Moisès cervera, Aleix Vera i David Carles. Precisament la presència del David a la pista ha estat una de les poques notícies positives d’aquest partit. El davanter del planter ja va ser convocat pel partit de dimecres però el tècnic va preferir reservar-lo ja que tot just acabava de recuperar-se d’una estrebada. Aquest divendres Carles ja ha pogut tornar a jugar i fins i tot ha signat un dels gols de l’equip. Ara, a l’IHC B només li queda un partit per acabar la temporada. Serà el que els enfrontarà al Palafrugell divendres de la setmana que vé.

Tweet