F de Fresno. De Felicitat . O de Frustració. Queden només 5 dies. Divendres 26 l’Assemblea General de la Firs ens donarà, en aquesta ciutat interior de Califòrnia, el si o el no. Està arribant l’hora de la veritat i els nervis augmenten. De fet, un dia abans, dijous, el Comité Central de la Federació Internacional haurà d’estudiar el recurs presentat per la FEP contra l’aprovació provisional de Catalunya a Miami. Si el recurs no prospera divendres es votarà a l’Assemblea General. En la votació només hi poden participar els presidents de les Federacions o persones acreditades, però poden tenir més d’un vot depenent de les modalitats que practiquin. El vot, com ja s’ha dit és secret. I l’acord s’ha de prendre per majoria simple. Es calcula que a Fresno hi podríen acabar anant la meitat de les Federacions membres. Unes 40 sobre les 96 que hi ha.
Aquests són els fets. Els pronòstics són molt complicats de fer. Poques federacions s’han posicionat obertament. Espanya, Itàlia, Portugal i França ho han fet pel no i els EE.UU han estat dels pocs que han obert boca a favor del si. Però això no vol dir res. El fet que el vot és secret por ajudar Catalunya perquè és una manera de driblar les pressions polítiques que s’han fet des de Madrid. Ningú no sabrà si has acabat fent el que t’ordenaven que fessis.
Finalment la votació de les admissions serà per separat. Bulgària, Georgia, Honduras, Iran, Luxemburg, Nigèria, Sierra Leone, Costa d’Ivori, Namíbia, Rumania, Bòsnia, Turquia i Gibraltar per un cantó. I Catalunya, sola a banda. En principi prodria semblar un mal presagi perquè dins del bloc seria impossible un No. Però des de la FIRS s’ha decidit fer-ho per separat conscients que podia crear un corrent contrari en les altres Federacions. De tota manera es pot entendre un si a Gibraltar (que demana l’admissió per la modalitat d’hoquei in line) i un No a Catalunya?. Se n’han adonat des de Madrid que Gibraltar també demana el reconeixement o només hi ha ulls cap a l’Est?.
La posició d’Isidre Oliveras de la Riba pot ser fonamental. De fet ja ha anunciat que dimitirà si es nega l’entrada a la Federació Catalana. És difícil que el patinatge prescindeixi d’un dirigent com ell que està conduint personalment les converses amb el Comité Olímpic Internacional pel seu reconeixement i que té fil directe amb Samaranch. La seva posició de força pot ser una gran ajuda per Catalunya.
I finalment queda el treball que ha fet durant tot l’any la Federació Catalana. Treball constant i silenciós que pot donar-nos la victòria. Que no ens enganyem. Seria la victòria més important obtinguda mai per l’esport català. Els dirigents catalans, amb Ramon Bassiana al capdavant, són optimistes. NO eufòrics. Toquen de peus a terra però saben que tenim opcions de poder fer història pel nostre país.
Per això passi el que passi divendres a l’ensopida Fresno, la típica urbs nord-americana que queda deserta quan tanquen les oficines, sigui Si o sigui No dissabte tots els que estimen l’hoquei, tots els que estimen l’esport català i tots els que estimen Catalunya hauríen d’anar al pavelló que els caigui més a prop, a celebrar-ho (esperem) o a mostrar la ràbia, l’emprenyada i la determinació a no baixar el braços i a seguir agafant l’estic d’una reivindicació justa.
QUEDEN 5 DIES PEL SOMNI QUE ENS MEREIXEM
[@more@]
