El PROINOSA Igualada torna aquest dilluns a l'activitat tot i que sigui dia festiu per la gran majoria de catalans. Els jugadors hauran disposat de 4 dies de descans i Tarrida vol aprofitar la setmana per seguir preparant l'inici del play-off contra el Reus. David Càceres intentarà seguir el mateix ritme d'entrenament dels seus companys en la primera de les 4 sessions de treball previstes per aquesta setmana. L'evolució de l'altre lesionat, Edu Fernàndez, és a hores d'ara més difícil de predir després que el cop que va rebre ara fa 29 dies a Tenerife li ha privat fins i tot de disputar amb la selecció estatal el Torneig de Montreux.
Amb la cita prèvia del partit contra el Massanet a les Comes però amb la vista posada en el play-off, la plantilla igualadina és conscient que entra en una etapa diferent de la competició. Ara la lliga es transmuta en competició del KO (i aquest any per premures del calendari, només a 3 partits). Tot i que els precedents amb play-off curt afavoreixen l'IHC, la realitat és que els igualadins s'hauran d'oblidar del tot del que s'ha acabat convertint en el seu resultat més repetit, com a mínim a la segona volta: l'empat. I és que l'Igualada fent honor al seu nom s'ha convertit en l'autèntic rei de la X. Fins a vuit cops ha empatat l'IHC en les 29 jornades de lliga que s'han disputat fins ara, els mateixos que Blanes, Lloret i Vigo això si amb més victòries pels arlequinats (2 més que el Blanes, 4 que el Lloret i 8 que els gallecs). De tota manera si es miren només les xifres de la segona volta els resultats són frapants. 6 victòries, 2 derrotes i 6 EMPATS. En això els igualadins són líders destacats. L'equip que queda més a prop és el Blanes amb 5 empats, el Vigo amb 4 i el Lloret amb 3.
Precisament aquesta plaga d'empats (un resultat que penalitza molt als que l'obtenen) ha impedit als de Tarrida de presentar un millor balanç a la segona volta. Una bona segona meitat de la competició en la qual els igualadins han arribat a acumular 8 partits sense perdre (la millor ratxa de la temporada), en la qual només han cedit dues derrotes, totes dues molts ajustades (Barça i Vilanova) i totes dues a casa . I és que el PROINOSA no perd a fora des del 25 de Novembre quan va caure derrotat precisament al Palau Blaugrana. Des d'aleshores els arlequinats han aconseguit 4 victòries i 4 empats a domicili.
A vegades depenent de contra qui s'aconsegueixin aquests empats (Reus), dels marcadors (remuntades contra Noia o Vic), de les pistes (el Pancho Camurria de Tenerife amb malefici incorporat) o de les circumstàcies ,lesionsde Càceres i Edu a Mataró, són resultats que poden servir per reivindicar un equip i rearmar-lo moralment. El problema és que a la classificació tenen uns efectes escadussers i que, a més, poden tenir una lectura molt menys optimista: per exemple que l'IHC fa 5 partits que no guanya. Clar que d'aquests només n'ha perdut 1 i contra el Barça, però també és una realitat que 3 punts de cop no els trinca des de l'11 de Febrer contra el Blanes.
És per tot això que el PROINOSA ha d'abdicar definitivament de la corona dels empats. D'entrada perquè seria una bona manera de tancar la lliga regular a casa contra el Shum. I sobretot perquè al play-off els empats no són admesos i l'únic que fan és portar a més angoixes i patiments en forma de pròrrogues i penals que mai no se sap on t'acaben portant. Per tant com marca la tradició… Mort el rei (de l'empat). Visca el rei (de les victòries)!.
[@more@]
