Els jugadors del PROINOSA Igualada ja han acabat la preparació pel trascendental partit de dissabte de la LLiga Europea contra el Reus al pavelló de les Comes. Aquest dijous han fet el segon entrenament específic, amb una sessió de vídeo i un treball a pista d'alta intensitat.
L'IHC juga aquest dissabte el partit més important dels últims anys. La victòria obre la porta a la final four a qualsevol dels 2 equips, amb un clar aventatge pel Reus que amb un empat ja en fa prou. Igualada no estava en disposició d'accedir a una final a 4 de la competició on històricament més ha destacat, des del 19 de Març del 2005 amb aquell robatori escandalós a Oliveira d'Azemeis (5 a 4 resultat final) que els va deixar fora de la fase final que es va disputar precisament a Reus, en benefici de l'Oliveirense portugués. Ara 3 anys després torna a haver-hi una oportunitat real d'entrar entre els 4 millors d'Europa i els jugadors s'han conjurat per lluitar al màxim per fer-ho possible. Clar, que per aconseguir-ho els igualadins hauran de trencar una vegada més amb la història. I és que el PROINOSA IHC fa 4 anys, 2 mesos i 6 dies que no guanya al Reus Deportiu. Va ser en un partit de lliga, un 14 de Desembre del 2004, a les Comes. Aleshores l'Igualada va guanyar per 4 a 2, amb gols de Busquets, Cabestany (2) i Torras, aquests 3 darrers en 36 segons de boigeria. Pel Reus van marcar Sanchez i Caldú. L'any anterior l'IHC havia eliminat als del Baix Camp a les semifinals de la LLiga i havien disputat la que és de moment l'última final de la competició davant del Barcelona. A partir d'aleshores, d'aquell 4 a 2 del Desembre del 2004, ja no hi ha hagut més triomfs igualadins. Els dos equips s'han enfrontat fins a 7 cops a la lliga i 1 a la LEC amb un balanç de 5 victòries del Reus i 3 empats. L'última referència és el sensacional 3 a 3 del primer partit de la segona volta, en una remuntada espectacular que no va acabar en victòria perquè no hi va haver prou temps. L'equip s'ha d'agafar a aquellles sensacions i a la força de les grades per intentar superar una de les millors plantilles del mon (i també de les més cares). Queda clar, doncs, que la proesa ha de ser cosa de tots.
[@more@]
