UNA PROFUNDA TRISTESA
És trist. Molt trist veure la caricatura en que s’han convertit els arbitrages a l’Ok Lliga. Quan els àrbitres sevillans Lopez Varela i Benitez han marcat dos penals seguits contra el LLoret als segons 8 i 12 de la segona part (tots dos ho eren), la banqueta de l’Igualada ha comentat que segur que després en pitarien un a l’àrea arlequinada per compensar. És trist comprovar que aquesta llei, que malauradament tothom assumeix com a habitual, té plena vigència. Perquè… Si. Els àrbitres han marcat aquest famòs penal de compensació. I ho han fet de la manera més grollera i menys dissimulada que han sabut, assenyalant com a falta màxima una lluita cos a cos de Montferri amb Marc Tibau per fer-se lloc a l’àrea, que no era ni falta (si ho fos hi hauria penal a cada jugada d’atac de cada partit dels que es juguen arreu del mon). El penal de compensació ha acabat donant-li un punt al Lloret i treient-ne 2 a l’IHC, dos punts que vistos els resultats haurien estat importantíssims per assegurar un lloc al play-off.
AUTOCRÍTICA
Quan un partit va 1 a 2 i els àrbitres s’inventen un penal que acaba empatant el partit, es pot dir sense temor a equivocar-se que han estat ells els que han acabat decidint el partit. De tota manera això no és obstacle per assumir que l’equip no ha fet bé algunes coses i que no és el primer cop que passen. El PROINOSA ha dominat el partit, ha generat les millor accions d’atac (Serra ha estat esplèndid), però no ha sabut rematar-les. Ha tornat a faltar efectivitat. Amb l’1 a 2 els igualadins teníen el partit a la mà i no l’han sabut matar, tot i les consignes des de la banqueta. Un resultat tan ajustat ho deixava tot en mans d’un cop de fortuna o d’intervencionisme arbitral que podia ser fatal, com així ha estat. I un altre cop l’IHC s’ha quedat amb molt poc premi pel joc i el domini mostrats en pista.
CAPACITAT DE REACCIÓ
I això que els igualadins han notat avui en excés la falta d’un canvi. Ton Baliu, amb problemes a la planta del peu, no ha pogut jugar ni un minut i això ha passat una certa factura a l’hora d’acabar d’apretar l’accelerador. Cosa que l’equip ha hagut de fer a la primera part després d’encaixar l’1 a 0 en una baixada de tensió defensiva. Abans els igualadins havien pogut marcar amb un remat al pal de Jordi Bargalló i un 3X2 amb un remat final de Càceres amb aturada de mèrit de Serra. L’equip, però, ha sabut encaixar el cop de l’1 a 0 i ha posat setge a la porteria local. 3 minuts més tard, l’Edu ha caçat una gran assistència interior de Càceres per situar l’empat en el marcador. Curiosament amb l’ 1 a 1 l’equip ha perdut rigor defensiu i ha propiciat algunes bones oportunitats locals , les més destacades un remat al pal en una canonada exterior de Pelícano, un dels 2 que ha fet aquest jove jugador que ha estat un dels destacats en el seu equip, i un penal (precedit de bola alta) que l’Oriol Bargalló li ha aturat a Ivan Tibau. L’IHC també ha disposat d’una acció a pilota aturada, una falta directa que Bargalló no ha pogut transformar.
DEL VALOR A LA COVARDIA
És el llarg camí que han fet els àrbitres en només 17 minuts. Els que van des dels dos penals inicials favorables a l’IHC al de compensació que ha transformat el jugador local Rodri. La segona part ha començat amb un guió explosiu. Només treure de centre el mateix Rodri se la juga amb un remat sobre la mateixa línia que recupera l’Edu. El davanter corre la mitja pista i quan entra a l’àrea l’empareden entre dos defenses locals. Penal clar. Només havíen passat 7 segons. Joan Carles fa sortir l’especialista. Marín, però, no pot superar Serra, navarro es fa amb el rebot ofensiu i quan va a rematar el traben des del darrera. Havíen passat només 4 segons i es produia un altre penal. Clar. Claríssim. Lopez Varela i Benitez, molt valents el tornen a marcar. Marín ho torna a provar i Serra es torna a llluir, amb el primer remats i dos de consecutius que segueixen a la jugada. Els àrbitres confirmen el seu compromís amb un tercer penal 8 minuts més tard (per una caiguda de l’Edu dins de l’àrea. Penal clar). En aquest cas Jordi bargalló si que l’aprofita i bat a Serra per sota el cos. Amb l’1 a 2 l’IHC es fa amb el control i no passa per excessives angúnies, tot i que li falta acabar d’anar a pel partit. I al minut 17 arriba la jugada de la COMPENSACIÓ. Després de les reiterades protestes del públic els àrbitres decideixen fer-se perdonar i marquen un penal impossible en una simple lluita entre dos jugadors (sense agafades ni caigudes, només dos jugadors en un estira- i- arronsa). Rodri ha aprofitat el regal per fer el 2 a 2. Fins al final l’IHC ho ha intentat però sense excessiva sort . Al final el PROINOSA només s’emporta un punt i dos noms més per a la galeria dels horrors arbitrals.
LLORET 2 (1/1) Serra, Martos, M. Tibau (1), Rodri (1) i Pelícano, equip inicial. I. Tibau i Cortijo.
PROINOSA IHC 2 (1/1) O.Bargalló, Càceres, Montferri, Edu (1) i J.Bargalló (1), equip inicial. Navarro i Marin.
GOLS: 1-0 M.Tibau (m 9.10), 1-1 Edu (m 12.30). SEGONA PART. 1-2 J.Bargalló, penal (m 8), 2-2 Rodri, penal (m 17).
INCIDÈNCIES: 300 espectadors al municipal de Lloret. Una part dels quals seguidors igualadins. També hi eren presents diversos directius encapçalats pels vice-presidents Josep Maria Oller i Joan Raja.
SERGI MONTFERRI
P- Hem vist penals, semipenals, coses que s’assemblaven a penals i … el d’avui.
MONTFERRI- Si. si. Vist com ha començat la segona part i que ens han pitat 3 penals a favor, estava clar que a la nostra àrea un o altre hi cauria. I han triat la pitjor acció. La més clara que no era penal. N’hi ha hagut d’altres que potser les podrien haver aprofitat, però, la que han escollit no ho era. Estàvem tots 2 amb un frec a frec dins de l’àrea però sense cap tibada, sense cap agafada. No ho entenc. Però bé. Jo ho havíem comentat. A la banqueta ho dèiem. Amb 3 penals a favor n’havia de caure un.
P- Però deixa’m dire-te que és trist arribar a aquesta conclusió.
MONTFERRI- Si, la veritat és que si. Si ho són, a la seva àrea n’hi ha hagut 3 i penso que els han pitat correctament. Compensar així francament és una cosa bastant absurda.
P- I emprenyadora perquè és un gol que marca un resultat. Potser sensec el penal no ho aconseguéin.
MONTFERRI- Si, si, tal com anava la segona part, si. Amb l’1 a 2 teníem el control, i com dius si no arriba a ser per això el resultat hauría estat un 2 a 1 a favor nostre i els 3 punts.
EDU FERNÀNDEZ
P- S’han tornat a escapar 2 punts d’un partit que era nostre. No l’hem sabut matar.
EDU- Si, ja se’ns ha repetit alguna vegada aquesta temporada. Hem de seguir treballant perquè controlar que et pitin un penal o no és molt difícil i el que hem de fer és acabar de rematar els partits, crear més jugades de gol i ser més efectius.
P- De jugades se n’han creat, fins i tot a pilota parada. Falta rendibilitat.
EDU- Si, per la resta crec que hem estat bé. En defensa hem estat seriosos, hem sortit ràpids a la contra i en atac hem jugat amb criteri. És una cosa que hem de seguir treballant. Estem convençuts que ho tirarem endavant i ara … a pel pròxim partit.
TON BALIU
P- Com estàs?
BALIU- MIra.. Ahir vaig jugar amb els júniors i avui m’he llevat malament. Al peu hi tinc una cosa negra i el Coco m’ha dit que és com una berruga. Aquest dimecres aniré al Josep Maria Abad, que em diguin que és. Normalment hi tenia una durissia i ahir vaig jugar i no em feia mal. I avui m’he llevat i ja no podia posar el peu. A la tarda he anat a la consulta del Jordi campo. M’ha mirat, m’ha tret una mica de pell. I ha vist que a sota hi tenia una cosa negra … he provat d’escalfar una mica però a l’hora de frenar com que havia de posar-hi el peu era impossible.
P- Avui s’ha notat la teva absència
BALIU- Perque falta el Busqui. I sent 6 moltes vegades pots jugar, però en partits durs i així sempre va bé tenir un jugador per rotar més el partit. Jo em moria de ganes de jugar i més ara que estic tenint oportunitatsi m’ha sabut molt greu no poder ajudar-los a guanyar aquest partit.
