Pas molt important del PROINOSA Igualada aquest dissabte a Vilanova. Els de Joan Carles necessitaven guanyar per conservar opcions de classificar-se pels play-offs i ho han aconseguit. L’equip, tot i l’absència per lesió de Raül Marín, ha arrencat molt fort i ha tingut a la mà sentenciar el partit. No ho ha fet i aleshores ha tocat patir. I els igualadins ho han sabut fer. Han patit, han remuntat i finalment a l’últim minut (aquest cop si) han assegurat 3 punts d’or. L’IHC ha obert una petita escletxa amb el Vilanova (5 punts) i el Mataró (2 després de l’empat a 3 a casa contra el Tenerife) i queda a 2 punts dels canaris. El pròxim partit, contra l’Oviedo a les Comes, tornarà a ser una altra final.
JORDI BARGALLÓ, ENDOLLAT AL GOL
El 9 del PROINOSA està en fase d’enamorament amb la porteria. I avui s’ha tornat a notar. Bargalló ha fet un hat-trick i ha estat un dels més destacats. Els seus 2 primers gols han obert un marcador que semblava ben encarrilat tot i que després s’ha anat espatllant, i de quina manera. De fet el partit ha començat, per una vegada, de cara. Al minut 2, Jordi Bargalló ha etzibat una canonada des de la mitja distància, que ha tocat el pal, la línia, l’esquena d’Arellano i ha acabat entrant. 6 minuts més tard arribava el 0 a 2. Una contra entre l’Edu i el Jordi, que Bargalló engalta de primera a la xarxa. El PROINOSA era absolut dominador. Els igualadins han disposat de 3 o 4 oportunitats per fer el 0 a 3 però no les han aprofitat. I com acostuma a passar quan no remates un partit, el rival acaba fent-ho per tu. Primer Boira amb una jugada personal per la banda al minut 22, i 1 minut després Ros rematant a la mitja volta una assistència des de l’altra pista han posat un 2 a 2 increïble en el marcador. I encara rai. Perquè els últims 2 minuts de la primera part s’han fet realment llargs.
EDU: GOL DECISIU. EL DE LA VICTÒRIA: DEL TON, COM A LES COMES
El que l’IHC ha pogut evitar al final de la primera meitat s’ha produit només començar la segona. Un penal rigurós sobre Montferri (ell i el seu marcador s’estaven fent falta mutuament) l’ha aprofitat Boira amb un bon tir a l’escaire. El Vilanova havia capgirat el marcador. Per sort el mal tràngol ha durat només 5 segons. Només treure del mig, l’Edu s’ha escapat esprintant per la vertical, la bola li ha arribat mil.limètrica i el davanter igualadí ha enganyat Arellano i ha recuperat l’empat. Ha estat un gol absolutament decisiu, perquè amb el 3 a 2 i amb el públic pressionant (al final ja s’ha vist fins a quins límits) el Vilanova podria haver estat insuperable. Lluny d’això, ha estat l’IHC qui ha tornat a avançar-se en el marcador. Jordi Bargalló ha fet el seu tercer gol de la tarda, amb un penal comés sobre Navarro. Gardela del JB, enganyant Arellano. Bola pel centre i per sota del cos del porter. Quedaven, però, molts minuts i la d’aguantar un resultat és una de les assignatures pendents dels igualadins. Perquè si no ho fan els rivals, acaben apareixent infortuni i mala sort agafats de la mà. Al minut 18, l’Oriol rebutja un remat exterior, la bola s’aixeca, i quan cau toca en l’stick de Boira que no sabia per on queia i acaba entrant al fons de la porteria. Semblava un guió repetit. Massa cops aquesta temporada ens passava el mateix. El 4 a 4 ha animat molt als locals, que han apretat moltíssim perquè ja es veien el partit a l’abast. Han estat els minuts en que l’equip ha demostrat saber patir. I aquesta capacitat de sacrifici ha acabat tenint premi. A falta d’un minut i 2 segons, Sergi Montferri recupera una bola en zona defensiva, habilita al Ton al contratac i quan aquest anava a passar-la a l’Edu a l’altra banda ha tocat en l’stick del jugador local Casanovas i ha sorprés al seu porter, que no ha pogut reaccionar. El gol ha estat molt protestat perquè a l’inici de la jugada Julivert havia caigut al terra i podia haver-se fet mal. Ni els jugadors de l’IHC s’han adonat de la circumstància (en un esport tant ràpid és molt difícil prendre consciència de detalls com aquest en qüestions de dècimes de segons) ni, i més important, els àrbitres que són els encarregats de fer-ho no han aturat la jugada. Per tant, gol absolutament legal, que de tota manera l’afició local, en el seu legítim dret, ha protestat de manera reiterada.
FINAL INDIGNE D’UN BON PARTIT
El que ja no entra tant ni en drets ni en comportaments esportius ha estat el que ha passat després. A falta de 30 segons alguns espectadors (una minoria, com sempre) s’han abocat contra la banqueta de l’IHC. Hi ha hagut empentes, discussions (Peralta s’ha trobat en l’epicentre de tot plegat). Això ha fet que l’àrbitre principal, Valverde, hagi dir que no continuava si no hi havia força pública. La policia, ni hi era, ni ha arribat fins que el partit ja havia acabat, però les bones arts dels jugadors locals que han calmat els seguidors més exaltats han permés arribar al minut 50. La sortida de la pista dels igualadins ha estat una espècie de dutxa d’insults i matèria sal.livar (d’una minoria insistim) però haver de passar per això amb els 3 punts al sarró es fa una mica menys colpidor. I si això ja no té justificació, el que ha passat gairebé una hora després d’acabat el partit no té ni l’escusa de l’estar "en calent". A la sortida dels vestidors el segon entrenador de l’IHC, Ramon Peralta, ha estat encerclat per un grupet que li han donat algunes empentes i patades. Sortosament la intervenció d’alguns directius i l’amenaça de la policia ha evitat mals majors. Un espetacle que no s’hauria de repetir mai més en cap pista d’hoquei. Perquè en realitat l’agredit és el mateix hoquei. I en segon lloc, tots aquells seguidors, jugadors i treballadors del Vilanova que si que han tingut el comportament que toca en una activitat humana com l’esportiva. I en això, en l’activitat esportiva el PROINOSA ha obtingut aquest dissabte el premi al treball de tantes hores i de tanta gent. Ara, però toca continuar pedalant.
VILANOVA 4 (2/2) Arellano, Casadevall, Del Amor, Boira (3) i Julivert, equip inicial. Ros (1) i Casanovas.
PROINOSA IHC 5 (2/3) O.Bargalló, Càceres, MOntferri, Edu (1) i J.Bargalló (3), equip inicial. Navarro i Baliu (1). Tomàs, Busquets i Truyols.
GOLS: 0-1 J.Bargalló (m 2), 0-2 J.Bargalló (m 8), 1-2 Boira (m 22), 2-2 Ros (m 23). SEGONA PART. 3-2 Boira, penal (m 1), 3-3 Edu (m 1.05), 3-4 J.Bargalló, penal (m 7), 4-4 Boira (m 18), 4-5 T.Baliu (m 23.58).
INCIDÈNCIES: 3/4 d’entrada al pavelló de les Carsernes, en un partit transmés pel C/33. En el PROINOSA Igualada el protagonista ha estat David Busquets que ha tornat a l’equip 80 dies després de la seva lesió al peroné.
TON BALIU
P- Una victòria que necessitàvem amb urgència.
BALIU- Si, si. Amb el 0 a 2 podríem haver matat el partit. N’hem tingut una del Jordi … Però ens han fet el 2 a 2 i després el penal. I per sort hem pogut fer el 3 a 3 només treure de centre. Ha estat el gol decisiu.
P- I al final ha arribat el teu…
BALIU- Un gol estrany. El Julivert estava atacant, l’Oriol l’ha parada, el Sergi me l’ha enviada cap a mi i jo li volia passar a l’Edu i ha tocat un stick i li ha passat per sota al porter.
P- Ha tornat a ser el gol del triomf, com aquell estratosfèric de la primera volta a les Comes.
BALIU- Si, estratosfèric?… home va ser el meu primer gol. L’únic que portava fins ara. Ja tocava una mica de sort. Després dels resultats hem de guanyar a l’Oviedo i mirar d’entrar al play-off . Ens ho mereixem per com estem treballant.
P- LLàstima del final, eh.
BALIU- Si, si. Ja a la banqueta. S’han tirat a sobre del Ramon, ell se’ls ha tret de sobre , hi ha hagut empentes… Jo he sortit de la pista amb ell i ens han ben mullat. Després s’han encarat amb ell, 1 o 2 patades… Per sort, res important.
