P-Joan, parlem d’entrada dels últims 3 partits de la temporada contra el FC Barcelona.
J.CARLES- Doncs, crec que el Barça a més del potencial que té va haver d’estar molt encertat o fins i tot amb sort per poder-nos guanyar. I crec que soc objectiu, eh! De fet vaig felicitar a la plantilla perque vam fer un play-off fantàstic i van caure amb el cap ben alt. I jo orgullós de l’hoquei que vam veure . Suposo que és també una mica del treball que hem portat tot l’any. Potser l’hem vist en un espai molt curt, per moltes coses. Ens il.lusionava molt poder aliminar el Barça i segurament això ens ha ajudat a donar un nivell tant alt.
P- Aquests partits són una espècie de revindicació de la feina feta, que continuarà la pròxima temporada amb persones canviades. Són els eixos centrals del que vols d’un equip, no? Intensitat defensiva, inteligència, lluita i efectivitat ( 9 gols en 3 partits a tot un Barça).
J.CARLES- Si, i això és difícil. Si, si. Ara ens toca treballar. La temporada encara no s’ha acabat. Jo estic il.lusionat amb aquests 2 mesos que tenim per endavant perquè tenim gent jove que s’han de fer més homes, més atletes, més tècnics, més bons patinadors… i ara tenim temps per treballar-ho, amb tranquil.litat. Per tant treballem, en aquest sentit per l’any que vé. Igual que hem treballat aquest any. I és que vull felicitar tota la plantilla. Tot i que hem tingut un any difícil, de lesions i això ha influit en la irregularitat que hem tingut en molts moments… però units ho hem superat i ara al final hem demostrat que som un equip, que anàvem tots a una i que hem estat a punt de tombar al Barça.
P- L’últim partit a les Comes va ser especial. Perquè era l’adeu a 4 jugadors i també perquè va ser l’aparició, encara més clara, de jugadors que hauran de portar l’equip en el futur. Anem per parts, els que se n’anaven. Un moment emotiu.
J.CARLES- Si, si. Vaig intentar deixar-ho de banda. Ara ho comento a la mevaweb però aquell dia estàvem molt centrats en el partit i convençuts que no era l’últim. Clar que interiorment pensava en aquesta gent que portava molt temps a la casa i a qui segurament també els hauria fet gràcia poder haver ofert a l’afició una victòria. Però crec que el més maco que els podien oferir va ser el bon hoquei que han demostrat que tenen a dins durant tots aquests anys . I els trobarem a faltar. Segur que en vindran d’altres i il.lusionats i amb ganes de treballar, però… primer com a persones, jo els trobaré a faltar, i els desitjo la millor de les sorts en el camí que hagin triat.
P- Mirant al futur. Al mateix temps que la tristesa hi va haver sentiment de satisfacció de veure realitats com el Ton, que va fer un partidàs, o del Marc Navarro, que és un dels jugadors que haurà de tirar de l’equip, de l’Edu… aquesta línia de futur que també va quedar dibuixada, no?
J.CARLES- Si. Deixa’m dir-te primer que tristesa jo no en tinc. Perquè tothom decideix el que l’interessa, la majoria seguiran jugant… en algún cas decideixen altres coses molt personals que crec que tots plegats hem de respectar. Però, aviam, que això no és cap trauma. Tot el contrari. Allò que deia abans, que tinguin tota la sort, que disfrutin de l’esport, d’aquesta vida esportiva que és preciosa, de poder gaudir de l’esport que t’agrada de manera gairebé professional… que segueixin així… i nosaltres, segurament és el fet de ser guanyadors, ens motivarem amb nous reptes. Ara em motiva treballar amb l’equip, pensant en l’any que vé, i en millorar, i segur que els jugadors que vindran, vindran super-il.lusionats, perquè són gent jove que veuen que poden arribar a un gran club com és el nostre. I seguirem treballant i tant de bó tinguem la sort que les coses vagin bé.
