Aquest dijous fa una setmana que els jugadors de la plantilla del primer equip del PROINOSA Igualada ja no surten a la pista de les Comes. La temporada de treball ha acabat. Com a mínim de manera oficial. Però això no vol dir que hagin deixat d’estar sota la direcció i vigilància d’un dels grans descobriments de la temporada que ara s’acaba: el preparador físic Coco Bariles. La seva feina ha estat elogiada per tothom, només cal recordar com acabaven els partits del play-off els jugadors arlequinats tot i tenir 2 baixes. Els seus mètodes de treball van sorprendre agradablement a l’stage de Viella i ara ja començar a posar els fonaments del que serà el treball d’aquesta pròxima temporada.
P-Coco, ja hem acabat els entrenaments pero això no vol dir que els jugadors s’estiguin sense fer res. Que els has preparat i com ho has distribuit?
COCO- Bé. Abans d’acabar l’últim partit ja teníem perfilada la idea amb el Joan del que volíem en aquest període de transició per la pròxima temporada. Es tractava de gunayar temps. I en aquest sentit s’ha dissenyat un treball repartit entre musculació i patins, una mica més light, però amb el ferm propòsit de guanyar temps a la següent temporada.
P- Vist que hi ha un jugador que potser haurà de passar pel quiròfan, un que ha de fer descans, dos que surten de lesions, un que encara està jugant … haurà de ser una planificació molt personalitzada, no?. Que s’ha de fer amb cadascun?
COCO- Hi ha hagut dies que jugadors com Marín o Busquets han fet menys patins que la resta per allò d’acabar de recuperar muscularment i articular, amb garanties de no patir recaigudes. Tots han seguit d’una manera o una altra el pla previst respectant i restringint el treball en jugadors que encara arrosseguen molesties de la temporada.
P- Com valores físicament la temporada?. Tothom ha destacat que hem arribat fortíssims al final? És un elogi molt clar a la teva feina.
COCO- Gràcies. Està clar que a ningú "le amarga un dulce" com diem al meu país. I des d’aquest punt de vista agareixo aquestes paraules i a continuació afegeixo: el resultat és fruit de la intensitat amb la qual es juguen els partits, l’alta càrrega física i intensiva que el Joan imprimeix als entrenaments i l’elevat compromís de la plantilla. Tot això s’afegeix al treball físic que va tenir el seu inici a Vielha. Tot és sumar i no hi ha secrets, més que el treball i el compromís.
P-Com preveus el treball de pretemporada. Una mica de continuitat en relació al que vam fer l’any passat o amb novetats?.
COCO- El fet que es valori positivament el treball fet a l’stage, permet començar el següent amb certa confiança ja que hi ha una experiència anterior. Ara bé, estem treballant perquè resulti una pretemporada rica en continguts i fructífera en rendiment. Si hi ha novetats? Si, n’hi haurà però no perquè vulguem aportar novetat sense més, sino perquè aquestes novetats han d’estar fonamentades en les necessitats de l’equip. Per exemple. En aquesta ocasió li demenaré a la plantilla que portis els estics i les genolleres, perquè volem potenciar l’us qualitattiu de l’estic. Per tant, des del primer dia sera una eina de treball. També es valoraran nous plantejaments, però sempre, com he dit, en funció de les necessitats no només físiques sino també humanes de la plantilla.
P- Tens referències físiques dels nous? L’equip serà molt més jove, això vol dir que els podràs treballar més i millor?
COCO- He tingut una xerrada curta amb cadascun per telèfon. Això m’ha permés presentar-me i també fer-los arribar la idea del treball que estem portant a terme. La juventut és un bé apreciat, no?. la salut també ho és. Per tant, per més joves que siguin, sempre s’ha de tenir una cura especial en el rendiment. No s’ha de pecar ni per defecte ni per excés. Intentarem trobar l’equilibri entre el més i el millor.
P- Amb un equip nou, més jove, caldrà un començament bo de temporada per evitar nerviosismes. Això significa algún canvi de disseny en el treball físic?
COCO- No especialment. Si te’n recordes a la pretemporada de 8 partits preliminars només en vam perdre un contra el Barcelona. De manera que des d’aquest punt de vista podríem dir que es va començar la temporada amb un bon ritme. Després el calendari va dictar un inici exigent amb un Reus o un Vic per exemple. El que si que s’ha d’estar és "al loro" , com va dir qui ja sabeu, per no caure en desatencions a cada compromís. Efectivament hem de tenir mentalitat Nadaliana (per Rafa Nadal). Anar a totes a cada partit.
P– Ha estat el teu primer any a les banquetes. Com t’ho has passat?. Com ho has vist tot. Els àrbitres són dels que més t’han acabat coneixent, no?
COCO- Si, malhauradament en aquest aspecte he de dir que si. He estat conegut pels àrbitres. Al marge d’ells ha estat una temporada amb un cúmul de sensacions, com passa en totes les coses. Hi ha alegries que un recorda d’una manera especial, com el partit del Liceo que va significar trencar una inercia tintilejant. Uns altres de ràbia, com l’eliminació a la Copa del Rei, o d’impotència, com l’empat amb el Reus a casa amb el pas a la Final Four en joc. De resignació com els 3 últims del Play-off. Però sobre tot el més destacat és el grup humà. El vestidor. El suport constant d’uns i altres. Perquè l’esport és això. La possibilitat de viure emocions i sentiments en estat pur, on tothom treu el seu veritable jo.
