Imatge Fecapa
Catalunya ha perdut la seva segona final de la Copa Amèrica, altre cop davant de l’Argentina, i per gol d’or (3-4 resultat final). De fet gairebé podríem parlar d’un doble gol d’or. Perquè els catalans guanyaven per 3 a 2 a falta de només 9 segons i 9 dècimes per acabar. Una falta a favor, que els àrbitres han transformat en una en contra ha fet possible el miracle argentí. Esteban Avalos ha penjat una bola des de la mitja pista, ha rebutat en un defensa català, tot i que el gol li han donat a Ordoñez, i ha sorprés Llaverola. Catalunya ha notat el cop moral i a la pròrroga no ha pogut despallegar-se dels argentins més en comptades ocasions. Segurament la més clara un gran contratac muntat pel jugador del PROINOSA IHC Raül Pelicano que Selva d’entrada no ha pogut rematar. Quan ha assistit al mateix Pelicano aquest ja no ha pogut rebre la bola perquè l’havien fet caure a terra. Pelicano ha estat també protagonista d’una jugada posterior en que ha desviat una bola des de terra dins de l’àrea, evitant una sitació d’extrem perill i els àrbitres li han perdonat el penal. Qui no ha perdonat ha estat Pablo martín que a la mitja volta ha batut Llaverola amb un remat creuat a l’escaire canviat que li ha donat el titol a l’Argentina.
Ha estat el trist final d’un partit amb moltes alternatives. De l’1 a 0 de Catalunya (gol de Rocasalbas) a l’ 1 a 2 pels argentins. La nacional li ha sabut donar la volta al marcador fins al 3 a 2 que semblava definitiu (gols de Càceres i Bancells) però a la fi l’Argentina ha fet d’or els seus gols.
S’acaba d’aquesta manera un campionat en que Catalunya només ha perdut un partit, l’últim, el més important. Però un campionat, també, que deixa sensacions molt positives sobre tots pels aficionats igualadins. El nou jugador arlequinat Raül pelicano ha estat un dels jugadors més destacats de tota la competició. Camps l’ha utilitzat en els minuts més decisius dels partits més importants i a la final ha estat un dels jugadors amb més minuts. Pelicano ha demostrat molt bones maneres, intensitat defensiva, inteligència en la distribució i el ja famós remat de pala estratosfèric. El de Lloret, que per cert a la final no ha lluit la seva barba habitual, ha deixat clares les seves potencialitats de cara a la pròxima Ok LLiga a Igualada.
Ara Catalunya haurà d’esperar 2 anys, fins al 2010, per intentar guanyar aquesta Copa Amèrica. I ho farà a casa, a Catalunya, en un escenari que encara no s’ha elegit. Mentrestant tot el que sigui competir oficialment serà celebrat com el que és. Una autèntica victòria.
Argentina: Fraifer, Abalos, Reinaldo García, Ordóñez, Martín, -cinc inicial- Gómez, García.
Catalunya: Llaverola, Rocasalbas, Càceres, Grasas, Selva, -cinc inicial- Pelicano, Bancells, Lladó i Moletz
Àrbitres: Luis Alesandrino (Brasil) i Luis Reyes (Xile).
Gols: 0-1 Rocasalbas (min. 4); 1-1 Ordóñez (min. 11); 2-1 Gómez (min. 13); 2-2 Càceres (min. 29); 2-3 Bancells (min 35); 3-3 Ordóñez (min 39.50); – pròrroga: 4-3 Martín (min. 47 p)
JORDI CAMPS
És difícil d’explicar. Ho hem tingut. la falta del 3 a 3 era a favor nostre. Això ens ha fet protestar i potser no hem estat prou en tensió. I ens hem fet el gol nosaltres. A vegades les finals es guanyen per petits detalls i avui els han tingut ells. Però vull felicitar als meus jugadors per tot el que han hagut d’aguantar. I no vull dir res més perquè potser parlaria massa.
JAUME LLAVEROLA. Capità de la selecció.
Hem fet un bon campionat. Ho hem deixat tot a la pista. El gol del 3 a 3, que l’ehm tocat nosaltres, ens ha deixat una mica enfonsats. I ells han tingut la sort de fer el gol d’or.
DAVID CÀCERES
Ho hem intentat amb totes les nostres forces. Ja sabiem que seria molt difícil. A casa seva. En una pista com aquest. Hem jugat al màxim i no ha pogut ser. Crec que no hi ha cap però al nostre esforç.
