(Fotos X. Estruch)
El PROINOSA Igualada s’ha volgut apuntar amb les seves millors gales a l’homenatge que el club li ha fet a un dels seus jugadors històrics, Sergi Montferri. I els seus ex-companys li han volgut dedicar, a ell i als 800 espectadors que han gairebé omplert les Comes, un partit completíssim que no només ha acabat amb la imprescindible victòria davant d’un rival directe per la classificació com és el Noia, sino que a més els ha permés de recuperar el gol-average sobre els cavistes. L’IHC ha estat, un altre cop, un equip seriós del primer a l’últim minut. Com dimarts contra el Reus. De fet serveixen els mateixos adjectius que aleshores vam utilitzar per definir el joc dels igualadins, tant individualment com col.lectiva. En tot cas l’únic que caldria fer és superlativitzar-los. Perquè els homes de Joan Carles encara han jugat millor que aleshores. L’Edu ha seguit demostrant que està en estat de gràcia absoluta, Balagué s’ha mantingut en la línia d’excepcional i en ascens, Baliu magnífic en majúscules, el Màgic mega-omnipresent i a més golejador, Creus més imparable encara remenant-la amb una sola mà, i Busquets imprimint caràcter però també gols (n’ha fet dos i de fet els àrbitres li han impedit el hat-trick anul.lant el gol que ha marcat sobre la botzina final). Els mateixos adjectius que dimartsperò millorats. Amb la victòria el PROINOSA atrapa al Noia al segon lloc de la classificació (amb millor gol-average ja que a la primera volta els cavistes van guanyar per 6 a 4 ) i es queda a 1 punt del Porto. Tot això a falta només de dues jornades per acabar la lligueta.
PRIMERA PART EXPLOSIVA
El PROINOSA només ha introduit un canvi en el cinc inicial en relació a dimarts. Creus ha ocupat el lloc de Pelicano. El Noia presentava la baixa de Cabestany, malalt, i el retorn a la porteria de Bel (De Moya no pot jugar a Europa.). Els igualadins han dominat el partit des del primer moment. Tot i això el Noia, dirigit pel sempre elegant Càceres, ha intentat crear perill i ha disposat d’alguna oportunitat (una entrada des del darrera de Mitjans o un remat al pal del mateix Càceres. L’IHC n’ha disposat de millors i a més les ha sabut aprofitar. Un 2×1 de Navarro i Baliu amb remat final d’aquest que Bel ha pogut aturar ha estat el preludi del primer gol. Era el minut 16 i 20 segons. Només 8 segons després l’Edu se n’ha anat sol cap a porta i Mitjans l’ha fet caure des del darrera. El màxim golejador igualadí ha assumit la responsabilitat de llançar el penal. I l’ha clavat de tir directe a l’escaire dret de la porteria del Noia. Era l’1 a 0. Dos minuts més tard s’ha repetit la situació. Una primera jugada com de prova (Navarro assistiex l’Edu mentre passava per darrera la porteria i el seu remat l’atura amb dificultats Bel. 24 segons després arribava el 2 a 0. Ha estat en una de les millors jugades del partit. Tot ha nascut d’una possible pèrdua de pilota dels igualadins a la zona de mitjos. Enlloc de perdre-la Baliu l’ha recuperada rapidíssima, ha solventat amb un cop de cintura la pressió que li feien dos jugadors a la tanca i sobre la línia d’antijoc, ha fet un passi d’espero a Busquets, que de primera l’ha enviada a la dreta a l’Edu, aquest l’ha reenviada altre cop a l’esquerra i també sense aturar-la a Navarro i aquest llançant-se a terra ha batut Bel amb un bon remat a mitja alçada. Un autèntic gol col.lectiu (hi han participat els 4 jugadors de pista). Com si fos una cadència programada, 2 minuts més tard ha arribat el 3 a 0. Edu ha rematat des de la lateral, el porter l’ha desviat, Busquets s’ha fet amb el rebot ofensiu, s’ha recargolat amb una sola mà, ha evitat dos defenses, ha dribalt al porter i ha marcat a porteria buida. Quedaven 5 minuts però el 3 a 0 s’ha mantingut invariable. Un resultat immillorable per afrontar l’onada de sentiments que ha suposat l’adeu a Monterri
MITJA PART EMOCIONANT
Sergi Montferri ha rebut un homenatge senzill però fet des de l’estima i l’agraiment. El defensa de Capellades que ha seguit el partit des de la llotja (ha reconegut que ho ha passat malament perquè es posa molt nerviós) ha baixat a la pista on l’esperaven els jugadors de l’equip de la base que ell entrena amb una pancarta on s’hi podia llegir: "Sergi: En nom de l’hoquei base, Moltes Gràcies!". Un cop ja a la pista i mentre per megafonia es recordava la seva trajectòria i els seus valors humans, Montferri ha rebut de mans del capità de l’equip, David Busquets, una samarreta de l’IHC amb el seu nom i els anys que ha estat jugador de l’entitat (1988-2008) i una placa de mans del president del club, Josep Maria Oller. Després, visiblement emocionat, el Sergi ha abandonat la pista emmig d’una extraordinària ovació, amb el públic dret, i travessant el passadís d’honor que li han fet els jugadors dels dos equips (els dos únics on ha jugat, a banda del seu Capellades natal, ja que Montferri hi va jugar un any com a cedit).
SEGONA PART INTEL.LIGENT
Els arlequinats han sortit a la pista amb la càrrega suplementària que ha suposat aquest homenatge i amb la consciència absoluta que no volien diexar la més mínima opció a que la festa s’espatllés. Per això els de Joan Carles han jugat amb molt cap, adaptant el joc a les necessitats de cada moment. Han sabut aguantar les embranzides d’un Noia que veia que el partit se li escapava (aquí ha tornat a apareixer Balagué que ha seguit aturant boles impossibles, com una a boca de canó de Selva al minut 4). I les han aprofitat per muntar contratacs molt clars que podríen haver deixat el marcador en dígits molt més alts: Una rematada fora per poc de Creus després d’un slalom de moto GP de l’Edu Fernàndez, una jugada personal de Busquets que Baliu remata a l’aire com si fos beisbol…Tantes oportunitats preveien un nou gol. I aquest ha arribat al minut 19. Ha estat Busquets qui ha aprofitat una asssistència de Creus. La llàstima és que mig minut més tard el Noia ha escursat distàncies quan Feixas ha aprofitat una bola perduda a la zona de mitjos per fer un 1 contra porter i batre Balagué. El 4 a 1 era renda suficient però els igualadins no volien complicacions i han mantingut el ritme intacte. Exigència en defensa, bona circulació per evitar la pressió cavista i moltes contres claríssimes (fins a 5) que no han acabat en gol per poc, entre elles una bola al ferro de l’imparable Edu. A l’últim segon Busquets ha marcat el cinqué quan sol davant del porter l’ha enganyat, ha aixecat la bola i l’ha enviada dins de la porteria just en el moment que sonava la botzina final. Pels àrbitres, Ferrari i Da Prato, ha estat centèssimes abans d’entrar la bola i no han concedit el gol. Per sort, l’average ja estava assegurat.
PROINOSA IHC 4 (3/1) Balagué, Navarro (1), Busquets (2), Creus i Edu (1), equip inicial. Ton Baliu. Ll. Tomàs, Pelicano, Marin i Casanovas.
NOIA 1 (0/1) Bel, Càceres, Mitjans, Feixas (1) i Selva, equip inicial. Esteller, Esteve, Ros.
GOLS: 1-0 Edu, penal (m 16.28), 2-0 Navarro (m 18.54), 3-0 Busquets (m 20.12). SEGONA PART. 4-0 Busquets (m 19), 4-1 Feixas (m 19.30)
INCIDÈNCIES: 800 espectadors a les Comes, en la millor entrada de la temporada. Molta emotivitat en l’homenatge a Montferri al qual hi han assistit una part important d’ex-companys seus al club. Els àrbitres, els italians Ferrari i Da Prato, han tingut una bona actuació. No han permés el joc dur i han estat molt intervencionistes, cosa que ha provocat que tinguessin algunes errades sobre tot en l’aplicació de les faltes ofensives (a banda del gol anul.lat a Busquets). Tampoc no han encertat en algunes targetes (blaves a Edu per l’IHC i Ros i Mitjans pel Noia) però és una realitat inqüestionable que han aconseguit que a la pista s’hi veiés hoquei i només per això ja es mereixen el reconeixement general.
SERGI MONTFERRI
P- Avui, els jugadors de l’IHC ens ho permetran, ets el gran protagonista del partit. Que t’ha semblat l’homenatge?
MONTFERRI- Ha estat molt emocionant. Saben tocar la fibra i ho han fet molt bé. Realment fas una mirada enrere de tots els anys que he estat aquí i se’t posa la pell de gallina. He intentat contenir les llàgrimes, però són molts anys, moltes experiències, moltes amistats… I se’t fa una muntanya. Estic molt agrait a tota la gent, a l’entitat, a tots…
P- Avui hi havia moltíssima gent a les Comes.
MONTFERRI- I els dono les gràcies que hagin vingut a donar-me suport. Sense aquesta gent la meva carrera esportiva no seria igual. Els estic molt agrait.
P- I el partit com l’has vist?.
MONTFERRI- No m’ha agradat gens veure-ho des de fora, des de la grada. Ho passo molt malament. Em poso molt nerviós. Veus coses que quan ets dins no veus perquè estàs per la feina. Ara, ells han estat molt bé. He vist un equip molt complet, molt unit, molt posat en el joc, un joc realment vistós. I també m’ha agradat veure ex-companys. A la grada i també a la pista, com el David, llàstima del Guillem que estava mallat. M’ha agradat tornar-los a veure. Ha estat un dia rodó.
