Els jugadors del PROINOSA IHC han tornat a la feina aquest dilluns amb treball de musculació i carrera continua sota la direcció d’un innovador de la preparació física que ha tornat a ser una peça fonamental en la temporada del PROINOSA Igualada HC. Home de la total confiança de Joan Carles, Coco Bariles ha sabut treure amb la seva inagotable capacitat d’innovació tot el que els jugadors teníen dins i no només físicament (les seves sessions piscologiques ja a l’stage han fet història). Les lesions s’han convertit en l’enemig principal ja que els jugadors han acumulat un excés de minuts que han dificultat la planificació prevista. malgrat tot els jugadors han acabat la lliga sense haver hagut de posar la reserva.
P- Coco, com valores la temporada des de l’aspecte físic?
COCO B. – Bé, crec que el tó físic al llarg de la temporada ha donat un rendiment regular Amb alguns alt-i-baixos. Per exempleal principi de la lliga estavem francament bé encara que els resultats no van ser tant bons com volíem. Crec que l’equip va respondre bé mentre ens van respectar les lesions. Fins el moemnt en que es lesiona el Marc, teníem en l’equip a diversos jugadors als quals jo qualifico de "llarg recorregut", és a dir, que estaven a disposició de l’entrenador per poder aguantar un volum alt de minuts en pista. El mateix Marc (895 minuts en pista), l’ Edu (1284 minuts) o el Ton (843 minuts) només a la lliga regular, sense comptar la Copa del Rei o la d’Europa. Per que veieu la magnitud de l’esforç, Albert Balagué ha completat el 100 % dels minuts i n’ha fet 1500.
De tota manera fent autocrítica, haig de manifestar que hi ha hagut moments puntuals en els quals he vist falta de xispa, aquell toc de velocitat i alegria en els moviments que es necessita per aquest esport. No obstant, el handicap de les lesions ha carregat sobre la resta de la plantilla el fet d’haver de portar el pes dels partits importnats, cosa que a la llarga ens ha passat factura.
P- Ara que s’ha acabat, mirant enrere, quin moment de la temporada et quedes?
COCO B.- Sens dubte el triomf davant del Barcelona. I el més dur? A nivell personal tenia moltes esperances posades en la Copa del rei malgrat les baixes que teníem. Quedar-ne fora va ser un moment trist per a mi, igual que l’eliminació massa d’hora, sense haver aconseguit forçar el desempat en el play-off. I encara hi ha una altra cosa. Cada cop que se’ns lesiona un jugador, significa un moment molt trist per a mi.
