Dilluns sense entrenament a les Comes. Només Edu Fernàndez i David Busquets s’han desafiat en un cara a cara amistós de tennis. No és el primer cop que els jugadors del PROINOSA Igualada canvien esticks per raquetes. Ara fa aproximadament un any, el 12 de juny del 2008, els de Joan Carles van muntar un OPEN improvitzat a les pistes del Club de Tennis Piera amb Coco Bariles d’anfitrió. Precisament Edu Fernàndez (i LLuís Tomàs) van demostrar les seves qualitats de caps de sèrie dins de la plantilla, amb el desafiament constant d’altres aspirants als primers llocs de l’ATP interna del vestidor, com el mateix elèctric.
Mentre el primer equip segueix el treball de post-temporada amb els necessaris components lúdics, hi ha equips del club com el de primera catalana que segueixen en plena competció, amb el repte d’intentar salvar la categoria amb un equip molt jove. Un dels seus capdavanters és un dels homes que a partir d’aquest estiu formarà part de l’equip sènior, el porter Albert Lòpez, el tercer fitxatge.
P– Finalment ha arribat el moment que esperen tots els jugadors de la base, arribar al primer equip.
A. LÒPEZ– Si. Estic molt content de tenir l’oportunitat de poder progressar com a porter en un grup com aquest i amb ganes d’ajudar l’equip en tot el que faci falta. Treballarem fort. Això segur.
P- Que n’esperes de la pròxima temporada, Albert?
A. LÒPEZ- La veritat és que espero que ens surtin bé les coses. Seria molt maco que l’Igualada tornés al lloc que per història li correspon. Primer, però, ens haurem de fer un bon tip de treballar".
P- Com és l’Albert Lòpez com a porter?
A. LÓPEZ- Bé. Soc bastant tècnic, amb força agilitat i elasticitat. i com a defectes, potser que encara m’haig d’enfortir més davant dels errors. Poc a poc ho estic millorant. La veritat és que soc força autocrític, sobre tot quan a vegades ho vull fer massa bonic.
P- Des de fa molt temps molta gent diu que ets porter d’Ok LLiga. Ara ja hi has arribat.
A. LÓPEZ- Si, però encara falta una mica. Haig de treballar per agafar nivell entre els grans. També experiència i finalment cal tenir molta sort, a no ser que siguis un fenòmen.
