Una temporada més ha fet la seva particular passejada per les estrelles. I no només per les seves habilitats coreogràfiques demostrades espectacularment a la seva festa de casament. Edu Fernàndez ha tornat a passejar la seva qualitat per les alçades meritòries de la Ok LLiga. I només li ha faltat un pas per tocar la lluna. Realment un gol. De fet marcat però no anotat a les estadístiques. Un gol que balla i que l’hauria convertit en el màxim golejador de la categoria. El 6 de l’IHC s’ha hagut de conformar amb un segon lloc darrera dels jugadors del Vic, Jordi Adroher, i Lleida, Toni Seró. Amb premi o sense les seves estadístiques són impressionants. 31 gol en 30 partits. O el que és el mateix, l’Edu hauria marcat en tots els partits de la lliga. I encara li hauria sobrat 1 gol (o 2 que són de fet els que va marcar). Una fita només accessible als grans golejadors i que l’acrediten com el jugador franqüicia del club.
Tot i que l’Edu és autoexigent com pocs i normalment es posa una nota més baixa de la que realment li toca, la seva temporada ha estat molt bona. Perquè l’Edu no és només un davanter. És alguna cosa més. Probablement el davanter que millor defensa de la Ok LLiga. També aquí hi ha una xifra que parla per si sola. Él davanter igualadí només ha vist 2 targetes blaves en tota la temporada (i encara excessivament riguroses). Per davant hi té un total de 93 jugadors amb més sancions.
Un davanter que és defensa, que és insuperable i que alhora és net. Que més es pot demanar.?. Potser el mateix que demana el mateix Edu. Que algún dia la sort acompanyi tant treball. El d’ell i el dels companys. De moment la pròxima temporada promet més gols de l’Edu Fernàndez. Amb tota seguretat les noves normes l’afavoriran. Dels milions de penals que li fan, els àrbitres en marcaran alguns més que no pas fins ara. I com ja es va veure a Lloret (4 gols de l’Edu) els gols des del punt de penal seran més habituals.
