Els jugadors i tècnics del PROINOSA Igualada viuen dies de descans per afrontar a partit de mitjans agost una temporada altre cop apassionant a la Ok LLiga. serà un IHC més jove, amb cares noves, amb canvis i algunes absències, A més de la dels jugadors que han abandonat la disciplina de l’equip hi ha un adeu especialment important i sentit. Xavi Estruch, el delegat 10. Un home que ha sabut donar als jugadors tot el que necessitaven abans que ho demanessin, que ha estat capaç de multiplicar-se abans que alguna cosa quedés per fer, que ha equilibrat el vestidor amb la seva actitud positiva, que ha aportat un plus de conexió amb els sentiments de l’afició. Després de 9 anys a la banqueta i de 5 finals, Xavi Estruch diu ara adeu.
P- Aquest final de temporada és especial per a tu i pel club. ës el teu últim. L’any que vé no seguiràs com a delegat del primer equip, Xavi?. Com és?
X.ESTRUCH- La veritat és que no ha estat una decisió fàcil de prendre. Ja feia algunes temporades que em voltava pel cap prendre aquesta decisió però al final de temporada sempre m’acabava engrescant i decidia seguir un any més. Ara, i després de 9 temporades com a delegat del primer equip, crec que personalment he complert una etapa i és el moment de que gent nova agafi el meu relleu. La feina de delegat m’ha fet comprometre tots els caps de setmana durant aquests 9 anys i necessitava desconnectar per tenir una mica més de temps per mi.
P- De totes aquestes temporades quins records t’emportes?
X.ESTRUCH- El record més maco que m’emporto són les experiències i les amistats que he anat fent durant tots aquest anys. Durant aquest temps amb la meva feina he tingut la sort de poder compartir infinitat de situacions, viatges, experiències i anècdotes amb molts companys d’equip, familiars, directius, àrbitres, jugadors rivals, delegats d’altres equips, periodistes i tot un seguit de gent amb qui he establert més o menys amistat i que personalment m’ha omplert molt.I esportivament, i després de prop de 400 partits com a delegat, m’emporto el record de molts bons partits: una victòria a Reus al cinquè partit de semi-finals del play-off, ser el delegat de l’equip que va guanyar per primera vegada a la història a Tenerife, haver pogut gaudir un triomf aquest últim any al Palau Blaugrana… ara bé, sempre agrada arribar el més lluny possible i, evidentment, un molt bon record que m’emporto és també, sens dubte, haver arribat a disputar 5 finals com a delegat de l’IHC .
P- Que has trobat a faltar?
X.ESTRUCH- Ho he comentat moltes vegades. El meu “gran somni” hauria estat poder viure des de peu de pista l’alegria de guanyar un títol amb els jugadors i poder celebrar en primera persona una victòria d’aquest tipus com a delegat de l’equip.
P- Els que ho han pogut viure diuen que viure un partit des de la banqueta és una experiència extraordinària, difícil d’explicar, no?
X.ESTRUCH- Al principi es fa estrany perquè has d’aprendre a controlar les emocions però després, malgrat els nervis del partit, gaudeixes molt perquè vius sensacions i situacions que des de la grada no es poden experimentar. La veritat és que és una experiència molt maca.
P- Tu ets molt modest i no t’agrada que t’elogiin, però has de saber que hi ha un consens general sobre com n’has estat d’important pel bon funcionament de l’equip i del vestidor. Has estat una peça tant fonamental com els mateixos jugadors i realment substitui-te serà tota una papereta.
X.ESTRUCH- Moltes gràcies. Agrada molt sentir comentaris d’aquest tipus però jo crec que simplement m’he limitat a fer la meva feina el millor que he sabut. Amb el temps n’he anat aprenent i he anat agafant més experiència. Sempre es pot millorar però jo crec que durant tota aquesta etapa que he estat al primer equip he intentat donar-ho tot pels colors del meu club. Ningú és imprescindible i tots els qui estem vinculats d’una forma o altre al l’IHC intentem donar el millor de nosaltres. La clau de l’èxit és fer les coses amb il·lusió així que, si els qui em substitueixin treballen amb aquest mateix valor com a filosofia de treball, segurament faran la feina igual de bé.
