Algú es pot creure que és una coincidència que la mateixa setmana que l’Igualada ha presentat una protesta a la FEP contra l’afer del forat a la xarxa de la porteria de Riazor, un fet que ha estat ampliament recollit pels mitjans de comunicació, les Comes hagi viscut un dels arbitratges més nefastos de l’última dècada? Amb tot el respecte pel rival, l’Alcoi, que ha fet la seva feina i ha lluitat per una victòria que al final s’ha acabat trobant, la realitat és que la parella de arbitres (o hauríem de dir presumptes àrbitres) formada per Lòpez i Pernas han acabat decidint el partit amb les seves errades majúscules durant tot el partit especialment en els minuts finals de la primera i segona meitat. Els igualadins dominaven clarament el marcador amb dos gols de diferència (2 a 0 i 5 a 3) quan han decidit actuar els àrbitres. Primer donant vida als visitants no assenyalant una falta sobre Creus dins de l’àrea igualadina (el jugador l’han tombat amb una clau pràcticament de judo) cosa que ha deixat sol Saez per marcar el 2 a 1 i després amb una mateixa decisió repetida en els dos finals de període. Expulsar amb targeta blava per protestar dos jugadors igualadins (Creus a la primera per dir: "Si no m’estic movent" quan li han marcat un bloqueig inexistent i Torner a la segona per una exclamació genital de ràbia en assenyalar-li una falta d’atac, per cert, les úniques sancions per parlar que hi ha hagut durant tot el partit tot i la xerrameca de Navedo, el porter rival, especialment en el llançament dels penals). Això s’ha traduit en falta directa i a més en superioritat del rival. I si a la primera meitat els igualadins ho han acabat superant tot (han aturat el llançament de falta directa i en la represa no només no han encaixat cap gol sino que han acabat marcant el 3 a 1). A la segona part la història ha estat tot una altra. Els alcoians han aprofitat la falta i la superioritat per empatar a 5.
És clar que els igualadins han tingut part de culpa en el resultat (se’ls ha vist excessivament pressionats i amb falta de fluidesa) i que hauran de fer autocrítica d’alguns aspectes del seu joc, especialment en els remats a bola aturada. Però tot i no jugar al nivell habitual cal no oblidar que els igualadins estaven guanyant el partit fins que els àrbitres s’han decidit a fer-se veure.
També és una certesa majúscula que l’equip no ha tornat a tenir gens ni mica de sort (5 boles al ferro, una d’elles amb el recàrrec afegit que ha permés l’inici de jugada d’un gol rival)… un altre gol nascut d’un rebuig de Balagué que ha agafat l’efecte canviat i s’ha escolat per sobre del porter… i finalment, el pitjor: el gol de la victòria de l’Alcòdiam en els últims segons que ha estat en realitat un gol en pròpia porta. Però tots aquests són aspectes de joc, més afortunats o menys, però definitivament situacions relacionades amb l’esport. L’actuació dels àrbitres no. I com que no volem barrejar una pràctica tant neta i honesta com l’esport amb el que han fet avui Lopez i Pernas hem decidit fer vaga de continguts si més no durant 24 hores. Demà ja farem la crònica esportiva del partit i l’anàlisi del futur que se’ns atança. Avui no l’hem volgut embrutar encara més després del que hem viscut a les Comes.
