L’últim cop que el Vilanova va jugar un partit de lliga regular a les Comes va ser 19 de setembre del 2008, en el dia de l’estrena de Josep Maria Oller com a president de l’Igualada Hoquei Club. Aquell dia el PROINOSA es va imposar per 3 a 0 amb gols de Creus, Edu i Navarro. En aquella ocasió Joan Carles va apostar per la veterania de Busquets per una primera part molt trabada, amb un hoquei molt físic. A la segona meitat, en canvi, el tècnic igualadí va buscat l’efecte Ton i l’aposta li va sortir bé. L’equip va mantenir el ritme angoixant en defensa i la velocitat de contraatac i el Vilanova no va trobar la manera de resistir-ho. Salvant totes les distàncies i deixant clar que mai dos partits són iguals, la realitat és que aquest famós efecte Ton es fa més necessari que mai. I més si tenim en compte que el Vilanova que arriba a les Comes com a quart classificat és el més fort i potent dels últims anys.
P- Ton, som a 3 dies d’un partit molt important. Com esteu?
BALIU- Bé. L’equip està bé. Seguim treballant per millorar i per trobar d’una vegada el camí de les victòries consecutives.
P- Doncs arriba un Vilanova en ratxa.
BALIU- Si. És un rival difícil. Tenen jugadors molt bons, però el que tenen millor és que van tots a una i que des d’un bon principi de la temporada els han sortit bé les coses i han agafat dinàmica molt bona.
P- Però un equip es mesura en com són els reptes que supera, no?
BALIU- Si, si. A casa ja prou de deixar escapar punts. Sortirem a guanyar per començar també la nostra ratxa.
