Ara tot passa pel Liceo. És el següent partit del PROINOSA IHC i l’únic que ara importa. Hem de lluitar perquè sigui el primer d’una nova lliga. Entrem en el tercer terc del campionat i ho fem amb un dèficit de punts que s’ha d’anar eixugant com sigui. Inexorable i continuadament. Superant tots els obstacles, siguin quin siguin. És cert que el rival no és el més propici per sumar punts però encara ho és més que l’IHC juga a les Comes i això HEM de fer que tingui valor. L’HEM apareix en majúscules de manera justificada. I és que ara ENS toca jugar. Tothom pot tenir les seves idees sobre els perquès de l’actual situació i les pot expressar de la manera que cregui més convenient. Però no oblidem que de partit contra el Liceo no n’hi haurà un altre. I que un cop acabi no ens podrem lamentar de com ha anat si abans no hem fet tot el que podíem. TOTS. Evidentment els jugadors. Evidentment els tècnics. Però també tots els altres. Els aficionats, els periodistes, els directius. Tothom al seu lloc. Tothom ha de ser conscient que vivim uns moments trascendentals de la nostra llarga història i que ara som nosaltres els que ho hem de tirar endavant. Igual que van fer els Palmés, Pla, Nico, Pons als inicis, o els Riba, Fillat, Fabregas més endavant, o els Llorach, Tarafa, Solà, Vidal anys després o tants d’altres que formarien la llista enorme dels que s’han deixat la pell a la pista i fora d’ella. És cert que vivim un moment electoral i que s’hauran de prendre decisions per dissenyar el futur, però no podem oblidar que el futur neix del present. I el present passa pel Liceo. Per això si én algún moment tens el dubte d’anar o no a les Comes dimarts, pensa que estàs convocat. Que mai més podràs "jugar" aquest partit. Que només es juga una vegada. I que només si lluites pots guanyar. I si no hi ets, no pots lluitar.
És probable que algú pugui trobar a faltar línies més gruixudes de critica en aquest escrit. De fet estem oberts a l’opinió dels lectors i per això disposem de l’espai dels comentaris permanentment obert. Però també pensem que ara mateix no és el que li convé a l’IHC. No ens faria guanyar al Liceo que ara és l’únic que importa. De fet des dels inicis ara fa més de 4 anys la mevaweb ha seguit aquesta filosofia. Sempre al costat del club, sempre pensant en ajudar. Si no, directament no existiriem. Hi som per estar al costat dels jugadors, dels tècnics, de la directiva, del planter, de l’afició…. Amb Folguera, amb Peralta, amb Monclús, amb Tarrida, amb Joan Carles. Sempre amb l’IHC. I així seguirem. Explicant si es juga bé o malament, però sent sabedors que hi ha molta gent que treballa fort, amb encerts i errors, pel club. I sent també conscients que nosaltres, des del teclat de l’ordinador, també juguem.
“Explicant si es juga bé o malament” … però moltes, masses, vegades buscant la culpa a fora: àrbitres, sort, etc. i sense dir res dels veritables problemes que, obviant-los, no es sol·lucionen.