A falta només d’un segon els àrbitres Luis Inázio i Carpelho s’han decidit a marcar la desena falta d’equip del Liceo (després de 13 minuts d’anar-la amagant tot i que han tingut moltes ocasions per assenyalar-la). Era la possibilitat d’empatar i forçar la pròrroga. Quan Formatjé es disposava a tirar la FD (havia de ser necessàriament de tir directe) l’àrbitre que controlava la resta de jugadors, Luis Inázio, xiula perquè alguns jugadors s’han avançat. De tota manera Ferran que ja havia carregat el braç ha rematat i Llaverola ha aturat. Enlloc de fer repetir l’execucíó de la FD com marca el reglament, Carpelho i Luis Inazio han decidit no complicar-se la vida i han assenyalat el final. Els jugadors arlequinats i també la banqueta s’han abraonat sobre la parella arbitral per recriminar-los una covardia que els deixava sense la possibilitat de seguir vius a la Final Four. A la fi el PROINOSA ha acabat el somni de la Cers altre cop amb un malson arbitral.
Perquè la realitat és que els igualadins han fet un bon partit. Els de Joan Carles, tret dels primers 10 minuts en que han notat la pressió d’estar jugant una semifinal, han plantat cara a un potent Liceo, han sabut jugar amb el marcador en contra, han exhibit agressivitat per empatar i amb l’1 a 1 han disposat de diverses accions clares per donar la volta al marcador. També el Liceo n’ha tingut però s’han trobat al davant un endolladíssim Balagué que ha donat solidesa i confiança a l’equip.
El Liceo s’ha avançat a la primera meitat amb un gol de Gual. Amb el 0 a 1 s’ha arribat al descans. A la segona els igualadins han aconseguit empatar gràcies a un llençament de penal de Jordi Creus. Lamas ha tornat a posar per davant als corunyesos. Però l’IHC no ha perdut el convenciment. Han arribat algunes contres clares i algunes penjades al segon pal que no s’han transformat malhauradament en gol. Quedava a la recambra l’opció de la FD. Els corunyesos han estat jugant amb 9 faltes d’equip des del minut 12 i la parella arbitral no ha volgut pitar cap més falta en 13 llarguíssims minuts. Abans s’han permés expulsar Busquets amb blava i deixar l’IHC amb 3 (Balagué ha salvat magistralment el llençament de FD). Els últims segons han anat corrent inexorablement, amb els àrbitres inhibint-se de tot el que passava a la pista, fins que a falta d’un segon han marcat la desena per una caiguda de Torner. Era una opció meravellosa de premiar l’esforç dels jugadors amb una pròrroga merescuda. Després ha passat el que ja hem explicat i l’IHC ha quedat fora de la Cers i fora de tot consol. Una injusticia més per apuntar a l’album de les arbitrarietats que han perseguit el club en el seu camí d’anys per Europa. Com aquella a Novara, com a Oliveirense, com a Corunya… Ningú diu que la FD s’hauria traduit en gol (i menys tenint davant un porteràs com Llaverola) però el que no es pot fer és menystenir el reglament simplement per por o per interés, per no posar en perill la final desitjada de la competició. Final que tampoc no han aconseguit perquè el Blanes ha eliminat el Benfica per 3 a 2 amb un gol d’or a la pròrroga.
PROINOSA IGUALADA 1 (0/1): Albert Balagué, Marc Navarro, Enric Torner, David Busquets i Jordi Creus (1) –equip inicial-; Ferran Formatjé i Ton Baliu.
COINASA LICEO 2 (1/1): Jaume Llaverola, Marc Gual (1), Jordi Bargalló, Ricardo Barreiros i Josep Lamas (1) –equip inicial-; Martín Payero, Pablo Álvarez i Joan Manuel Grasas.
GOLS: 1-0, minut 12: Marc Gual . SEGONA PART. 1-1, min. 8: Jordi Creus (penal) , 2-1, min. 17 Josep Lamas
INCIDÈNCIES: Àrbitres L.Joaquín Carpelho (Portugal) i Luis Inácio (Portugal). Desapareguts a la segona part. Porucs al final. Targeta blava a David Busquets. FALTES: Proinosa Igualada 9 – Coinasa Liceo (10). Una cinquantena de seguidors de l’Igualada al Palàcio dos Desportos de Torres Novas.
FERRAN FORMATJÉ (Declaracions a Ràdio Igualada)
P- Qué ha passat al final, Ferran?
FORMATJÉ– Algún jugador s’ha avançat i l’àrbitre del darrere ha xiulat. Jo he tirat però havia sentit el xiulet i m’ha influit…L’àrbitre del davant, per no embolicar-se, ha pitat el final i ens ha deixat amb un pam de nas. Potser si enlloc de faltar un segon hagués estat abans l’haurien fet repetir. Ja sabem com van les coses. Han estat molt permisius. Han estat molta estona sense xiular faltes. Estem enfadats. No hem fet un mal partit i se’ns ha escapat a falta d’un segon.
P- Heu donat una gran imatge
FORMATJÉ- Hem desenvolupat el nostre joc. Ells sempre han anat per davant però nosaltres hem donat la cara. És clar que és una Final Four i tothom tenia moltes ganes d’arribar a la final.
JORDI CREUS
P- Poca recompensa pel teu gol, Jordi.
CREUS- Poca. Hem lluitat fins al final. I ens ha quedat mal regust de boca per aquest final. Ara, això si. Hem jugat de tu a tu amb un Liceo molt fort.
P- I podrieu haver anat a la pròrroga
CREUS- La jugada és claríssima. L’àrbitre xiula perquè algún jugador o jugadors s’han avançat. S’ha de repetir i prou. Però els àrbitres han preferit pitar el final. El Liceo sembla que havia de ser a la final per alguna cosa i ja està.
BONES NOTÍCIES DE LA BASE
L’equip Benjami A del Petromiralles IHC ha protagonitzat un dissabte rodó en la seva participació en la Copa Barcelona. Els nois igualadins han guanyat els 3 partits que han disputat tot i que el grup que els va tocar en el sorteig era el mes fort, ja que els havia tocat jugar contra el Voltrega A, Vic -A i Sant Josep de Sant Sadurni.
En el primer partit contra el Voltrega l’IHC ha guanyat per 7 a 2 amb gols d’ Adria Sanchez, Bern Gabriel, Roger Bars (2) i Jordi Mendez (3). Després els igualadins han golejat el Sant Josep per 1-6 amb gols de: Roger Bars (3), Bern Gabriel, Jordi Mendez i Oriol Prat. Finalment en el tercer i ultim partit de la jornada contra el Vic la victòria ha estat més ajustada 2-1 amb gols de : Roger Bars i Bern Gabriel.
L’equip benjamí que té l’opció de classificar-se pel campionat de Catalunya el formen: Alvaro Ferrando i Toni Cervello com a porters, i com a jugadors Roger Bars, Adria Sanchez,Bern Gabriel, Marc Castells,Jordi Mendez.Carlos Sebastian i Oriol Prat. entrenats per Xavi Espinalt i avui tambe per Carles Piernas
