P- Ferran, abans de parlar de la pròxima temporada, parlem una mica de l’anterior. Com l’has vista?
FORMATJÉ- Bé. Una mica decebedora per les expectatives que havíem creat al principi. Sempre ho dic. És un equip que s’ha de tenir molta paciència, perquè som jugadors joves, amb qualitat, barrejat amb alguns jugadors amb experiència… però bé, fent autocrítica ha estat una temporada bastant dolenta per l’Igualada.
P- El millor Formatjé encara està per venir.
FORMATJÉ- Si. la veritat és que si. I ho lamento molt. Aquest any ha estat un any complicat perquè ens hem de compenetrar més l’equip i tot plegat no he pogut fer el joc que estic acostumat a fer. Però estic segur que aquesta próxima temporada, amb treball i amb l’equip que som… sortirà sol.
P- La base és sòlida, amb 2 fitxatges de qualitat i amb un entrenador que coneixes molt bé. Perspectives positives.
FORMATJÉ- Si, la veritat és que si. La temporada l’afronto amb molta il.lusió i no només per la pròxima lliga sino per fer uns anys aquí a Igualada per posar el club on es mereix. I la veritat és que si hi ha algún entrenador que sigui capaç d’afrontar el repte és l’Ivan i estem amb molta confainça amb ell. I jo personalment, i el Marc també l’ha tingut, i els jugadors que estan en aquí al.lucinaran.
P- I és que amb la gent que sou les coses no poden anar més que a millor.
FORMATJÉ- Clar quan començes la temporada sempre apuntes al màxim, però hem hagut de tocar de peus a terra i no hem estat prou valents com per seguir endavant quan el barco se’ns ha vingut una mica avall.
P- Però d’això se n’apren, no?
FORMATJÉ- Si la veritat és que si. Precisament aquestes tempñorades són de les que n’aprens més. D’aquí uns anys direm: te’n recordes d’aquella temporada de l’Igualada, doncs si… i després ens en riurem i direm doncs aquell any va ser quan més en vaig apendre.
P- I es on va començar tot el que vindrà després probablement
FORMATJÉ- És a partir d’ara quan has d’anar cap amunt. Quan toques el fons dius nois, ens hem d’aixecar… I d’anys així jo ja n’he viscut un a Blanes i són anys durs, però ara en el record de 3 anys enrere dius: ostres després de tocar fons a Blanes a Mataró personalment vaig fer dos anys increibles. Si. D’acord que hi va haver gent que em va donar molt suport però és primer tocar i després sortir, i ho farem tots junts. N’estic convençut perquè som una pinya dins del vestidor i això s’ha de notar.
*
