Per l’Igualada HC aquest ha estat un cap de setmana realment especial. Dissabte les Comes va poder viure la millor imatge de l’esport amb desenes de nens junts en la presentació de tots els equips de l’entitat. Va ser l’oportunitat de comprobar que la Força de les Comes també és a la pista. I per donar-li encara més potència, al llarg de tot el cap de setmana Igualada ha estat capital de l’hoquei base amb el 30è Torneig Ciutat d’Igualada memorial Francesc Fontanellas ( per saber els resultats podeu clickar aquesta adreça: http://priv.igualadahc.com/torneig/resultats.php ). Després la primera part del partit contra el Lloret va acabar de portar als aficionats al cel de la il.lusió (a la segona el cel va abaixar una mica la seva alçada).
P- Ivan, primera part excelsa. La segona no tant. I al final et vam veure una mica enfadat amb els àrbitres. Però de moment 5 de 5.
I. SANZ- Bé. estem en bona línia Hi va haver 2 parts diferenciades. La primera ho vam fer força bé. També penso que el resultat potser va ser massa gran perque nosaltres vam tenir molt encert de cara a porteria. Si que vam estar bé però potser un 6 a 1 era un pèl excessiu. Però bé. Vam tenir encert i això és important. I també penso que a la segona part vam rebre massa gols, que no ens els mereixíem- Però també és cert que vam perdre una mica a l’hora de replegar-nos… no és que juguessim malament però en un cert moment vam perdre una mica la concentració, no vam saber tenir lectura de partit…
P- Hi va tenir a veure el 6 a 1 tant clar en tot això?
I.SANZ- Si, home no és fàcil jugar quant tens tant aventatge… però crec que ha estat molt positiu per nosaltres veure la segona part. Vam veure coses que no podem fer… com que teníem un 6 a 1 a la mitja part això ens ha permés guanyar el partit però potser un altre dia només anem 3 a 0 i fent el mateix que dissabte acabarem 3 a 3 o 3 a 4. Hem parlat molt que no és només el jugar bé, el jugar bonic, sino saber jugar el que toca en cada moment. I crec que dissabte en els últims minuts potser no vam estar prou intel.ligents. Però per això és pretemporada, per aprendre, per millorar… i pel que fa als àrbitres estava comentant una jugada que no acabava d’entendre… No em sentiras parlar massa dels àrbitres. Jo només puc controlar el meu equip i només parlarem de l’equip. La resta no és el nostre problema i per tant no hem de perdre ni un segon parlant d’ells.
P- Realment el que interessa a aquestes alçades és com juga l’equip i millorar les seves prestacions però en portem 5 de 5. Pot pressionar d’alguna manera o sempre és bó guanyar?
I.SANZ- No. Crec que si jugues partits i els guanyes i a més jugant bé, si més no a estones, vol dir que abem pel bon camí, no? I això és correcte. Ens diu que el que treballem està bé i ja està. penso que tothom que fa un esport sempre prefereix guanyar a perdre. El que és important és ser capaços d’extreure lliçons, allò que hem fet bé i ens ha permés guanyar. El que hem de fer és interpretar-ho bé, en la seva justa mesura. saber que anem pel bon camí i hem d’estar contents. Però també hem de tenir clar que estem al principi del camí, que ens falta molt per millorar, molt recorregut i aquest equip està encara molt lluny del que pot arribar a donar.
P- Des del primer dia has deixat clar que la teva prioritat és la defensa. I l’equip defensa, però també marca gols. i molts.
I.SANZ- Si home. És que jo penso que el fet de marcar gols serà relativament fàcil amb aquest equip perquè hi ha molts jugadors amb qualitat, amb bona definició. I això ho tenim. El tema defensiu s’ha de treballar més. I de fet aquests resultats el de dissabte, el del Vic, no són massa reals. Tant a Vic com contra el Lloret vam fer 25 minuts molt bons en defensa (a zero allà, aquí un gol i de penal). I és al final amb els penals, amb els contratacs, que se’ns en va anar una mica el cap. Però crec que la defensa és correcta i que és on s’ha de fonamentar aquest equip.
P- Dissabte et va tocar parlar per primer cop davant de l’afició. Vas prometre treball i in tentar tornar ,l’IHC al lloc on es mereix.
I.SANZ- Si. L’equip té molt talent però això sol no porta enlloc. Ha d’anar acompanyat de treball, de cor, de passió… jo vaig crèixer en el moment de l’hoquei veient l’IHC com un dels millors equips del mon. I ara estic aquí i per a mi és un privilegi i una oportunitat única i estic disposat a donar-ho tot per tirar endavant. No serà gens fàcil però amb treball, sacrifici i amb la qualitat que tenim podrem tornar a l’Igualada al lloc que li pertoca per història, per tradició, per afició i per jugadors.
P- Per acabar: Oliveirense a la Cers. I la tornada allà. No serà precisament fàcil.
I.SANZ- Tot el contrari. És un equip que porta molts anys entre els 3 o 4 primers, però això és al gener i encara queda molt. Tenim abans molta feina. Ens hem de preocupar de nosaltres. De ser millors cada dia i la Cers ja arribarà. Ens fa molta il.lusió guanyar-la però per fer-ho has de guanyar a tothom. Preparats per afrontar el repte quan arribi.