Els jugadors de l’Hormipresa Igualada han tornat aquest dilluns als entrenaments després d’haver obtingut dissabte la primera victòria de la temporada. Al vestidor hi ha també satisfacció per haver aconseguit deixar a zero la porteria, una demostració del bon treball defensiu que es va fer en el partit contra el Voltregà. L’únic que en certa mesura neguiteja és la falta d’efectivitat que encara arrossega l’equip, però tant equip tècnic com jugadors són conscients que només falta precisar la ressolució final de les jugades, perquè d’ocasions se’n creen moltes i molt clares. De moment l’únic dubte de Francesc Monclús segueix sent Dani Lòpez per un esquinç al lligament lateral extern al turmell de la cama dreta. El mateix Dani assegurava dissabte després del partit que vol estar com sigui a Oviedo i que creu que finalment podrà jugar. La realitat és que dissabte el davanter igualadí encara caminava amb moltes dificultats, però els metges van establir un període de recuperació de 7 o 8 dies i això podria significar que el Dani pugui estar a punt per la quarta jornada de la OK LLiga. De moment els seus companys han fet avui un treball eminentment físic. Primer peses, de fet l’entrenamnet ha començat abans del que és habitual per poder fer tot el que havia previst Ivan Olvera, i després entrenament físic de càrrega de manteniment. Entre els que s’han sotmés a la "pallissa" un home extraordinariament satisfet, Sergi Montferri. Malgrat la lesió està fent un bon inici de temporada i de fet va ser l’autor del gol que va permetre començar per davant en el marcador per primera vegada aquesta temporada.
P- Sergi. Tranquils després d’haver aconseguit els primers tres punts?
MONTFERRI- Home, si. El fet de guanyar el primer partit dona això que dius, tranquilitat. Però independentment del resultat, la veritat és que l’equip estava tranquil, per la manera que estem treballant, pel ritme d’entrenament, crec que tots estàvem molt tranquils.
P- Sigui com sigui el teu gol de falta va permetre començar bé el partit, no?. Com recordes el gol, Sergi?
MONTFERRI- A vegades entre nosaltres ens diem abans de treure la falta, pica-la tu que potser no s’ho esperen i la barrera es pot obrir. Aquest any ho fem bastant així. Les faltes les picarà el David, el Pep, a vegades jo. Vam buscar la sorpresa i va sortir bé. Ja ho haviem provat a Cerdanyola i en havia anat bé. I vam tornar-ho a provar. I a més de la tranquil.litat, la veritat és que anar per davant en el marcador et dona un altre ritme de treball, d’encarrilar el partit.
P- I ara ens esperen a Oviedo, una pista molt complicada.
MONTFERRI- Si. Està clar que ara que hem aconseguit la primera victòria no ens podem relaxar. I allà serà complicadíssim. Però si surtim amb la mentalitat que portem des de l’inici de la pre-temporada, el partit es pot acabar tirant endavant. Però això no vol dir que no sigui difícil. De fet els resultats ja ho estan demostrant. Però hem de mantenir la línia i seguir la ratxa.
P- Ara que dius els resultats… moltes sorpreses, no?
MONTFERRI- Si, eh!. Deu n’hi dó!. Ho hem comentat al vestidor. Serà una lliga molt igualada, com la de l’any passat. I nosaltres haurem de treballar fort i sobre tot estar bé en els moments decisius.
P- Una cosa més, Sergi. Com estàs de la lesió al dit?. Perquè la veritat és que ningú se’n recorda de la teva lesió perquè estàs jugant a un nivell molt alt.
MONTFERRI- Si, poca gent se’n deu recordar però està allà. Jo tampoc no me’n recordo massa. Quan jugues estàs per la feina i ara ja porto 3 setmanes i mitja i ho he anat oblidant una miqueta. Quan estàs a la pista estàs concentrat i estàs pel que has d’estar. Però la seguiexo tenint. No és un inconvenient, és més una petita molestia, tot i que ho he anat aguantant força bé. Però encara hi ha moviments que no puc fer bé. De cullera, per exemple. Em molestar al xutar perquè el plastic em toca l’stick i em pessiga el dit. Però vaja, anem tirant. I encara hauré d’esperar una mica. Em van dir de 6 a 12 setmanes. Segurament arribaré a Nadal portant aquesta protecció. De tota manera ara em fico la més petita per entrenar i per jugar i després me’n poso una de més gran i em va més bé. La pell em respira més i no és tant molest.
[@more@]
