L’Hormipresa Igualada va caure ahir golejat a la pista del Vilanova, 8 a 3, en el pitjor partit de la primera volta. Les raons de la derrota són diverses que convinades van provocar la desconexió del motor que fins ara havia permés a l’equip firmar una bona primera volta. La primera, és de justicia reconeixer-ho, el bon partit dels locals sobre tot a la primera part. El homes de Querido tenien ahir la seva nit i els sortia tot el que provaven (i fins i tot el que els sortia malament acabava bé com el segon gol de Boira en que tot caient el jugador va fer misto i el remat va anar a passar per sota del cos de Bargalló ). L’eficàcia dels vilanovins va ser impossible d’aturar ( Boira va marcar l’1 a 0 al primer remat del seu equip, al minut 7 els igualadins ja perdien per 3 a 0, el Vilanova va fer 6 gols en 21 remats a la primera part). Segurament la principal diferència va ser en la intensitat de joc als minuts inicials que van acabar per condicionar la resta del partit. Els igualadins tocats pel resultat, per les pròpies errades, però fidels al seu esperit de joc, van jugar sempre a buscar remuntar, i això va ajudar que el resultat s’amplies fins al 6 a 0 a la mitja part.
De tota manera sense deixar de reconeixer tot això, hi ha alguns agreujants que s’han de tenir en compte. El primer, és la poca fortuna que van tenir els igualadins al llarg de tot el partit. El primer remat a porta de l’IHC va ser al traveser per part de Montferri. Del que podia haver estat el 0 a 1, es va passar a la jugada de l’1 a 0, també folrada d’infortunis. Quan Boira iniciava una contra a la zona de mitjos Busquets va relliscar i el davanter del C. Patí va trobar passadís per afrontar un 1 contra 1 amb Bargalló, que li va aturar el remat amb tanta mala sort que la bola va acabar fer una trajectòria estranya, un autèntic globus, i va acabar entrant arran de terra La jugada del 2 a 0 va arrencar amb una falta no marcada sobre l’Edu (la veritat és que la defensa del Vilanova el va martitritzar constantment), els locals van muntar una contra vertigionosa i amb aventatge numèric i Boira va fer el remat tirant-se a terra. Si hagués connectat bé a la bola aquesta hagués anat alta però va fallar, la bola va anar arran de pista i li va passar per sota a l’Oriol. Ja amb el 2 a 0 al marcador , l’IHC va disposar d’un penal que Montferri no va poder tranformar i en la mateixa jugada Martin va fer el 3 a 0. A la segona part quan millor jugava l’IHC, malgrat la llosa del 6 a 0, Pep Torras va tornar a enviar un bola al pal. Poc després Dominguez feria el 7 a 0 en una jugada individual en que van fallar les ajudes en defensa i Julibert va fer el vuité en una acció de rebot un cop Bargalló li havia aturat el primer remat. 2 gols en 30". Tornava a ser com a la primera. La suma del bon joc local, la seva defensa al límit, acceptada pels àrbitres i l’infortuni dels igualadins va ser letal. Encara hi ha un últim agraujant. La pista de les antigues Casernes està coberta per una catifa d’anuncis publicitaris, que li són molt rendibles al club local (per cadascuna en treuen 6000 euros). El problema és que provoca moltes relliscades. Les principals víctimes van ser els igualadins que no hi estaven acostumats i que rodaven per terra cada dos per tres. Clar, quan això passa en una jugada de perill acaba convertint-se en un altre factor decisiu. Com a mínim en 3 dels 6 gols de la primera part hi va haver una relliscada que va facilitar la convinació dels jugadors locals. Tot i això, tot i la sema de greus inconvenients, s’ha de destacar l’esperit dels jugadors igualadins que van lluitar fins al final, no van abaixar mai els braços i van aconseguir maquillar el resultat amb 3 gols (amb un parcial de la segona part de 2 a 3). Un maquillatge que pot tenir la seva importància de cara al gol average entre els dos equips i també en el general. Dani Lòpez va obrir la llauna que semblava innaccesible, en un gol que va ser decisiu perquè després arribessin els de Busquets i el de Torras pràcticament sobre la botzina ( a falta de només 2 segons).
Per resumir mal partit dels igualadins, sense escuses però si amb alguns paliatius. 8 gols que fan mal ( i més quan l’afició local et canta no un mambo sino sis), però que acaben sent només 3 punts. Una derrota que no ha d’amargar el balanç d’una bona primera volta de l’Hormipresa Igualada que acaba entre els quatre primers, i com a cap de sèrie a la Copa, i per tant amb els objectius més que superats. Com diria Joan Ayats aquest partit ja és història. Ara cal fer-ne exàmen, intentar saber les respostes a tots els perquès d’una mala nit, i pensar en un inici de segona volta horrorós, amb el Liceo dissabte a la Corunya (on fa molts anys que l’IHC no hi guanya) i després, ja al 2006, amb el Barça al Palau. I a seguir amb la màxima de Francesc Monclús, anar partit a partit, concentrar-nos en objectius immediats, i ser absolutament humils i treballadors. Per cert parlant d’objectius immediats, dissabte els igualadins ja sabran quins obstacles tindran per la tercera competició en joc de la temporada, la Copa de la Cers. Dissabte ja tindrem rival.
[@more@]
