L’Hormipresa Igualada s’ha quedat a 14 segons de tornar a guanyar un any més a les Comes al poderosissim Barça i protagonitzar d’aquesta manera un altre cop una de les gestes de la temporada. Un gol afortunat i amb polèmica , (Carlos Lopez ha rematat des de dins de la zona de proteccció de Bargalló) ha acabat decidint el resultat d’un partit elèctric i d’altíssima emoció. Un partit que ha tingut un digne final a tantes sensacions quan amb el marcador a zero els àrbitres, Molina i Gòmez han fet el que no havien volgut fer durant els 50 minuts de joc: pitar un penal. Malgrat les protestes insistents dels jugadors del Barça, el penal s’ha acabat llançant i Torras no ha pogut batre Egurrola en el que hauria estat un THE END extraordinari a una pel.lícula amb un gran guió i unes magnífiques interpretacions.
I és que els homes de Francesc Monclús han fet un partit complert, segurament el millor de la temporada. Un d’aquells partits que es recordaran durant temps, jugant de tu a tu al Barça, superant-lo la majoria de les ocasions, amb una explosivitat, una despesa física, un caràcter i una confiança insuperables. Una "gairebé" victòria amb totes les caracteristiques épiques dels partits històrics: Un IHC que arriba al partit després d’encaixar dues golejades, que fabrica moltes oportunitats que no entren, que veu com el Barça s’avança en el marcador i tot i això protagonitza una remuntada impressionant, te als blaugranes contra les cordes (el 3 a 1 està a punt de produir-se en més d’una ocasió), que veu que el líder li empata amb molta fortuna i que tot i això encara té temps en aquests 14 segons de crear una altra ocasió de gol (el penal). I tot això amb molts jugadors tocats. Montferri amb les seqüel.les de la seva indisposició de dissabte, Càceres amb molt dolor a l’esquena, Busquets molt congestionat i amb els bessons destrossats… Mals que no s’han deixat entrar a la pista. Com si els 700 espectadors que gairebé han omplert les Comes en un partit intersetmanal els transmetessin energies (la llegendària Força de les Comes) els jugadors, literalment, han volat. Com a equip l’Igualada ha estat això, un equip. Convençut i madur. Individualment els jugadors han excel.lit. L’Oriol Bargalló ha fet un dels seus millors partits des que és a Igualada. Perfecte en la col.locació, àgil en les puntes de proximitat, fel.l.í en les accions desesperades on ja només et pots refiar dels reflexes. Bargalló ha agafat definitivament billet per la mateixa canonització a la que van accedir mites com Folguera o Llaverola. I Càceres?. Dilluns farà 32 anys i ell segueix obstinat a posar les dues xifres a l’inrevés. Rapidíssim, visionari, líder, decisiu tant en el gol de falta directa (on torna a congelar la bola a l’aire com ningú ho sap fer) com en la visió i murrerria de l’assistència gairebé costa-a-costa per l’Edu en el 2 a 1. Les xifres parlen: 5 assistències de mèrit, una de gol, 1 gol, 15 remats a porta, 3 recuperacions. Inmmillorable. Igual que Montferri. Tots els ulls sobre ell per veure com aguantaria el ritme del partit donat el seu estat físic. I no només l’ha aguantat sino que l’ha marcat ell. Ha jugat més minuts que mai, ha fet un desgast físic increible en un "practicament malalt", ha estat a tot arreu i ha batut records defensius: 9 boles robades al sempre habils jugadors del Barça. Si fa o no fa tant tocat com ell, Busquets. Ha estat la dinamo de l’equip. Des del primer segon i fins que els bessons han aguantat ha posat autèntica dinamita als patins. Explosió de joc constant amb un ritme altíssim de pedalada. L’Edu, que jugava el seu primer partit a casa sense casc, ha pogut tornar a marcar després de 3 partits sense fer-ho. Un gol que només pot marcar ell, per col.locació i també per velocitat mental i improvisació. El màxim golejador igualadí ha tret or d’un primer mal rebot a la bota i ha superat el magma que suposa el cos gegantí d’Egurrola quan fa una mitja sortida. I la banqueta, molt ben dossificada per Monclús. Torras i Dani, han estat decisius en l’aportació. Dani Lòpez ha fet un revers de pala d’alta escola que ha acabat provocant la falta directa de la que n’ha sortit el primer gol. Ha estat efectiu en defensa i actiu en la circulació d’atac. I el Pep, a més de tenir l’última acció de gol del partit ha estat una autèntica muralla davant dels dribligs fonambulistes dels jugadors del Barça. La Bomba ha jugat amb molt caràcter i ha marcat frontera en un moment d’atac desbocat dels "milionaris". En una paraula tots els ingredients per un partit d’hoquei. Dels de veritat.
El partit ha arrencat amb un Barça pressionant, que ha atacat molt i que ha obligat a desmelenar-se a l’Oriol només començar. El balanç dels primers 7 minuts era clarament favorable als barcelonistes, però l’Hormipresa ha mantingut ritme i les oportunitats han començat a arribar, sobre tot en contratacs . Ha estat la posada en pràctica al 100 per 100 de la filosofia Monclús. Anticipació en la recuperació, velocitat en la transició, convinació de superioritat en la finalització. Potser només ha fallat això, el remat final. Però les oportunitats més clares han estat pel bàndol igualadí. I fins i tot les xifres globals. Al final de la primera part els jugadors de l’IHC ja havien atrapat i fins i tot superat el balanç ofensiu dels blaugranes (25 remats pels locals, 24 pels visitants). El pitjor és que es mantenia el 0 a 0. I això davant d’un equip com el Barça pot ser molt perillós perquè és un equip que, per dir-ho així ,troba aigua amb gas al desert. Del no res en treu un gol, com en el minut 7 ha fet Masoliver avançant el Barça amb un 0 a 1, que semblava que havia de passar factura als igualadins després de 32 minuts jugant al màxim. Però l’Hormipresa no ha perdut el cap. NO ha anat a la desesperada a buscar l’empat i ha seguit jugant igual, sense baixar la intensitat. I la perseverància ha tingut premi. Primer al minut 14 amb el revers del Dani, el penal quie els àrbitres han transformat en falta directa i l’execució elegant d’imatge congelada, del David aixecant la bola per sobre de cos i cames d’Egurrola i dipositant de manera suau la bola dins com si fos de porcellana i tingués por de trencar-la. Amb l’1 a 1 l’Igualada ha jugat encara millor i el Càceres més autèntic, el més murri ha tornat a apareixer per treure una falta molt ràpid ( i una mica desplaçada) amb una assistència llarguíssijma per l’Edu que ha sabut treure profit d’un mal rebot inicial. Primer ha intentat passar-li al Dani que estava situat també dins de l’area a la banda dreta, la bola li ha tocat el patí, l’Edu l’ha sabut recol.locar cap a un ganxo i ha batut Egurrola. S’havia fet el més difícil, remuntar. Era el minut 19 i en quedaven 6 de patiments. Tot i que l’IHC ha pres algunes precaucions (ha jugat més el 2 més 2) no ha deixat d’anar a porta i ha tingut a tocar de la mà el 3 a 1 que hagués sentenciat el partit. A mesura que el rellotge corria el Barça ha apretat a la desesperada, penjant boles dins de l’area, totes ben resoltes per l’Oriol i la defensa. I quan semblava que el partit havia d’acabar ha arribat l’infortuni del rebot aprofitat per Lopez (en una posició discutible) per fer el 2 a 2. Els últims 14 segons, amb el penal i les protestes llarguíssimes i duríssimes dels jugadors blaugranes no han canviat el resultat. Un any més el Barça no guanya a les Comes, l’IHC obté només un punt (excàs pels mereixements) però un punt d’or per la moral i el futur i molt important, revesteix l’hipotètica eliminatòria de la Cers d’una emoció i una incertesa que la convertiran en la final anticipada d’aquesta competició. Un empat, doncs, que malgrat la duresa d’encaixar l’últim gol a falta de 14 segons, ens ha de fer sentir orgullosos a tots plegats de l’equip i els jugadors.
HORMIPRESA IHC 2 (0/2) Bargalló, Càceres (1), Montferri, Busquets i Edu (1), equip inicial. Torras i Dani.
FC BARCELONA 2 (0/2) Egurrola, N. Paez, D. Paez, Borregan i Panadero, equip inicial. Benito, Lopez i Masoliver.
GOLS: SEGONA PART. 0-1 Masoliver (m 7), 1-1 Càceres FD (m 14), 2-1 Edu (m 19), 2-2 Lopez (m 24.46).
INICIDÈNCIES: 700 espectadors a les Comes, amb transmissió en directe per Teledeporte i en diferit a Conca TV.
DAVID CÀCERES
P- Quan anys dius que faràs? 32? Estàs segur?. Si has corregut com un junior
CÀCERES- Bé, ens ha sortit un molt bon partit. Hem jugat amb molta intensitat, molt com a conjunt i hauríem pogut guanyar. Llàstima del seu gol i del penal final.
P- La jugada clau ha estat la de la falta directa. Un altre cop congelant la imatge, David.
CÀCERES- Si, ja et vaig dir que és una jugada que quan surt bé els porters ho tenen difícil per parara-la. Ara a vegades no la toques i fas el ridícul però vaja ha anat bé.
P- Has tornat a ser decisiu en tots els aspectes del joc, en assistències, en gols, en direcció.
CÀCERES- Bé ara el que hem de fer és seguir treballant així perquè dissabte tenim un partit molt complicat a Voltregà i s’haurà de correr tant o més que aquí.
ORIOL BARGALLÓ
P- Enhorabona pen partidàs… Sant Oriol…
BARGALLÓ- Si, bé. Llàstima de no haver-ne parat dos més.
P- Sempre ets molt exigent amb tu mateis, no?
BARGALLÓ- Si, és que no pot ser que en un partit com aquest que ens ha costat molt remuntar el marcador t’acabin empatant. Et quedes una mica fotut.
P- Per cert a la jugada del 2 a 2 ens ha semblat que Lopez era disn la zona de protecció…
BARGALLÓ- Si, també m’ho ha semblat. Crec que s’hi ha estat un parell de segons. Els àrbitres s’ho han pensat però no ho han marcat i han acabat compensant amb el penal al final. Però vaja, hem fet un partit molt seriós en línies generals. Hem de continuar així tot el 2006 per intentar aconseguir èxits.
SERGI MONTFERRI
P- Sergi, ets un superhome.
MONTFERRI- Home, ara estic cansadíssim. Tot el que m’ha passat aquest cap de setmana m’ha passat factura.
P- Doncs no ho ha semblat. Has jugat moltíssims partits i a un nivell extraordinari.
MONTFERRI- És que al partit no pots estar pendent del teu estat físic. Durant el joc no ho notes, no ho acuses tant però ara mateix em fa mal tot i encara també l’estòmag. He jugat molts minuts, si. A la mitja part li he dit al Cesc que estava cansadot. He sortit 5 minutets i després he descansat i això m’ha anat molt bé per recuperar-me . Llàstima dels 14 últims segons que els ha entrat aquell remat.
P- Que ens sembla que s’ha fet des de dins de la zona de protecció.
MONTFERRI- Haurem de veure el vídeo. Han fet un remat molt fort i ell se l’ha trobat i l’ha penjat. Ha estat potser l’única errada nostra del partit. Ens sap molt greu perquè havíem fet un molt bon partit.
EDU FERNÀNDEZ
P- Quin partidàs Edu,
EDU- Si, hem fet un partit molt seriós. Amb el 2 a 1 podríem haver sentenciat fins i tot. Hem fet un molt bon partit i hem treu un punt. En podrien haver estat els 3.
P- El teu gol ha estat rapidíssim i gairebé no s’ha vist.
EDU- Bé. Ha estat una falta prop de l’area nostra. El david l’ha tret d’una mica més enllà i molt ràpid, m’ha fet una molt bona passada i jo he tingut la sort que després del primer toc cap al davi, la bola m’ha quedat morta, me l’he pogut col.loocar bé i he pogut fer el ganxo.
P- Ara el que s’ha de fer és jugar sempre així.
EDU- Si, la veritat és que si juguem sempre així costarà molt que ens guanyin. Costa jugar a tanta intensitat però hem d’esforçar-nos per mantenir-ho.
DAVID BUSQUETS
P- Quin gran partit que heu fet, s’ha vist un joc d’equip.
BUSQUETS- Si, si. Com un equip, jugant tots a una. Un partit maco, intens. Llàstima que ens han sobrat 14 segons. Han tingut la sort d’un rebot dins de l’àrea i que la bola els ha acabat entrant. Però hem de treure les bones conclusions com que hem estat molt sencers durant tot el partit
P- Sencers malgrat que estaveu trencats físicament. Com estàs tu, David?
BUSQUETS- Esgotat. Estava costipat i després de jugar amb la intensitat que ho hem fet tota l’estona, des del principi, els bessons ,m’han acabat pujant i he hagut de demanar el canvi.
DANI LÓPEZ
P- Gran partit, llàstima de l’empat.
DANI- Si, llàstima dels últims segons. Ha estat un partit molt complert. Hem tingut bones ocasions i hauríem pogut marcar 3 o 4 gols. Ells també n’hauríen pogut fer, també és cert. No és el resultat que volíem però tampoc no és dolent.
P- Bon joc col.lectiu i també individual teu, no?
DANI- Bé, he començat una mica nerviós i hem poso l’etiqueta de responsable del primer gol d’ells, però em trec una mica el mal regust perquè he participat en la jugada que ha propiciat el primer gol nostre.
P- Per cert els àrbitres han marcat falta directa, però a nosaltres ens ha semblat penal.
DANI- Si, segurament era penal. Era molt just de tota manera veure si era dins o fora i mira ens ha anat bé que pitessin la directa.
[@more@]