La gran victòria de l’Igualada Hoquei Club al Palau Blaugrana ha estat destacada en termes elogiosos per la gran majoria dels mitjans de comunicació del pais. El ressó que ha tingut la gesta dels d’Ivan Sanz es pot comprobar amb el nou rècord de visites que s’ha establert a la mevaweb, amb una conexió d’IP cada 3 minuts (amb el matís que en cas que coincideixin dos clicks en el mateix moment només en pot recollir un, cosa que fa més gran encara l’allau de conexions que s’hi han fet en aquestes últimes 24 hores). De tota manera el mateix Sanz ja avisa al seu perfil del facebook que " en el mon de l’esport ahir és passat . Pensant ja en el Blanes partit tant o més difícil que el d’ahir. Ara a disfrutar i a partir de demà treballar fort per dissabte". Més enllà d’aquest nou capítol de l’especial filosofia de l’entrenador de l’IHC, aquestes són les seves sensacions després d’haver fet història.
Foto Oriol Sebrià i Jené
I. SANZ: ELS JUGADORS VAN FER UN ESFORÇ BRUTAL I S’HO MEREIXEN TOT
P- És el primer cop que guanyes al Blaugrana?
I. SANZ- Si, si. He tingut molts partits aquí amb els equips que he entrenat i en algún moment els hi vam posar problemes però guanyar no hi havia guanyat mai. Evidentment no hi ha massa gent que pugui dir que ha guanyat al Palau Blaugrana, encara que en aquest vestidor en tenim alguns… i si és una sensació… quan vaig començar a fer d’entrenador, que entrenava una escola, a uns benjamins, pensar a entrenar l’Igualada ja era un somni… pensar en guanyar algún dia en aquesta pista era inimaginable. I ho hem fet. Són 3 punts més. És veritat. Però amb les dificultats que teníem són hores per gaudir-ho.
P- Perquè aguantar una plantilla com la del Barça amb només 5 sèniors de pista és un mèrit afegit.
I.SANZ- Si, si. I és que al final el que hi havia era satisfacció però sobre tot cansament perque va ser un partit molt llarg, molt complicat.
P- I amb una gran capacitat de reacció.
I.SANZ- És clar que saps que si vols treure alguna cosa positiva d’aquesta pista has de ser mentalment molt fort Saps que et marcaran gols , que ho passaran malament en molts minuts. I has d’estar els 50 minuts concentrats i tranquils. I si et poses per davant de dos o tres gols has de seguir igual. I si s’hi posen ells també. Si et fan un gol no passa res. Els jugadors estaven fosos. Van fer un desgast físic molt gran i han tenir aquell punt d’encert i de sort que et fan guanyar aquests partits.
P- Després del 2 a 0 a Sant Sadurní podia ser difícil recuperar sensacions i s’ha fet.
I.SANZ- Bé. El que intentem és separar cada partit. cada setmana hi ha 3 punts en joc i hem de jugar per intentar guanyar-los. I no tots els partits seran com el del Blaugrana, que et surt tot bé. Hem de ser molt equilibrats. Ni després d’una derrota hem de pensar que som dolents i que tot és un desastre ni guanyant al Barça que som els millors del mon. Som un equip que anem creixent. Que tenim dies més bons i més dolents. Que buscarem que hi hagi més dies bons que dolents. Encara hem de mil.lorar moltes coses. I això ho diem tant després del partit del Noia com després de guanyar al Palau.
P- I és que igual que de les derrotes, de les victòries també se n’ha d’aprendre.
I.SANZ- Si és clar. Cada partit és un llibre que t’ensenya moltes coses. Quan guanyes seria un error no mirar res i pensar que tot s’ha fet bé. Si que se’n van fer de bones però també hem fet alguns errors que s’han de millorar. Els errors s’han d’aprofitar per ser millor cada setmana. Tant se val qui sigui el rival. El llistó ens el posem nosaltres i és el de superació, superació i superació.
P- Per acabar. Sempre sembles un home molt trànquil. No et vas deixar anar al final?
I. SANZ- Si. Em sé controlar bastant. No és per natura. Més aviat seria al contrari, però crec que si un vol fer d’entrenador ha de ser tranquil, mesuirat i saber-se controlar. És evident que hi va haver moments de tensió. Quan ens van fer el gol i això, una mica producte de poca experiència i penses… no fem ara una tonteria que ens tiri els 3 punts tant treballats. Però bé la meva feina és ajudar als jugadors i no atabalar-los amb crits que potser els posen més nerviosos…
P- I quan acaba el partit si?
I.SANZ- Bé. Quan acaba el partit en surt tot el cansament. Intento controlar-ho. Si no, la vida de l’entrenador és una mica com una muntanya russa. Una setmana pensen que ets el millor del mon i a l’altra una merda. Aleshores intento ponderar-ho. Content però ja pensant en el Blanes, ja preparant el partit. Són 3 punts més. I així fins al final.
P- Bé, sigui com sigui, moltes gràcies en nom de tots aquells que si que s’han pogut deixar anar i han explotat d’emoció.
I.SANZ- I està molt bé. Per tota l’afició. I pels jugadors per tot el que van fer. Jugant amb 5 jugadors de pista. Van fer un esforç brutal i s’ho mereixen tot. I la gent d’Igualada com ja vaig dir el primer dia treballaré tota la temporada perquè se sentin orgullosos, que gaudeixin amb partits com el de dissabte i si seguim donant aquest nivell segur que la gent ens ajudarà.
