Els jugadors de l’Igualada Hoquei Club començen aquest divendres 3 dies de festa que els serviran per recuperar forces després d’aquest primer tram de la Ok Lliga on han hagut de multiplicar-se per suplir al lesionat Enric Torner que ja està a prop de tornar a les pistes. Dilluns començaran a preparar el partit de la pròxima jornada contra el cuer, el Tenerife, un rival molt perillós precisament per la situació que ocupa a la taula. Els arlequinats arribaran al partit amb molt respecte pel rival però amb ganes de tornar a tocar punts després de 3 jornades a zero tot i haver plantat cara a 3 candidats al títol. Ara toca mirar endavant, sempre amb la consciència del passat ben present per poder ajustar millor el futur. Una mica el que dibuixa un vídeo elaborat fa un temps pel club i que està sent ara mateix la sensació a la xarxa. El podeu veure clickant aquesta adreça: http://vimeo.com/12569285
L’herència del passat, la lliçó dels que s’ha viscut, per poder crear millor el futur. Una mica el que el porter de l’IHC Jaume Llaverola demana en aquest moment de la competició:
P- Acabem de perdre el tercer partit consecutiu contra el Liceo. Per cert per a tu era un partit especial?
LLAVEROLA- Per mi era un partit més. Amb la diferència que jugava contra ex-companys però dins de la pista tant fa qui tinguis al davant. Només vols guanyar.
P- Molt decebut?
LLAVEROLA- No. Ja sé que sembla estrany, que hem perdut un partit per 2 a 3… però no. Me’n vaig anar decebut el dia del Vic. Vaig marxar enfadat el dia del Reus perquè crec que podríem haver fet molt més i emportar-nos alguna cosa positiva. Però dimarts no. Dimarts vam jugar contra els millors que van tenir més fortuna i res més. Però jo vaig veure tots els meus companys que al minut 8 ja estaven fosos perque davant teniem un equipàs que corria i corria i van aguantar fins al minut 50 donant-ho tot.
P- Han estat 3 partits contra 3 dels grans que més enllà dels resultats han de servir de molt.
LLAVEROLA- Si, si, evidentment. Nosaltres sabem en quina lliga estem. I estem amb els grans. L’únic és que aquell pal que vam fer, aquell rebot que em marquen, o la FD que entra plorant… si tens aquell pelet de sort que no t’entra o t’entra la teva és a la inversa i enlloc d’un 2 a 3 és un 3 a 2. Torno a dir. Estic molt content de l’equip. S’està treballant i quan hem d’arribar forts és en les cites importants que seran Copa del rei i la Cers.
P- Al final vas anar a dir-los alguna cosa als àrbitres. Sé que no t’agrada parlar-ne però allò quedeies dels petits detalls, ells també en van tenir de "petits detalls".
LLAVEROLA- Mira. Jo mai culpo als àrbitres que haguem perdut. Tu marques els gols i guanyes i punt. L’únic que hi ha un àrbitre, un eh!, que sempre, sempre … no sé si és perque em te mania o alguna cosa però… perque jo no dic que pitin l’últim penal ni res però són moltes petites coses que et van tallant el partit…que al final dius, bé, que passa tio… I després arriba la mitja part i diu: targeta blava a qui protesti i van seguir protestant i no hi va haver targeta blava…. Són incoherents. No en saben més. I a mi tant se me’n dona. Però clar sempre et toca el mateix àrbitre i sempre te l’està fotent.
P- Dius "no dic que pitin l’últim penal" però és que si ho és l’han de pitar no?
LLAVEROLA- No, mira que pitin el que vegin no? A vegades ho faran i a vegades no. Però sembla que quan tens 3 faltes d’equip i els en queden dues per la FD … faltaven 3 minuts i mig… i ja no en piten ni a favor ni en contra, no es mullen. Home si no serveixes per fer d’àrbitre, deixa-ho.
P- Ens va agradar molt una imatge a la segona part, en un minut de temps quan vas fer que tot l’equip s’agafes per la cintura fent rotllana, com dient: nois això és cosa de tots, és feina del grup!
LLAVEROLA- Torno a dir. veniem de dues setmanes dedos partits molt fotuts. Veia que l’equip estava molt cansat, començàvem molt tard a jugar els partits. Sé que estan fent un esforç molt important perque estem jugant una lliga realment amb 5 jugadors però dimarts quan ja no podien més ho van donar tot fins a l’últim minut. La gent ha d’estar contenta d’ells. Perque va veure que els jugadors que estàvem allà, tots, ho vam donar tot. El pròxim dia els hi donarem també la victòria.