L’Hormipresa Igualada ha aconseguit finalment la tercera victòria de l’eliminatòria de quarts de final i per tant jugarà contra el FC Barcelona una de les semifinals de la OK LLiga 2005-2006. El triomf dels igualadins ha estat èpic en un partit carregat de tensió i amb uns últims 5 minuts d’un patiment colpidor i insuportable (amb la col.laboració arbitral habitual). Ha estat en realitat un partit menys brillant que els anteriors. L’IHC n’ha tingut prou amb un gol de Busquets al minut 10 de la primera. Després l’Hormipresa ha fet un grandíssim treball defensiu i al darrera ha tingut un extraordinari Oriol Bargalló que ho ha aturat tot i que ha aconseguit el 6è zero de la temporada. Al final del partit l’afició local ha ovacionat els jugadors igualadins que s’han deixat anar després de tantes tensions i han celebrat moltíssim la victòria dins del vestidor.
A la primera part el Vilanova ha tingut les ocasions més ben trenades. El pavelló n’ha celebrat especialment una amb 4 rematades seguides que l’Oriol Bargalló, en un estat fantàstic de forma, ha aconseguit aturar. Una darrera l’altra. Com una autèntica paret. L’IHC en canvi si que ha sabut foradar la porteria contrària. Ha estat al minut 10. Fruit d’una contra, Busquets ha rebut una bona assistència s’ha plantat davant del porter, la driblat, li ha fet un ganxo i ha enviat la bola al fons de la xarxa. Un gol que dona una classificació. L’"elèctric"ha estat decisiu, el mateix "elèctric" que hores abans havia demostrat la seva
implicació amb el club entrant a aquesta web i enviant en nom de
l’equip un missatge d’agraiment a tota l’afició igualadina pel suport increible que van rebre el jugador divendres al pavelló de les
Casernes.
A la segona part el Vilanova ha sortit llançat, disposat a remuntar
com divendres. Però ha jugat molt més precipitat. Ja no ha trenat
jugades clares, sino que s’ho ha jugat tot a penjar boles a l’àrea per buscar rebots (voluntaris o no). També en aquest tipus d’atac, l’Oriol ha estat inconmensurable. com ja va passar també divendres, els àrbitres (Vidal i Bifet) que a la primera part havien trampejat força bé, a la segona s’han deixat intimidar per l’ambient i han fet un arbitratge especialment casolà. Sobre tot en els fatídics últims 5 minuts. Només dues mostres. A falta de 2 minuts Càceres iniciava jugada a la zona defensiva igualadina. Ros
se li ha tirat a sobre amb tota la força. El jugador del Vilanova ha
caigut a terra. Bifet (l’àrbitre que estava més a prop) li diu a Ros
que s’aixequi, que no hi ha falta. Vidal (que era el que estava més
lluny) el rectifica i senyala una falta directa (extraordinària mutació per una falta que havia fet el jugador local!!!). Del Riu ha llençat la falta directa i per sort ha sortit fora. Segon exemple del que no hauria de ser mai un arbitratge: falten 13". Els col.legiats piten una falta a favor de l’IHC. Càceres agafa la bola per pujar-la i a falta de 8 segons Vidal completa el compte de 10 per travessar la pròpia pista i marca falta a favor del Vilanova (molt fàcil de comprobar la greu errada arbitral. Aquí i a Tegucigalpa la distància entre 13 i 8 és 5, mai 10). Per sort l’IHC no s’ha descomposat per aquesta coalició entre pressió angoixant del VIlanova i arbitratge surrealista i ha acabat guanyant el partit. De fet és el nové partit consecutiu sense perdre de l’IHC. (6 victòries i 3 empats), perquè el de divendres va acabar amb 3 a 3 el temps reglamentari. De tota manera aquestes estadístiques queden
en un no-res quan a semifinals et toca la millor plantilla de la lliga.
Els igualadins s’han conjurat per intentar donar la sorpresa. El primer partit serà divendres al Palau Blaugrana.
VILANOVA 0 (0/0) Vadillo Grasas, Edo, Dominguez i Ros, equip inicial. Del Riu, Julivert i Boira.
HORMIPRESA IHC (1/0) O. Bargalló, Càceres, Montferri, Busquets (1) i Edu, equip inicial. Raventós i Dani. Dalmau, Casanovas i Muntané.
GOL: 0-1 Busquets (m 10)
INCIDÈNCIES: Bona entrada al pavelló de les antigues casernes amb presència de seguidors igualadins (en menys nombre que divendres). Durant el partit s’ha produit una d’aquelles circumstàncies habituals en el passat i infrequants en l’actualitat. A Càceres se li ha trencat el patí. Per sort, Llorenç Casanovas, un dels històrics directius de l’hoquei igualadí i pare del juvenil Jordi Casanovas, i el mateix Càceres l’han pogut acabar arreglant.
ORIOL BARGALLÓ
P- Al final del partit heu tingut un esclat d’alegria. El vestidor ha
estat una festa. Era el premi després de tanta tensió, no?
BARGALLÓ- Si. Ha estat molt bé. Després de tot el que hem patit, marxar del pavelló aplaudits per l’afició rival és fantàstic. I al vestidor tots estàvem molt contents. Molt satisfets.
P- Avui has tornat a estar increïble. Mantenir un zero en un partit de play-off, com a visitant, en una pista com aquesta… és extraordinari.
BARGALLÓ- Si. M’he sentit bé. Especialment a la primera part que és quan ells han tingut més oportunitats i més clares. Boles recuperades a mitja pista, 1 contra 1, situacions clares. I m’ha sortit bé. A la segona ja han estat més boles penjades a l’àrea, molt perilloses perquè estàs tapat, no veus res, hi ha molts jugadors… és difícil reaccionar.
P- Estàs en un moment suprem, Oriol!
BARGALLÓ- Si. Avui ha estat bé. Cada cop em sento més còmode. Ens entenem molt bé amb la defensa. Ells treballen molt. I ens estan sortint bons partits. I encara tenim ganes de millorar-ho.
P- I ara el Barça. És la nostra obligació intentar sorprendre’ls.
BARGALLÓ- Sempre és complicat i més al Blaugrana. Però lúltim cop els vam aguantar molt bé fins que al final se’ns van escapar. Ara hem d’intentar fer el mateix, arribar al final amb opcions i intentar que els entrin les presses i mirar d’aprofitar-ho.
DAVID BUSQUETS
P- Quin patiment!
BUSQUETS- SI. Hem sabut aguantar el 0 a 1. Ens hem sacrificat molt en defensa. Fins i tot al final quan els àrbitres ens han collat molt.
P- I el gol, David, un gol que dona unes semifinals…
BUSQUETS- Bé, ha estat en una contra. Baixava per la tanca Me l’han passada pel darrera, he entrat a l’area, li he fet una finta al
Vadillo, un ganxo i m’ha entrat.
P- I després… pedalar, pedalar i més pedalar… no?
BUSQUETS- És que amb l’arbittratge que hi ha hagut costava molt de jugar. En atac no manteniem la bola més de 5 segons. Ens feien falta. No la pitaven. I ja l’haviem perdut. I aquella falta directa… i aquell compte de 10 en 5 segons… Bé. L’Oriol ha estat immens i ara a donar la sorpresa a Can Barça.
DAVID CÀCERES
P- Enhorabona capità!
CÀCERES- Gràcies. La veritat és que hem sabut patir.
P- Especialment al final, no?
CÀCERES- Si, si. Els últims 5 minuts han estat increibles. Ens han collat molt, el Vilanova i els àrbitres, però hem lluitat fins al
final, al màxim i hem pogut guanyar. I l’Oriol ha estat fantàstic!. Ens ho mereixíem. I estem molt, molt contents.
