Foto Oriol Sebrià
L’Igualada Hoquei club presenta aquest migdia a la una l’acord de patrocini amb una empresa igualadina per un total de 4 temporades. Durant l’acte es farà públic finalment el nom d’aquesta empresa que ha volgut ajudar al club en un moment econòmic tant complicat com l’actual. És, sens dubte, la millor notícia per començar la setmana de Nadal, per transformar en gratitud i esperança les sensacions no tant positives que ha deixat l’ensopegada de dissabte contra el Vendrell. Jugadors i tècnics disposaran ara d’una setmana per recuperar forces i per analitzar les causes dels últims mals resultats a casa. L’entrenador del primer equip Ivan Sanz ja ha avançat a la mevaweb la seva anàlisi particular.
P- Era, en paraules teves, la primera final i no la vam poder guanyar. Que va passar?
I.SANZ- Si. Era la primera final de la temporada. Una victòria ens hauria assegurat la classificació per la Copa, que era un dels objectius de la temporada. sabíem que seria complicat, que teniem al davant un rival molt dur, que està en una dinàmica positiva i amb molta confiança. Erem conscients que si ells es posaven per davant en el marcador seria molt complicat, ja que tenen uan bona defensa i porter i jugadors amb molt ofici. Per desgràcia va ser així, es van avançar molt ràpid amb el 0-1, i desprésd’empatar 1-1, altre cop s’han tornar a avançar, 1-2, molt ràpid. A partir d’aquí vam anar pel partit, vam apretar, vam tenir opcions, però no vam ser capaços dedornar-li la volta, en part per la nostra falta d’encert i en part pel bon fer de la defensa i el porter del Vendrell. L’1 a 3 ja és una anècdota.
P- Dius al teu facebook que és un dels dies més frustrants de la teva carrera, per què?
I.SANZ- Va ser molt frustrant per diversos motius. En primer lloc per l’equip, que ho va intentar tot per guanyar el partit. Vam pressionar durant 35 o 40 minuts, sense deixar-los pràcticament de tenir les boles. Vam crear bones ocasions, en tot tipus de situacions: en atac estàtic, en contratac, a pilota aturada… però no vam ser capaços de donar-li la volta. Els jugadors van fer un esforç brutal, extraordinari, ho van donar tot, van lluitar fins a l’últim minut… van intentar fer tot el que se’ls va demanar des de la banqueta. Al final veus els números del partit i remates 42 cops entre els 3 pals, el rival 12 i perds 1-3 i et sents frustrat. I vull deixar clar que no vull menysprear el triomf del Vendrell, ni criticar en absolut al nostre porter… al contrari. El Vendrell va ser el seu partit, va tenir més encert (que és el que importa) i va guanyar justament. I el Jaumet va estar bé. Simplement vull fer notar que vam fer un gran esforç sense recompensa. El que més em frustra es veure els jugadors al final del partit trencats. Veure que després de l’esforç enorme que van fer no van aconseguir l’objectiu. Per això em sento frustrat com a entrenador. Frustrat per no haver-los guiat millor, per no haver-los ajudat a aconseguir l’objectiu. Sento que els he fallat. Per això crec que el públic ha d’estar orgullós d’aquests jugadors. I sincerament crec que no tenen cap culpa de la derrota. Van fer tot el que se’ls va demanar… així que jo assumeixo totalment la responsabilitat de la derrota. també em sap greu pel públic, que va estar al nostre costat els 50 minuts i no els vam poder donar una alegria. Ho sento per ells.
P- Vistos els últims resultats, estem en una espècie de sequera de gols?
I.SANZ- És indubtable que tenim un problema de cara a porteria. Estem sent molt poc efectius. Com et comentava abans, en aquest partit van fer 68 remats, 42 entre els 3 pals per només aconseguir un gol… a més amb ocasions clares, amb situacions d’1 contra porte, superioritats numèriques, remats clars, segones opcions, tirs directes… En els últims partits hem pecat del mateix… però aquest equip és el mateix que li va marcar 6 gols a l’Alcoi, 5 al Barça, 5 al Blanes, 5 al Lloret… O sigui que la falta de gol no té a veure amb la qualitat dels jugadors, de la qual no hi ha el mínim dubte. Penso que es deu a 3 raons fonamentals. Una d’elles és la falta de frescor dels jugadors. Portem molts partits i entrenaments amb una plantilla curta i això fa que els jugadors acumulin molts minuts a les cames, fent que no estiguin frescos i això fa que els falti encert. El segon és la falta de confiança. Aquesta flata d’encert fa que els jugadors no tinguin conafiança, que estiguin insegurs i això torna a repercutir en la falta d’encert de cara a porteria. Laprimera premisa per aconseguir un gol és estar convençut que marcaràs. I crec que ara ens falta aquesta fe en un mateix. El tercer motiu és que, potser, en els entrenaments no estem treballant suficientment bé aquest aspecte del joc. Així que toca reflexionar sobre això i millorar el disseny de l’entrenament de la finalització.
P- I ara la Copa com queda?. Com veus les nostres opcions?
I.SANZ- Confio plenament en que ens classificarem per la Copa. Depenem de nosaltres i això és el més important. Si gunayem a Vilanova estarem a la Copa. No hi ha cap dubte que serà un partit molt difícil, en una pista complicada, i amb un rival en un molt bon moment de forma, però aquest equip sempre dona la cara en els moments importants i no tinc diubte dubte que a VIlanova l’equip estarà a l’alçada. Ara toca preparar bé el següent partit i centrar-se en ell. Ha estat un cop dur, però que ningú tingui dubtes. ens aixecarem i lluitarem encara amb més força si es pot. Deixa’m, per acomiadar-me, donar les gràcies al públic pel seu suport i desitjar-los unes bones festes. I prometre’ls que treballarem sense descans per fer-los sentir orgullosos del seu equip. I també felicitar als meus jugadors. Em sento orgullós d’ells. Del seu treball, del seu esforç, del seu compormís. No se’ls pot tirar res en cara. Al contrari. És un privilegi tenir un grup així.
.
