Els jugadors de l’Igualada HC han tancat l’any a les Comes amb un molt bon entrenament. Els arlequinats han mostrat una gran intensitat i una encara més gran capacitat de treball per intentar marcar el ritme del 2011. Ho han fet en absència del Ton Baliu que ha batut en paraules seves el seu "record personal d’estada ininterrompuda sofà-llit". Baliu ha explicat a la mevaweb que està "amb poca febre ja, però només voltant per casa" i ha definit el seu ànim amb una onomatopeia molt significativa "Pufff".
D’aquesta manera tanca l’IHC un any que no ha estat dels més destacats de la seva història contemporània. L’Igualada ha jugat 44 partits durant aquest 2010, entre partits oficials i els amistosos. D’aquests n’ha guanyat 23 (14 a l’Ok Lliga, 2 a la Cers i els 9 amistosos que ha disputat). N’ha perdut 16 (13 a la Ok Lliga i 3 a la Cers) i n’ha empatat 5 (1 a la competició europea). Les xifres queden una mica maquillades per la magnífica estadística de partits amistosos d’aquesta pretemporada. Sense aquest 9 de 9, el parcial de victòries-derrotes queda en negatiu 14 a 16.
En gols la situació és semblant. Els igualadins han fet un total de 203 gols (97 a la lliga, 13 a la Cers i 49 en partits no oficials) i n’han encaixat 138 (106 a la Ok Lliga, 8 a la Cers i 24 en amistosos). Però, un altre cop, si treiem els gols no oficials (49 i 24) el balanç apareis en negatiu: 110 a favor i 114 en contra. És cert, de tota manera, que ni punts ni gols es comptabilitzen en anys naturals i que els arlequinats tenen a la seva mà de mantenir la bona dinàmica d’aquesta temporada per millorar de manera clara aquests resultats. Però les xifres ens serveixen per indicar que l’any que està a punt d’acabar-se no ha estat dels millors pel club.
El 2010 ha estat un any marcat per lesions com la que es va fer el 22 de setembre, i que encara arrossega, l’Enric Torner. O l’operació d’apendicitis a la que es va haver de sotmetre Baliu el 31 de març, O la lesió que l’Edu es va fer a l’escafoides de la mà esquerra i que li va impedir de jugar la semifinal de la Copa de la Cers a Torres Novas contra el Liceo.
L’any també es resumeix amb aquella decisió arbitral dels col.legiats Luis Inàzio i Capelho de no fer repetir aquella FD contra el Liceo a falta només d’un segon amb el 2 a 1 al marcador que deixava l’IHC fora de la final europea. O amb l’arribada a la presidència de Manel Buron el 31 de març després d’un procés electoral agitat.
Aquest ha estat l’any també del retorn d’un dels més grans: Jaume Llaverola . Però també de Pelicano o de Monclús. Del fitxatge d’Ivan Sanz i dels adeus de Joan Carles, Busquets, Creus, Balagué o Coco Bariles. Un any que ens ha ofert el pitjor i el millor. El 4 a 3 contra el Cerdeda que donava la salvació matemàtica en una lliga de molts patiments. Però també del 4 a 5 al Palau Blaugrana en un partit que ens va transportar als millors temps del Dream Team. El 2010 ha estat un any que a grans trets no deixa molts grans records. Fins al punt que el millor que es pot dir d’ell és que ja és història.
