Segon entrenament de la setmana de l’Igualada Hoquei Club. Els d’Ivan Sanz han fet una sessió bàsicament de treball 4×4 en seqüències de joc. L’IHC repeteix visita a Riazor (una pista que tindrà per sempre un lloc a la història del club arlequinat perquè allà s’hi va guanyar la llegendària primera lliga de la història, l’any 1989). I ho fa en un moment especialment trascendent pels corunyesos que s’estan jugant les seves opcions de guanyar el títol. Després de la derrota a Sant Sadurní l’equip herculí no es pot permetre una altra relliscada si no vol complicar-se molt el tram final de competició. Per tant el desplaçament agafa una connotació gairebé de Missió Impossible. Però precisament això fa el partit més interessant i l’intent de puntuar una aventura encara més atractiva. Perque en hoquei no hi ha res Impossible del tot i al vestidor igualadí hi ha el convenciment que el Liceo serà un rival extraordinàriament difícil (de fet encara és el millor equip que ha passat per les Comes) però que té l’obligació de guanyar i això ho han d’intentar aprofitar. Dissabte a les 6 es començarà a comprobar si la pressió acaba tenint un paper en el clàssic Liceo-IHC i si passa factura a algú o no. Això, si la xarxa de la porteria està sencera aquest any (la temporada passada amb 1 a 2 al marcador, una canonada de Navarro va entrar a porteria aleshores de Llaverola, i va sortir per un forat (comprobeu-ho a la foto) que els àrbitres no van veure. El partit va acabar amb derrota 3 a 2 condicionada per aquesta jugada).
