L’Igualada ha superat el Tourmalet d’aquest any altre cop amb menys renda de la desitjada (0 punts de 9) i també de la merescuda. Altre cop jugadors i aficionats han passat l’alta muntanya amb la mateixa sensació de la primera volta i fins i tot de l’any anterior: que amb una mica més d’encert podria haver sumat algún punt al minsu bagatge que se n’ha tret (per bé que si aquí s’hi afegeixen els partits contra el Barça, que han quedat fora del Tourmalet per qüestions de calendari, el botí millora considerablement).
De tota manera passats ja el ports de muntanya de categoria superior ara és quan s’ha de pedalar més i millor. Perque ara arriba el més difícil. Ara venen partits a cara de gos, contra equips que s’hi juguen no el títol sino el futur, i que lluitaran a mort abans de deixar escapar les seves últimes opcions de salvació. Això serà així en 3 dels 5 partits que queden com a mínim (Vendrell i Vilanova lluiten per altres objectius).
Els jugadors de l’Ivan Sanz hauran d’apretar al màxim. De fet ja han experimentat els efectes d’aquesta fasede la competició. Va ser a la primera volta quan l’equip va perdre l’opció de ser a la Copa que havia tingut a l’abst durant tota la primera volta amb dues relliscades en aquests últims 5 partits (empat i derrota contra GEiEG i Vendrell a casa).
D’entrada el primer rival dels 5, el Tenerife, arribarà a les Comes havent salvat ja un primer matx point en imposar-se a casa un Noia que feia 5 partits seguits que no coneixia la derrota. La principal diferència ara serà precisament que l’IHC lluitarà per no establir un registre negatiu de 5 partits coneixent només derrotes. Serà , per tant, una topada bèstial d’interessos en pista amb l’afegit de la incògnita del paper que s’hi reservarà l’arbitratge (recordeu que De la Hera va tenir una topada amb el president del club Manel Buron, després del partit contra el Vilanova en l’última jornada de la primera volta, i arran de la qual el president va ser sancionat). Ara De la Hera serà un dels dos àrbitres de l’IHC-Tenerife, amb Gomez de company. És de suposar que, com mana l’ética de l’esport, el passat passat serà…
