R. FERNÀNDEZ: NO VEIG ON POT ESTAR EL SOSTRE D’AQUEST EQUIP

 
P- Finalment s’ha confirmat. Seràs el porter de l’IHC. Com han anat les negociacions?


R. FERNÀNDEZ- La veritat és que ha estat molt fácil. Des del primer moment que vaig parlar amb l’Ivan vaig tenir molt clar que jo volia forma part d’aquest projecte.

P- Fins a quin punt hi ha ajudat que el tècnic sigui algú a qui coneixes molt bé?

R. FERNÀNDEZ- Ha estat una part important. Tinc la sort d’haver coincidit amb ell anteriorment, i se que es una garantía per poder donar el millor com a jugador. Independentment de la qualitat que te com a persona, per a mi, és el millor entrenador de l’OK LLiga.

P- N’ets conscient que eres el jugador més esperat? El Dani va ser un fitxatge espectacular. El de Rocasalbas una bomba inesperada però el porter des de la marxa del Jaumet era el lloc que més angoixava.

R. FERNÀNDEZ- Sóc concient, la figura del porter, i més concretament en hoquei patins, és una peça clau. Estic content de poder asumir aquesta responsabilitat en un club com l’Igualada.

P- Tothom que et coneix destaca les teves qualitats. Pels que no et coneixen tant com ets com a porter?

R. FERNÀNDEZ- És difícil descriures a un mateix… Físicament no molt gran però ràpid i explosiu. Intento està sempre el millor colocat posible i transmetre seguretat amb cada una de les parades, tot i que a vegades no ho aconsegueixi… jajaja. També m’agrada aportar el màxim i ajudar en les tasques defensives de l’equip, colocant i motivant continuament als jugadors per que es mantingui una bona tensió defensiva. També m’encanta sortir a celebrar el gols amb els jugadors, tot i que m’ha costat alguna esbroncada del entrenador…

P- Ara fa molts anys un periodista del Maresme que et coneixia (es deia Jaume Cases) va dir que eres un porter boníssim i que et mereixies jugar a Igualada. En aquell moment hi havia el Carles Folguera. Després va venir el Llaverola. Ara tu afegeixes el teu nom a una llista de grans porters…

 R. FERNÀNDEZ- Aquests dos porters han marcat un abans i un després en la posición de porter en l’hoquei patins. Tan en Carles com en Jaume han estat un referent per a mi alhora de fer-me com a porter. Per a mi es un orgull poder jugar en el mateix club on ells 2 han marcat l’història de l’hoquei.

P- Ets a més l’home ideal per valorar els altres dos fitxatges perque has jugat amb tots dos. Com són?

R. FERNÀNDEZ- Sencillament, són molt bons !! Tan en Roger com en Dani tenen un perfil ideal per l’hoquei actual. Són dos jugadors físicament corpulent i fort, amb un molt bon canvi de ritme i molt desequilibrant. A més tots dos tenen una gran tècnica individual i un xut molt potent… Són jugadors d’equip, amb sacrifici, i moltes ganes de creixer. A més, quan surten de la pista, són unes grans persones amb qui tinc una molt bona amistat.

P- Com veus l’equip? Quina temporada es pot fer?

R. FERNÀNDEZ- El veig molt be. Crec que s’ha tancat una plantilla amb un nivel individual altíssim i amb un gran entrenador al cap davant. Haurem de treballar molt per que aquest nivel individual també s’aconsegueixi col·lectivament, però no veig on pot estar el sostre d’aquest equip. És evident que hi ha molts equips bons a OK LLiga, i també a nivell Europeu, i que s’ha de respectar a tots els rivals, però crec que tenim equip per competir fins al final en totes les competicions…

P- Quins objectius tens tu personalment?

R. FERNÀNDEZ- He tingut la sort de poder venir al Igualada, a un gran club, amb un gran entrenador i 7 jugadors bonissims, així que a nivel personal el meu objectiu és coneixer on és el meu limit com a porter d’hoquei patins. Com a part de l’equip, crec que uns bons objectius inicials, per exemple,  haurien de ser millorar els resultats de la temporada anterior, com aconseguir jugar la copa del Rei i ser competitius, aconseguir una plaça per a la Copa d’Europa del any vinent, poder jugar la final de la CERS… El necessari per que la gent que forma part o segueix a l’Igualada, al final de temporada, estiguin satisfets amb la feina que ha fet l’equip.

P- Un home de la teva experiència pot ser una gran ajuda per alguns dels porters joves que hi ha al planter i que apunten a un futur esplèndit. Tindràs també una feina de mestratge.

R. FERNÀNDEZ- Jo he aprés molt de tots els porters que he pogut observar i parlar amb ells al llarg de tots els anys. Els porters tenim una gran part de autoaprenentatge, però hi ha petits detalls que no veus i un petit comentari d’un companys pot aportar-te un gran salt qualitatiu…. En fi…  que sóm pocs, i ens hem d’ajudar !!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *