El final de la temporada és l’inici de nous somnis, de noves il.lusions amb el nou projecte esportiu que ja ha quedat dissenyat. Però també és l’hora dels adeus. D’alguns adeus. Ahir
acomiadavem un cognom de sempre de l’hoquei de la ciutat (en Joan Raja). Avui és un cas totalment diferent. És algú que amb molt poc temps s’ha guanyat també el cor dels aficionats i el reconeixement dels seus companys. Xus Fernàndez no seguirà a la Igualada la pròxima temporada.
P- Al final no ha pogut ser i no podras seguir a igualada
XUS- Doncs no, realment em fa molta pena, estava molt bé aquí, amb la gent, els companys i el club. Em fa molta pena marxar. No volia però les circumstàncies ho han decidit així.
P- On vas, on jugaras?
XUS- Encara no ho sé, la meva única opció era quedar-me a Igualada, i ara se m’ ha trastocat tot, espero que es pugui arreglar. Hi ha un parell de cosetes però res segur.
P- Has estat estat relativament poc a Igualada però has deixat una petjada enorme
XUS- No pensava que tant, però porto una setmana de Campus Elements, i hi ha hagut nens que s’han assabentat que marxava i que em deien que no… que perque… i encara se m’ha fet més difícil, i m’he adonat que només fa falta treball i sacrifici pel club perque la gent reconegui el teu esforç. I si ho fan nens, és que es fa bé. També a nivell de catalana han sigut dos anys fantàstics, hem aconseguit un ascens i una permanència a Nacional catalana, que no és fàcil. I a nivell de primer equip vaig poder debutar a OK lliga a casa meva, a l’ Ateneu, i a la Copa CERS. Sempre estaré agraït al club per haver-me donat aquesta oportunitat. L’integració va ser molt fàcil perque estava envoltat de grans persones, i això ajuda moltíssim. Sobretot el 1er any. L’ últim ha estat una mica més difícil. Amb la gent que m’ha envoltat ha sigut molt fàcil.
P- Podem dir que t’has igualadinitzat irremeiablement i que sense ser d’Igualada sempre portaras una arlequinada sota de la samarreta ?
XUS- Sempre!. La gent aquí ha estat magnífica, no m’ hagues pensat mai de poder jugar amb la samarreta de l’ Igualada. Hi va haver-hi tres persones que van donar-me la oportunitat: en Joan Carles, que em va fer debutar i va confiar en mi, però sobretot l’ Alexis Castro i el Carles Solano, que ja feia anys que volia que vingués. Sobretot sense els dos últims no seria qui soc, tant esportiva com socialment..
P- Què en treus i què deixes a igualada
XUS- En trec molt d’aprenentatge, sobretot aquest últim any amb en Jaumet, moltes experiències viscudes, però sobretot en trec el suport que en aquets últims dies m’ha estat donant la gent i els companys, tu també, que ets un troç de pa! I hi deixo molts amics i molts companys nous, però espero deixar una imatge d’un noi treballador i compromès amb el club, que és com m’he sentit sempre.
P- I a la gent q tant t estima que els diries?
XUS- A tu, donar-te les gràcies per haver-me valorat sempre tant, i després agrair tot els suport que m’han donat aquests dies, però sobretot el que m’han donat durant aquests dos anys. Ells m’han sabut tornar en apreci i estimació tot l’ esforç que he fet, tant econòmic com físic i psicòlogic, i per mi això ja ha valgut la pena tot tipus de problemes que hi pugui haver hagut. Espero tornar algun dia sent un gran porter i poder ajudar a l’ Igualada a estar on es mereix, tant esportiva com socialment!
