Foto Carme Bernaus
Després d’haver obtingut la primera victòria de la temporada, alleugits de la pressió del caseller a zero, ara els arlequinats preparen ja el partit contra el Vilanova. Serà una setmana més curta ja que aquest any els dels Garraf juguen els seus partits de locals els divendres. Per tant, després dia de festa que els d’Ivan Sanz han tingut aquest diumenge, venen 3 entrenaments: dilluns, dimarts i dimecres. Dijous descans previ al dia de partit. I divendres un derbi intercomarcal ple d’atractius: el retorn de Rocasalbas a Vilanova, els dos Rodriguez (Dani i Carles) cara a cara, la possibilitat de tornar a saludar “un dels nostres”,Jordi Creus. Segur que Ivan Sanz ja té al cap el partit contra els de la costa. Però abans li demanem una radiografia del de dissabte davant dels Monjos.
P- 3 punts. Objectiu complert.
I.SANZ- Si. Encara que no vulguis i que tinguis clar que has jugat contra grans equips com Barça i Liceo i que has jugat bé, et veus amb zero punts i t’agafa una mica d’ansietat i vols sortir d’allà de seguida. I jugàvem contra un equip que també portava zero punts i que sempre és un equip complicat … era un d’aquells partits en que el que importa són els 3 punts, juguis millor o pitjor, per guanyar tranquil.litat. Ho vam aconseguir i ara a seguir treballant.
P- Quina va ser la clau del partit?
I.SANZ- Crec que hi va haver 4 fases diferents. Vam començar el partit bé, no per tirar coets però bé. Vam controlar bé, ens vam avançar… vam tenir alguna opció més i sense estar fent un partit fantàstic estàvem controlant bé … però ens vam descentrar una mica, vam fer algunes errades defensives, vam concedir més contres i va arribar el gol dels
Monjos. Després, al principi de la segona part, vam sortir molt bé d’intensitat i vam trencar el partit, en part per bon joc, en part per encert de cara a la porteria. I a partir del 5 a 1 hem jugat fatal. Ens vam relaxar molt i ja haviem avisat que ells segur que no es rendirien. Són gent molt veterana que saben que per molt que vagis de 4 a 1 o 5 a 1 sempre hi pot haver un penal, una directa… 2 jugades tontes i pots entrar al partit. Ens vam relaxar massa i amb poca intensitat, atacàvem amb poca decisió. I ens van fer el 5 a 2 i van tenir algunes opcions que el Roger va estar molt bé evitant-les. Al final els últims 2 o 3 minuts vam reaccionar i vam assegurar la victòria.
P- Ens trobarem molts partits d’aquest tipus?
I.SANZ- Home és molt més habitual. Cada equip és un mon i tots tenen les seves particularitats… ara a priori pocs partits ens trobarem com el Barça (de fet el Liceo també va jugar una mica tancat) que et vingui a buscar i ens doni espais. El més habitual seran defenses molt tancades, amb molta ajuda, refiant molt de les contres i aquí, a banda d’intensitat, hem de tenir paciència, saber llegir els espais i fer un treball de desgast per anar cansant al rival i aprofitar el nostre moment per matxacar els partits. Però cada partit és una història i els haurem de preparar molt bé. Cada partit demanarà qualitats diferents i haurem d’anar treballant setmana a setmana.
P- I aquesta treballar per una visita complicada, a les Casernes de Vilanova (amb el viatge a Reus en l’horitzó).
I.SANZ- Ara tenim dues sortides seguides molt difícils. Vilanova i després Reus. Primer pensarem en la primera. La prepararem bé sabent que a Vilanova la pista és tremendament complicada. On el Barça hi va empatar, el Noia va guanyar pels pèls. L’ambient serà difícil, el rival molt lluitador, molt valent, un equip que no es rendeix mai. Haurem d’estar molt concentrats i fer un bon partit per treure res de positiu.
