Fotos cedides per Josep Mª Vives al Llibre “IHC, de l’Astoria a les Comes”.
L’acumulació de festius de Nadal ha amagat fins avui una notícia molt trista que es va produir el 31 de desembre. A les portes del 2012, i amb 77 anys ens deixava Salvador Palmés, un dels 6 fundadors del club i el primer capità de l’Igualada Hoquei Club.
Palmés, conegut pels seus companys com el Llanega, és part decisiva de la història de l’hoquei a Igualada. Ell va ser un dels 10 pioners que, captivats per la bogeria pels patins que Delfí Trescents va importar a Igualada, van disputar un 20 de novembre del 1949 el primer partit d’aquest esport a la ciutat.
També va ser un dels 6 “magnífics” que el 4 de Maig del 1950 van fundar l’Igualada Hoquei Club: Hermini Pla, Joan Segura, Salvador Palmés, Joan Morist, Francesc Mas, i Veremon Bertran. Els 6 firmants de l’acta fundacional del club junt amb Ricard Calzada, vocal de la primera junta de Josep Morera “el Tio“. En aquella acta, que encara es conserva, hi van escriure una frase premonitòria que hauria de marcar l’esperit de tots els que han vingut després: ” nos comprometemos (en castellà, obligat per l’época) a laborar por el sostenimiento del club cuando las circunstancias adversas lo requieran“. Una frase genial que subscriuria perfectament a dia d’avui el mateix president Manel Buron i tota la resta de directiva.
Salvador Palmés, un davanter hàbil, rapidíssim i amb molt de gol i que al final de la seva carrera va acabar de defensa també amb grans prestacions, va ser capità per sorteig. Però podem afirmar sense equivocar-nos que la sort va triar bé. Palmés va ser l’únic capità de l’IHC durant 11 anys. Un capità a qui li va tocar viure els primers moments trascendents de la història d’un club que després ha estat referent a Europa i al mon.
El Llànega va ser capità del primer partit internacional de l’Igualada HC, un 18 de Maig del 1952 contra l’Stuttgarter RollssportClub, amb victòria alemanya per 3 a 4, íniciant així un camí europeu que ha portat a Igualada fins a 6 copes d’Europa.
Palmés va ser capità de la primera final pel club, la temporada 1954. Final del campionat d’Espanya de Segona Divisió ( 26 d’abril del 1954, derrota per 7 a 2 contra el Sant Sadurní).
Va ser capità de l’ascens a primera, amb aquell 4 a 2 contra el Vic (amb hat trick del mateix Palmés) a la fase final del Campionat a Vic de l’abril del 1955. L’Igualada entrava al club dels grans amb Palmés portant el braçalet de capità.
Salvador Palmés va seguir vivint els fets més destacats d’aquella primera dècada de la història del club amb el braçalet posat. Va ser el capità de la inaguració del Velòdrom (que jubilava la històrica pista de l’Astòria), un 7 de novembre del 1959.
I el va seguir portant 2 anys més, fins al 1961 quan l’IHC es va quedar a només 1 gol del primer títol absolut. Era el Campionat d’Espanya. Es celebrava a Salt, al Gironés, Era un 4 de juny del 1961 i els igualadins s’imposaven en l’últim partit de la lligueta al Femsa de Madrid per 9 a 2 . Tot i la golejada aquest segon gol de Luengo acabariapassant factura perquè en el darrer partit l’Espanyol (que necessitava guanyar per 3 a 1 al Voltregà, equip amb qui compartia president, va obtenir precisament aquest resultat i s’emportava el seu desé títol de campió d’Espanya. Els arlequinats, que van ser rebuts com uns herois a Igualada, van haver d’esperar 38 anys per aixecar la primera de les seves 5 lligues a Riazor.
Aquell 4 de juny del 1961 Salvador Palmés, l’únic dels fundadors que encara estava en actiu, va jugar el seu últim partit. Tenia només 26 anys però havia deixat una emprempta inesborrable en la història del club.
Els anys van anar passant però el Salvador sempre hi era. Seguint els èxits del club que va ajudar a nèixer. Seguint també els maldecaps. I sempre amb un si. Sempre disposat a tornar a convocar als col.legues, aquells altres pioners, i a aixecar la bandera dels fundadors: en la presentació del llibre de la història del club, en l’emocionant homenatge al president Francesc Fontanellas, en l’aplaudiment de les Comes a totes les generacions del club…
Salvador Palmés va portar el club i l’hoquei al cor fins a l’últim moment. Un dels integrants de l’IHC actual explica que quan li va dir que les seves filles jugàven a hoquei se li van il.luminar els ulls… Ell (i els seus 5 companys aventurers) ens els van il.luminar a tots quan van fer el pas més difícil aquell 4 de maig del 1950: no acceptar l’oferta del Centro Nacional (l’històric Ateneu Igualadí reconvertit pel franquisme) d’anar a jugar a les seves instal.lacions acabades d’estrenar (d’allà en va sorgir el Club Patín). Aquells 6 valents van posar per davant el compromís amb el país que les comoditats i gràcies a allò moltes generacions d’igualadins hem pogut viure el somni que ells van començar.
Se’n va un dels GRANS. Dels de veritat. Per donar-li les gràcies l’Igualada Hoquei Club ha pogut oferir-li la victòria en el primer partit de l’any dels dos equips sèniors (al 3 a 4 d’ahir dels nois a Voltregà s’hi ha d’afegir l’1 a 3 del FONTANELLAS I MARTÍ IHC femení a Sant Cugat, amb gols de Marta Soler (2) i de María Diez).
El successor actual de Salvador Palmés en aquesta llarga llista de capitans on hi trobem llegendes com Nico Mendez, Joan Riba, Jordi Llorach, Albert Folguera, Santi Carda, Jordi Guillen, Jaume Llaverola, David Càceres o David Busquets, és l’Edu Fernàndez qui ha parlat en nom del vestidor arlequinat que un dia va capitanejar el Llanega:
” Com a actual capità, jugador, soci i seguidor de l’IHC m’agradaria agrair tot el que Salvador palmés va donar i va fer perque avui puguem continaur emocionant-nos per un somni que ell i d’altres van iniciar i que avui és de molts!. Gràcies Salvador!!
Adeu Capità! Sempre al cor. Sempre amb nosaltres a la pista!.
