L’1 a 0 de Rocasalbas. Foto Oriol Sebrià.
Com ja havia passat en els últims dos partits l’IHC ha tornat a salvar un punt a última hora i a pilota aturada. Aquest cop, però, enlloc de fer-ho en els últims 30 segons s’ha aconseguit a falta de 2 minuts (tot i que el protagonista habitual, Roger Rocasalbas, hi ha tret punta amb molta ironia tot destacant, precisament, que potser el que havia faltat a la cita era el famós gol dels 30 segons). Els igualadins que s’han avançat dos cops en el marcador s’han trobat amb dos gols visitants en dos minuts de voragine àrbitral amb 2 FD i un penal en només 120 segons, amb decisions com a mínim polèmiques, com una blava directa a l’Edu o un penal “apiscinat” que el Vendrell ha aprofitat per empatar a 2. El cert és que els visitants han demostrat ser un rival molt treballat, capaç de canviar d’estratègia defensiva més d’un cop durant el partit, i amb una circulació ràpida de bola a les contres. El Vendrell ha estat realment molt eficaç i ha aprofitat una FD per posar-se 2 a 3 a falta només de 4 minuts. A partir d’aquí els “guionistes” s’han tornat a agafar a la fòrmula Rocky per fer que el partit tingues un Happy End, no el que s’hauria desitjat (els 3 pujnts donàven la classificació matemàtica per la copa) però si l’anhelat quan hi havia núvols negres sobre les Comes que amenaçaven tempesta.^
TRABAT DE PRINCIPI A FINAL
El Vendrell de Guillem Cabestany és en aquests moments un dels rival més complicats de l’Ok Lliga. Enganxós en defensa (en les diferents defenses que practica), deixant el joc estàtic al rival i brodant transicions rapidíssimes. Contra això els arlequinats han exhibit circulació, bons moviments interiors i molta actitud. Només ha faltat un punt de fluidesa, sobre tot en atac. Els dos escenaris junts han acabat dibuixant un partit molt trabat on els igualadins portàven el joc i els visitants les fuetades a la contra. Tot i que hi ha hagut oportunitats clares pels dos cantons (tres contratacs amb aventatge dels igualadins i un remat al ferro del Vendrell com a més destacats), la primera part ha acabat com havia començat, amb empat a zero i amb la sensació que el que havia de venir seria igual de costerut.
TOT, O GAIREBÉ, A PILOTA ATURADA
La segona part ha arrencat amb tota una declaració de principis arbitral: amb una FD sobre Rocasalbas (que havia punxat la bola entre dos defensors i entrava ja a la frontal de l’àrea). Dani Rodriguez no ha pogut transformar. S’havia obert la veda a les jugades a pilota aturada que acabarien sent les grans protagonistes del partit. A la segona oportunitat (també de FD, aquesta per 10 faltes) l’Igualada no ha perdonat. Era el minut 6 i 43 segons i Rocasalbas obria el marcador fent un gran moviment, ganxo-contraganxo i bola aixecada amb suavitat.
L’1 a 0 només ha durat 17 segons perquè immediatament ha arribat la segona FD acumulativa. Roger Fernàndez, altre cop molt destacat, li ha aturat el llençament a Eloi Albesa però en la continuació el jugador visitant ha trobat forat d’esquena i sense angle, a l’escaire amb un remat inversemblant. Arribava així el primer empat.
L’IHC no ha baixat ni intensitat ni convenciment i ha tornat a buscar el gol que trenqués les taules. hauria pogut arribar amb una trangulació màgica Navarro-Formatjé-Baliu que amb 3 passis al primer toc ha portat la bola de pista a pista. malhauradament no ha acabat d’entrar allà on se l’esperava. Formatjé ha tingut una altra FD (15 faltes) però tampoc ha volgut entrar. Els arlequinats però ho buscàven tant que al final ho han trobat. El gol l’ha fet un molt ben col.locat Pelicano però l’ha fabricat el mateix Ferran que primer ha lluitat una bola a la zona de mitjos, se l’ha emportat, ha fet un slàlom lateral i ha assistit al segon pal al Raül que arribava puntual a la cita.
Amb el 2 a 1 l’Igualada ha disposat de 3 oportunitats per acabar de trencar el partit (tot i que el Vendrell tampoc no ha afluixat el seu esperit indòmit i ho ha provat fins i tot de lluny amb un remat d’àrea a àrea de Toni Sànchez que Roger Fernàndez ha tret de manera espectacularf amb el cas). En canvi qui l’ha trencat ha estat la parella arbitral amb algunes decisions com a mínim discutibles (sobre tot per la seva acumulació en tan poc espai). Primer una blava directa a l’Edu per una entrada des del darrera més aparent que dura. La FD no s’ha transformat en gol però els arlequinats han hagut de jugar amb 3. La inferioritat l’han portat amb sobrietat fins que el murri Xavi Costa ha sabut “entabanarar” als àrbitres amb una caiguda disn de l’àrea que ha suposat un penal i el 2 a 2 en el marcador. I només 30″ després, l’òrgia arbitral ha culminat amb una altra FD que el Vendrell, mentre en efectivitat ha tranformat en el 2 a 3 que amenaçava amb una derrota inevitable.
I ho hagués estat, veient la seguretat del joc dels visitants, si no fos perque a Igualada ho tenim l’efecte Rocky. Avui ha arribat a falta de 2 minuts i 46 segons i, com no podia ser d’una altra manera, també de FD. Rocasalbas ha tornat a noquejar al rival amb un cop d’esquerra, aquest cop a mitja alçada. Després, tot i que els dos equips ho han intentat, el marcador ja no s’ha mogut. A la fi, tot en un punt. El que s’han repartit Igualada i Vendrell i el que li falta als d’Ivan Sanz per assegurar-se la copa del rei. Dimarts tindran una altra oportunitat a la pista del Shum.
IGUALADA 3 (0/3) R. Fernàndez, Navarro, Formatjé, Edu i Rocasalbas (2), equip inicial. Pelicano (1), Baliu , Dani. Larios i A. Vera.
VENDRELL 3 (0/3) Molina, Crhistian (2), Rodriguez, Costa, Albesa (1), equip inicial . T. Sànchez, Ruiz. Freddy Hinojal.
GOLS: SEGONA PART. 1-0 Rocasalbas FD (m 6.43), 1-1 Albesa (m 7), 2-1 Pelicano (m 14.45), 2-2 Crhistian penal (m 20.30), 2-3 Crhistian FD (m 21), 3-3 Rocasalbas FD (m 22.14)
INCIDÈNCIES: Molt bona entrada a les Comes. 500 persones amb una nodrida presència d’aficionats del Vendrell. A la grada l’ex-jugador de l’IHC, actualment al Vilafranca, Joan Muntané.
Abans del partit s’ha guardat un minut de silenci, acompanyat pel cant dels ocells, en memòria de Salvador Palmés, fundador de l’IHC i primer capità de l’equip, desaparegut el dia 31 de desembre de l’any passat. Els jugadors igualadins han portat un braçal negre en senyal de dol.
Ton Baliu ha tingut també la seva pancarta on se’l felicitava pel seu aniversari : Feliços 23 Ton, deia el llençol, com es veu a la foto, que primer ha ocupat la grada del cantó sud i després alguns aficionats han col.locat darrera de la porteria que ha defensat Molina a la segona meitat.
Els àrbitres Jorge Garcia i Joaquin Lopez Varela: espesos i alhora, i el que és pitjor, massa protagonistes. Han assenyalat 7 FD i un penal, tots a la segona part, i algún com a mínim discutible.
FONTANELLAS I MARTÍ IHC 3 – REUS 3. HAT TRICK DE LA PEKE
Curiosament nois i noies han repetit en aquesta jornada el mateix resultat. Les jugadores d’en Pirri han empatat a 3 a les Comes contra el Girona, en un partit que s’ha jugat just després del que ha disputat el primer equip masculí (per tant el 3 a 3 gairebé no s’ha hagut ni de tocar del marcador). els 3 gols arlequinats han portat la firma de la màxima golejadora de la temporada passada a l’OkLliga femenina, la Maria Diez. D’aquesta manera l’IHC es manté en el cinqué lloc de la classificació amb 17 punts, a 2 del Biescas Gijon que té un partit menys. El Reus, que ocupa una de les 3 places de descens, es queda amb 6.
