Molt afectats per haver quedat fora de la Copa però amb el compromís de lluitar encara més en les dues competicions que queden. Aquest seria el sentiment generalitzat al vestidor igualadí després de la tragèdia en dos actes (diumenge i dilluns) que els ha tocar de patir en menys de 48 hores. Els arlequinats se senten en deute amb una afició que sempre els ha donat suport i volen transformar el cop rebut en un impuls motivador pels altres objectius de la temporada. Costarà molt perquè la desil.lusió és molt gran però el camí pels bons moments que es mereixen els socis i aficionats comença en el precís instant en que es confirma l’eliminació. La clau és saber transformar la ràbia en energia, coratje i compromís. I sentint (o llegint en les xarxes socials) als jugadors podem estar segurs que ho intentaran amb tota la força i tot el convenciment. El capità, Edu Fernàndez, ha transmés en aquesta entrevista a la mevaweb els sentiments i les esperances de l’equip en un moment tant difícil per a tots.
P- Ha estat un cop dur.
EDU- Si, si. Perdre a casa contra el Calafell en un partit que era important per la classificació … doncs si, és un cop dur.
P- Sembla que estiguem malestrugats amb la Copa. Ens ha tornat a passar com la temporada passada.
EDU- Si. La veritat és que si no hi hem entrat és per mèrits nostres. La classificació posa tothom al seu lloc i no em sabut tancar alguns partits, com el del Vendrell, sobre tot el de Maçanet i diumenge no podíem fallar però vam fallar.
P- Hauríem “fallat” una mica menys amb l’empat que es va aconseguir amb molt d’esforç i que una errada arbitral va tirar per terra.
EDU- Si, bé, l’últim penla que piten… és que … si piten això n’hauríen de pitar 50 a cada partit i no ho fan. I en canvi et piten això en un moment important i ells van tenir l’encert de ficar-la. i si. està bé tot l’esforç que vam fer per remuntar el 0 a 3 però és precisament en això on vam fallar. Vam començar freds i que se’ns en vagin en el marcador amb 0 a 3 un equip que després es va dedicar a defensar en quadre… nosaltres sabíem qued tindriem opcions per remuntar i ho vam estar buscant tot el partit i bé… entre l’encert de l’Albert Dalmau, de la seva defensa, dels pals i de tot plegat… al final ens vam quedar a prop però no vam poder remuntar.
P- L’Ivan Sanz s’ha fet responsable absolut del que ha passat.
EDU- Bé, això és un equip i cadascú va marxar a casa pensant en les coses que podria haver fer millor i suposo que a ell li va passar el mateix. Ell primer mira les seves responsabilitats abans de mirar les dels altres i tots els jugadors hauríem de fer auto-anàlisi i mirar les responsabilitats de cadascú … això és un equip, un col.lectiu de gent, i un resultat no vé només per una cosa sino que són un munt de factors que van fer que el partit anés com va anar.
P- Ara el que no pot fer l’equip és abaixar els braços i enfonsar-se.
EDU- No, no. Nosaltres hem de seguir treballant, a seguir lluitant als entrenaments, als partits i mirar quines coses hem de millorar perque no es torni a repetir el de diumenge.
JUGA EL FUTUR
I mentre el present lluita enferrissadament per recuperar sensacions que s’adiguin amb més justicia al volum de treball generós que els jugadors i el tècnics estan fent des de principis de temporada, el futur es va coent a foc lent en partits de la base com el que disputen aquesta nit els júniors de Joan Doncel. Els “xinesos” s’enfronten al Mataró a les 10 de la nit després de l’empat a 2 que van aconseguir a la pista del Voltregà (i que podria haver estat perfectament una victòria ja que en els últims 5 minuts de partit van disposar de nombroses oportunitats per desfer la igualada.
