Foto Carme Bernaus
“Moments” que certament van existir però que l’equip, amb l’ajuda de l’afició, va saber superar i ara ja és a quarts de final on, com ja es preveia, s’enfrontarà al Bassano italià. Un dels equips històrics de la Lega italiana (contemporani de l’IHC ja que va nèixer el 1954 4 anys després que l’Igualada). L’equip del Grappa s’ha emporat dos cops l’scudetto (2004 i 2009) i ha guanyat dues copes ( al 1981 i el 2004 quan van fer el doblet). Ara mateix els giallo-e-rosso són sisens a 12 punts del líder el Viareggio. I atenció que són equip amb gol (75 a favor, el cinqué màxim golejador), però sobre tot amb una defensa boníssima (l’etern Cunegatti amb 40 anys és el porter menys golejat de la competició amb 41 gols). A banda del porter a la plantilla hi destaquen el capità, el defensa internacional Zen, l’italo-argentí (Ambrosio, a punt de debutar ja amb l’azzurra absoluta), el també argentí Nicolàs i l’internacional anglès James Taylor, un jugador d’una potència física impressionant. Panizza i Peripoli completen un equip que al seu pavelló del Palazetto dello Sport PalaBassano és molt difícil de superar (aquesta temporada només ha perdut un partit contra el Lodi, 1 a 2 i n’ha empatat un altre, a 2 contra el Prato. La resta han estat 5 victòries amb 32 gols a favor i només 9 en contra). Un rival en definitiva que augura una altra eliminatòria “patida” com la que els arlequinats van haver de superar davant de la Vendèenne.
P- Va costar molt, Ivan.
I.SANZ- A mi no em va sorprendre. Ja teníem l’avís del partit d’anada. És un equip que sap fer les coses bé. Sabíem que si erem capaços de posar-nos per davant i tenir un parell de gols d’aventatge podria ser un dia tranquil però si era a l’inrevés podia ser complicat. Ells van marcar primer, ho van lluitar, ho van treballar i nosaltres vam intentar donar-li la volta i vam aconseguir un empat — i estic content. Primer perque hem passat, que era l’objectiu, i després perque vam treballar, vam lluitar, vam fer moltes coses bé i fins i tot vam saber jugar amb certa inteligència en moments molt crítics amb l’experiència recent de quedar fora de la copa. I vam tenir moments crítics que podiem quedar fora amb un error i vam tenir sang freda i concentració. O sigui que vam patir però també vam saber patir i al final va merèixer la pena.
P- Concentració com saber jugar amb 9 faltes tanta estona. Com es viuen des de la banqueta tants minuts amb la desena a punt de caure?
I.SANZ- S’està tens, a falta de 3 o 4 minuts per acabar quan un gol mata l’eliminatòria i un en contra et porta a la pròrroga i estar a una falta de la FD estàs en tensió, no?. Però quan parlo de concentració és més que això. Saber jugar quan estàs pel darrere, sense precipitar-te, sense desordres que et poden provocar contracops que enlloc d’un 0 a 1 et portessin al 0 a 3… i fins i tot amb l’1 a 1, doncs, anar a buscar el 2 a 1 però sabent que estàs classificat i que has de guardar bé la defensa, fer bé els replegaments… Crec que vam ser intel.ligents i vam fer les coses bé.
P- Només va faltar gol per acabar de resoldre abans l’eliminatòria.
I.SANZ- Si. Ens va faltar un pèl d’efectivitat per acabar-ho abans. Vam tenir suficients oportunitats com per trencar el partit. Potser a la primera part hi va haver algunes ocasions que no vam triar la millor opció, hi va haver un parell de jugades molt clares que vam tenir la mala sort que la bola va tocar els dos pals i no va voler entrar, i … és que no puc posar cap però a l’equip. I si n’haig de posar algún seria aquest de la falta d’efectivitat. Però ho vam buscar. I per aquest camío ja entraran. Si haguessim tingut un percentatge d’encert més bó no haguessim patit tant. Però penso que aquest patiment ens pot enfortir. I per això ho dono per bó.
P- I ara a quarts, el Bassano.
I.SANZ- Si. Però queda massa. Nosaltres hem de pensar en afrontar el següent, que anem a la Corunya i treballar aqjuesta setmana per seguir millorant. ja ho vaig dir la setmana passada i el meu discurs no canviarà. cada setmana és el partit més important de l’any i l’hem d’afrontar com si fos l’últim de la temporada i quan torni la Cers ja ho preparararem. Ara només pensem en el Liceo. I és clar que serà difícil perque vam segons a la lliga. Nosaltres hem de fer un partit perfecte i si el fem perfecte segurament tindrem opcions. I si fem un partit perfecte i perdem, felicitarem al rival, tornarem a casa orgullosos i seguirem treballant.
CALDES 2 – IHC B 1. L’EMPAT S’ACABA ESCAPANT
L’Igualada B no ha pogut treure res de positiu de la seva visita a la pista del Caldes on ha protagonitzat una gran remuntada sense premi final. El partit ha estat de pocs gols perque els dos porters han estat a gran nivell. Això ha provocat que el resultat es decidís per petits detalls. Els locals s’han avançat amb un 2 a 0 que semblava definitiu però Nil Garreta ha reduit distàncies a falta de 5 minuts. En aquest tram final de partit els arlequinats han disposat d’una FD per targeta que no han aprofitat com tampoc els 2 minuts de superioritat. Un altre cop als igualadins, també als B, els ha faltat aprofitar millor les seves oportunitats d’atac.
