Foto Carme Bernaus
Ton Baliu s’ha tornat a posar els patins aquest dimecres. Era la notícia més esperada però encara no és tant positiva com desitjarien els seus companys, tècnics i afició. El genial jugador igualadí ha escalfat una mica “i poca cosa més. En forçar una mica he notat dolor. Aquest dijous seguirem treballant amb el Martí (el fisio), a veure si em sento una mica millor”. Baliu s’ha perdut un entrenament bàsicament de defensa després que dimarts es treballessin bàsicament les contres que tant bon resultat van donar contra el FC Barcelona. Ara tot queda pendent d’aquest últim entrenament de la setmana per preparar el desplaçament a Bassano del Grappa.
I si a Igualada totes les mirades estan posades sobre l’evolució de la lesió de Ton Baliu i de si estarà a punt pel partit de la Cers, a l’equip italià tenen les mateixes preocupacions. I multiplicades. Sobre tot al davant. En l’última jornada de la Lega, Massimo Giudice, el tècnic bassanista, no va poder comptar ni amb el davanter internacional argentí Miguel Nicolàs (de baixa encara uns dies més) ni amb el també internacional, en aquest das italià, Giovani Zen (amb problemes d’esquena). De fet dels titulars habituals el Bassano només va poder jugar amb normalitat l’anglès James Taylor que va ser clau en la victòria contra el Molfetta per un contundent 16 a 1. Una golejada que ha permés als giallo e rosso de pujar al cinqué lloc de la classificació.
Per tant, tots dos equips estaran molt pendents dels seus respectius lesionats. I també, en el cas igualadí, de mantenir la fiablitat ofensiva que han exhibit aquestes últimes jornades els dos golejadors de dissabte: Raül Pelicano i Edu Fernàndez. El de Lloret s’ha retrobat amb el gol i ha marcat en dos dels últims tres partits (1 contra La Vendéenne i 2 contra el Barça). I el capi segueix en ratxa i porta 5 gols en els últims 3 partits d’Ok Lliga (2 contra el Reus, 1 a Corunya i 2 contra el Barça), els 3 partits del Tourmalet. De fet el capità arlequinat ja és Top Ten dels golejadors amb 17 gols.
P-Edu, un any més mantenim la tradició.
EDU- Si, si. Un any més vam ser capaços de guanyar al totpoderós Barça i … molt contents.
P- I si algú us demana la fòrmula màgica per guanyar-los tants cops a les Comes?
EDU- Bé. Jo crec que hi ha aquest aspecte històric. Aquesta pista sempre ha estat dificilíssima pel Barça i afortunadament, sempre que vé el Barça, l’afició també hi és i s’omple el pavelló. I aquesta Força a nosaltres ens ajuda. Tant de bó pugués ser així a tots els partits. I nosaltres… diumenge vam fer un gran partit, amb una gran intensitat, tots els jugadors van estar a una gran alçada, ens vam ajudar entre tots i … jugant així és més difícil que se t’escapin els partits i el que hem d’intentar és seguir progressant per intentar acabar tot el que queda de temporada al màxim nivell.
P- És difícil destacar un partit teu per sobre dels altres perque sempre estàs a un gran nivell, però el de diumege és per tenir-lo a la videoteca. Vas tenir una actuació completa en tots els aspectes del joc. I vas fer dos grans gols.
EDU- Si, si. Afortunat. Vaig tenir moltes oportunitats a la primera meitat i no vaig tenir l’encert de posar-les dins. I finalment si. I el Raül també va estar molt bé amb els seus dos gols … de fet els vam estar buscant durant tot el partit i ens va tocar a nosaltres dos marcar però tots els jugadors van tenir oportunitats de cara a porteria. Aquest és el camí. Si juguem amb aquesta intensitat segurament tots els jugadors de l’equip sumaran i entre tots , i la gran actuació del Roger a la porteria, tot plegat, ens fa ser un equip molt sòlid. Potser això és el més fàcil. Jugar així de bé contra el Barça. I ara el més difícil és mantenir aquest nivell, setmana a setmana, entrenament a entrenament.
P-Mantenir-ho per exempel al PalaBassano, dissabte.
EDU- Si, si, si. És una competició en que hi tenim posades moltes il.lusions i intentarem jugar així de bé. També el joc del barça és un joc que ens va bé, perque ells juguen arrisquen, et donen ocasions i bé, spom un equip que per la forma de jugar ens va molt bé. I ara haurem d’aprendre a jugar contra equips que es tanquin més al darrere, rocosos. Saber llegir el partit, controlar els tempos i tirar-los endavant, que potser és l’assignatura pendent que tenim aquesta temporada.
