Foto Carme Bernaus
Tot està a punt pel partit de dissabte a les Comes contra el Bassano. Si l’IHC supera el 2 a 1 de l’anada Igualada tornarà a inscriure el seu nom en una fase final europea, en aquest cas la Final Four de la Copa Cers. Els d’Ivan Sanz han tancat ja la preparació per aquesta apassionant tornada dels quarts de final. Ho han fet definint detalls d’atac i de defensa, tant en pista com a la sala de vídeo. Dos aspectes trascendentals per intentar superar als italians. Els arlequinats hauran d’estar especialment inspirats per intentar aprofitar les poques opcions que deixarà la defensa italiana, molt tancada, i després per batre un veteraníssim i molt segur Cunegatti. Alhora hauran d’estar tremendament concentrats en els replegaments per no concedir contres a uns italians que tenen la transició assimilada gairebé genèticament. En tots dos aspectes Formatjé hi tindrà un paper principal.
P- Ferran, t’apuntes a la #remuntadaihc?
FORMATJÉ- Oi tant que m’hi apunto!. Estem bé. Hem entrenat amb ganes perque sabem que la temporada passa per aquest partit i no volem fallar.
P- Amb la Força de les Comes al costat pot ser una mica menys complicat?
FORMATJÉ- Espero el pavelló ple, donant suport a l’equip, perque els necessitem…encara que la temporada no hagi estat com s’esperava i algú fins i tot pugui estar molest amb nosaltres, seguim i seguirem lluitant per aquest club per moltes adversitats que ens vagin sortint!!. És l’últim esforç que li demano a la nostra afició!
A BASSANO, VOLEN “MATAR EL TORO”
Mentrestant el Geo&tex Bassano 54 emplaça als seus jugadors, des de la seva pàgina web, a agafar el “toro per les banyes”. L’article destaca la incertesa que provoca l’estat físic del golejador italo-argentí Miguel Nicolàs (“c’è, non c’è, si allena, non si allena”, hi és no hi és, s’entrena no s’entrena) i també de Michelle Panizza que ha de recòrrer als massatges per una esquena que el fa patir”. Vist l’estat de l’infermeria i el calendari que li espera d’aquí a final de temporada, el club es posa directament en mans de San Bassiano .
De tota manera aquesta crida a la desesperada s’ha de pendre amb totes les reserves. La realitat és que Miguelito no havia de jugar contra el Sarzana i després, ja dins a la pista, va acabar marcant i tot. Per tant xai amb pell de llob. Sobre tot quan recorden que Igualada no és el Sarzana però que contra els “squadroni” (equip forts) els grappistes juguen millor i que aquesta temporada tots els grans d’Itàlia, tret del Lodi, han caigut al PalaBassano. És en virtut d’aquesta trajectòria que l’article que començava pessimista acaba eufòric llançant un desig: “agafar el toro per les banyes (se suposa que caient en aquell tòpic de tots toreros) i matar-lo” i així protagonitzar un gran èxit a les Comes.
