Foto Oriol Sebrià
La revolució del nou IHC, amb l’arribada de moltes cares noves, farà possible que coincideixin en pista 3 jugadors que van disputar aquella històrica final del campionat d’espanya infantil a Jolaseta, Bilbao, l’últim cop que l’Igualada ha guanyat un campionat estatal de la base (com molt bé ha recordat el sempre atent Ramon Peralta). Fins ara Ton Baliu era el representant d’aquella generació màgica al primer equip de l’Igualada. Ara es retrobarà amb un vell company de lleva, Marc Povedano. I amb un rival, un integrant d’aquell gairebé intractable Voltregà que aquella vegada va haver d’agenollar-se davant la victòria arlequinada, l’Oriol Vives. Són els 3 de Jolaseta. 3 “infantils” una mica crescudets que han recordat aquella final premonitòria que van jugar a Euskadi. Un partit de llegenda que no deixa de ser una reivindicació del treball de tants anys i de tanta gent a la base del club.
P- Com va anar tot allò?
M. POVEDANO- Que ho expliqui l’Uri, que ho expliqui l’Uri!!
O.VIVES- Doncs… que vam sortir una mica escaldats nosaltres. Ens vam enfrontar a campionat de Catalunya a Mollerussa … infantils erem no?
M.POVEDANO- Si, si infantils i a Mollerussa
O.VIVES- I vam perdre, nosaltres, el Voltregà. Vam perdre i vam quedar subcampions. I aleshores vam anar a campionats d’Espanya que es feien a Jolaseta, Bilbao i també vam perdre. Al final del partit 0 a 0. Vam anar a pròrroga, també 0 a 0 i al penals ens van guanyar. A la loteria dels penals va guanyar l’Igualada.
P- Amb algún penal vostre o no?
M.POVEDANO- Mmmm… jo tiro, jo fallo…
T.BALIU -… i jo marco. Je, je, je. El Muntané i jo vam marcar… si .
P- Qui ereu aquell equip?
T.BALIU- Raja, Povedano, Muntané, Casanovas, Iñaki i Arnau Dolç…. però posa que és l’únic campionat que els vam poder guanyar, eh!
M.POVEDANO- Ells eren molt forts…el Teixidó, Melian…
O.VIVES- Hi havia Melian a la porteria. Teixidó, Urbano, Edu Cocin, en Barris i … jo.
P- I ara trobar-vos els 3 aquí?
O.VIVES- Home. És molt maco, molt maco. Mai m’ho hagués pensat que hauríem acabat tots aquí a Igualada, jugant!
M.POVEDANO- A mi em fa molta il.lusió. Em fa molta il.lusió. Tornar a jugar amb el Ton amb qui he jugat tota la vida i …jugar amb l’Oriol, amb qui ,a més, ens hem enfrontat aquests anys a nacional espanyola …
O.VIVES- Sempre hem estat rivals…
M.POVEDANO- Sempre hem estat rivals … sempre amics!
O.VIVES- Nosaltres hem hagut de patir molts gols d’en Povedano…
M.POVEDANO- No res!. D’ell també hem llepat fort!.
O.VIVES- No, no. És ell que és molt humil.
M.POVEDANO- Ara tornar a jugar junts… molta il.lusió, la veritat.
T. BALIU I O.VIVES– Molt, molt. Molt contents!.
