“Després de 5 anys a Igualada, marxo amb un grandiós GRÀCIES! Han estat uns anys feliços. Gràcies a totes les persones que formen aquest gran club: aficionats, jugadors, delegats, directius, nens de la base, pares, … i que, sobretot, han fet que em sentís molt estimat.
Vaig començar amb la il·lusió d’arribar a un gran club i fer realitat el somni de jugar a un dels grans equips de l’hoquei mundial i marxo amb la certesa que ha estat així. Em sento doncs un privilegiat per haver pogut vestir aquesta samarreta i haver estat cinc temporades defensant aquests colors. Després de tot aquest temps i de la manera com m’han tractat, sento realment com si aquest fos el meu club de tota la vida.
No puc deixar de pensar que veritablement és una llàstima que aquest equip es trenqui, doncs crec que estàvem molt a prop d’aconseguir un títol. Les decepcions de la copa i de l’eliminació de la CERS ens van fer més forts i, després d’haver acabat quarts a la lliga i fer una segona volta molt bona, tinc el convenciment que aquest grup tenia molt a dir l’any que ve. Hi havia un equip humà excel·lent, jugadors de molta qualitat, un gran cos tècnic i ja portàvem dos anys treballant junts… Esportivament, sempre em quedarà una espina clavada per no haver aconseguit cap títol, hagués estat increïble poder compartir-ho!
Han estat 5 anys que, per desgràcia, no s’han pogut allargar ja que m’hagués agradat molt continuar, però les coses han anat així i ara toca mirar endavant, i qui sap què pot passar en el futur… Tot i no ser de la casa, m’hi sento, m’hi han fet sentir, i això realment ha fet que em costés molt més prendre la decisió de marxar a un altre equip. Ha estat molt difícil…
A banda del tema purament esportiu, m’enduc la relació que he tingut amb moltes persones durant aquest temps. Molt amics que faran, de ben segur, que de tant en tant ens veiem per Igualada i que, en qualsevol cas, sempre tindran un lloc al meu cor. Són molts però, com que no els puc recordar a tots, m’agradaria destacar especialment alguns d’ells.
En primer lloc, a les persones que van fer possible tot això i que van confiar en mi perquè vingués a Igualada:
el Joan Carles i el Josep Maria Oller, sempre estaré agraït per la confiança que em van demostrar en aquell moment i tot el temps que vam estar junts;
als dos jugadors amb els que he compartit vestuari tot aquest temps, l’Edu que desitjo que triomfi a França, i el Ton que és un germà dintre de l’equip i un dels millors jugadors dels pròxims anys de l’Ok lliga;
al Kílian, una persona que m’ha ajudat moltíssim tot aquest temps i a qui sempre estaré agraït, un gran suport pels jugadors i molt estimat per tot l’equip, un amic;
a l’Antoni Lodi i el David Figueras, dos cracks, dues persones que mai tenen un no pels jugadors, que mai fallen, un dels grans valors d’aquest club;
als doctors Abad i Cañamares que sempre que els he necessitat ho han donat tot;
al Martí i al Jordi Campo “Coco” que sempre que he tingut una lesió m’han recolzat i ajudat;
a tota l’afició i a la penya, que sempre han estat allà animant-nos, en els bons i, sobretot, en els mals moments;
a l’Iván, un dels que més ha influït a la meva vida esportiva, un professional que el món de l’ hoquei trobarà molt a faltar;
al David Cáceres que, tot i només estar un any junts, em va marcar com a jugador i com a persona, i del qual me n’alegro que hagi pogut tornar;
al Sr. Font (que ens va deixar), al Sr. Joan, al Sr. Eduard, que ens han acompanyat en tants entrenaments; a la junta directiva actual i a tothom que lluita i que sent aquest club; la Meritxell, el Peke, el Ramón Peralta, el Ramón, la Sílvia, el Xino… Buff, em deixo a molta gent però no m’oblido de ningú!
Finalment dir-vos que, com a segon capità que he estat aquest any, no puc deixar d’admirar a tots i cadascun dels membres de la plantilla i cos tècnic d’aquesta darrera temporada. No només als del primer equip, també a l’Isaac, a l’Aleix, al Nil, al David, al Pep… En les situacions difícils, és quan es veu com són les persones i aquest grup ha demostrat la seva professionalitat, el seu compromís amb el club i la seva humil.litat, en una temporada que ha estat molt dura. Em sento orgullós i privilegiat d’haver format part d’un equip que us asseguro que no ha deixat d’entrenar ni un sol dia al 100% per intentar que aquest club estigués on es mereixia, a la Copa d’Europa. Espero que tots tinguin molta sort en els seus respectius projectes.
Bé, només em queda desitjar el millor a aquest club i a tota la gent que en forma part. Tot i la situació delicada que s’està vivint, no tinc cap dubte que el club tirarà endavant i, tard o d’hora, tornarà a donar grans alegries al poble igualadí.
Quan marxes d’un lloc mai saps que passarà en el futur però, el que sí que sé segur, és que jo sempre seré de l‘Igualada Hoquei Club.
Gràcies de tot cor #sempreIHC!! “
Marc Navarro
