P- Albert, finalment no seguiràs a l’IHC B. Com és?
A.VIDAL- Bé, no és una decisió meva sinó del club. Actualment estan patint moltíssims canvis, el primer equip es totalment nou, i sempre hem de pensar que son per millorar i pel bé de l’Igualada. Un d’aquests canvis, no tan importants, és la meva no continuïtat amb el B i per tant també suposa un canvi per mi que vull aprofitar també per millorar personalment. Sempre he tingut la il·lusió de jugar aquí a casa però hi ha cops que s’ha de canviar i esta clar que vull seguir jugant a hoquei i suposo que per aquí aprop.
P- Quines sensacions tens en aquests moments després de tants anys?
A.VIDAL- Les sensacions son difícils de descriure…son molts anys amb la mateixa gent i al mateix club, sempre m’hi he sentit com a casa, i espero seguir sentint el mateix. Deixar enrere etapes sempre costa i més si aquestes han estat perfectes, sobre tot pels amics que he pogut fer.
P- Quins records t’emportes?
A.VIDAL- M’emporto la gent. Tots amb els que he anat compartint vestidor i més especialment aquests últims 2 o 3 anys on he tingut temps de forjar grans amistats. Una de les mes importants es el Nil, però d’aquest últim any puc dir que qualsevol d’ells ha traspassat la línia de simple company.
P- Has portat un cognom de molta història a I’IHC, el del teu pare, Jaume Vidal. Deu ser una gran il·lusió poder haver continuat la història del pare no?
A.VIDAL-Sempre és d’agrair que, vagis on vagis, et coneguin i et preguntin per ton pare. Ell ha viscut molt per l’hoquei i sobretot per l’Igualada i a mi m’ha ajudat i m’ha donat molt suport tots aquests anys i ho continua fent com si fos el primer. M’agrada satisfer la seva il·lusió per veurem jugar i encara li queden anys per endavant.
