Els dos equips sèniors de l’IHC han tingut aquesta temporada vides paral.leles que els ha portat a acabar l’Ok LLiga en posicions de Lliga Europea, (terceres les de’n Pirri, quarts els d’Ivan Sanz). De fet el paral.lelisme s’ha allargat més enllà del final de la temporada perque aquest també està sent un estiu d’adeus pel FONTANELLAS I MARTÍ IHC. Sense arribar als números dels nois les baixes entre les noies són igual de destacades per la qualitat de les dues jugadores que faran maletes aquest estiu. A l’adeu confirmat de la Maria Díez (que jugarà a l’actual campió d’Europa, el Biesca Gijon) s’hi ha afegit el de la portera Teresa Bernadas, que també per motius d’estudi s’ha de desplaçar a Madrid i la pròxima temporada defensarà els colors de l’ Alcorcon. Per tant l’IHC es quedarà sense la màxima golejadora per segona temporada consequtiva (amb 42 gols) i sense la portera internacional (cinquena menys golejada de la categoria9. Els companys del blog de l’IHC femení han publiocat un gran article sobre l’adeu de totes dues i que podeu consultar clikant aquí: http://ihcfemeni.blogspot.com.es/
La mevaweb s’ha volgut afegir a aquesta “hora dels comiats” (títol de l’article) i ha parlat amb una de les dues protagonistes, la Teresa Bernadas.
P- Els estudis us allunyen del vostre equip de tota la vida (però la samarreta arlequinada sempre anirà amb vosaltres, no?)
T.BERNADAS- L’Igualada és el meu equip de tota la vida i no és senzill deixar-lo. És una decisió que prenc més aviat pel meu futur, ja que de l’hoquei no en viure, i si ara puc treure’n profit prefereixo aprofitar-ho perque no sé quant de temps podré seguir fent-ho. Ara marxar és una oportunitat i mentre pugui ho vull aprofitar, ja que hi estic a temps. Justament s’ajunta que el que vull estudiar nomes ho fan a Madrid, per tan es una mica l’empenta que em faltava per pendre una decisió així. Tot i que per mi, el meu equip sempre serà l’Igualada.
P- Per cert, i què estudiaràs?
T.BERNADAS- Estudiaré relacions internacionals, carrera que a nivell públic fan només a Madrid. I a més pensant en el futur i sent realistes es valora més haver estudiat a la capital de l’Estat ja que és el nucli de les relacions a l’ exterior.
P- I el futur?. El futur és tornar?
T.BERNADAS- La meva il.lusió és tornar a casa, està clar, però la vida dona moltes voltes. Potser torno d’aquçi un any perque l’experiència no ha sigut el que esperava o m’hi quedo més del temps esperat. La idea és anar fent mica mica i ja es veurà.
P- Com quedarà l’IHC sense vosaltres?. Que en penses de la baixa de la Peke?
T.BERNADAS- Segueixo pensant que l’Igualada serà un equip que donarà guerra com aquesta temporada. La marxa de la Maria… està clar que perdre a la màxima golejadora dels últims 2 anys del campionat és dur pero ara hauran de prendre el relleu altres jugadores com la Marta, la Raquel, la Judit … les principals davanteres del equip. Tot i així l’equip és fort i crec que se’n sortiran. A més la temporada vinent jugaran a Europa i això els ha de donar força per seguir endavant. Son un equip molt fort que ja ha patit baixes altres vegades i se n’ha sortit perfectament. Així que no dubto del potencial que tenen i demostraran que tot i les baixes l’Igualada pot serguir estan a dalt ja que te grans jugadores.
P- I jugar sense la teva germana?. I encara més. I jugar contra ella?
T.BERNADAS- Suposo que el més complicat serà això: jugar sense la Raquel. Des del primer dia que em vaig posar uns patins hem estat jugant juntes i sino fos per ella que va ser qui em va convencer per jugar a hoquei probablement estaria practicant un altre esport. Serà estrany jugar i no veure-la a pista , ni a la banqueta, ni al vestidor però serà una nova experiencia. Està clar que la trobaré a faltar, de fet com a totes les companyes del equip, tot i que amb la Raquel tenim un vincle especial. Jugar contra elles serà molt especial i complicat. Més quan la teva germana bessona és qui t’intentara marcar un gol, pero dins de la pista no hi ha amics… i si això… després ja sortirem de festa juntes jajaj. L’únic que espero no trobar-me és amb la situació d’un penal o d’una directa cara a cara amb la Raquel… i si és aixi ja decidirà l’hoquei. En definitiva em farà molta il.lusió tornar a casa tot i que amb una altra samarreta. I si més no m’enduc grans companyes i sobretot amigues.
