Foto O. Sebrià
Faltava només 1 minut i 16 segons. L’IHC empatava a 3. El Lleida havia neutralitzat dos gols d’aventatge dels arlequinats i amenaçava amb emportar-se fins i tot els 3 punts. I aleshores … va aparèixer Càceres. El David de les grans ocasions. Talla bola en pròpia pista. Munta contratac amb doble diagonal, guanya per velocitat als llistats i quan sembla que va a empalar (tothom, porter rival inclós així s’ho pensaven), la visió privilegiada de Càceres descobreix l’Oriol Vives guanyant posició al segon pal, li envia un passi mil.limètric i l’Oriol la clava dins. Un grandiós gol que val els 3 primers punts de la temporada.
La victòria es materialitza en aquesta jugada però no es pot explicar sense tots els altres ingredients necessaris. Sense la seguretat extraordinària de l’Elagi, sense l’efectivitat de l’Oriol Vives, la seguretat defensiva (i en els penals) del Marçal Casadevall, l’explosivitat filosòfica de la dupla Pla-Ton, el caràcter del Pove i la irreverència de l’Aleix. Tots han construit una victòria imprescindible, en un partit que ha estat també un gran duel tàctic des de les banquetes. Monclús i Pont han utilitzat a la segona part una defensa zonal que ha ajudat a arribar al 3 a 1 i Folguera ha respost amb una zonal pressionant que els ha reenganxat al partit.
PER UNA VEGADA NO TOCA REMUNTAR
En el primer partit d’Ok Lliga a les Comes l’IHC ha aconseguit trencar amb una mala estrugança que semblava inesgotable. Per un cop, els arlequinats no han començat al darrere en el marcador. I han pogut jugar sense la pressió de remuntar. Era el minut 6 i 53 minuts, Baliu ha recuperat una bola en pròpia pista, ha fet un slàlom costa-costa ple de potència i regat i ha assistit l’Oriol Vives que l’ha enviat de primera a l’escaire. Igual que l’últim el primer gol també ha estat fabulós.
Amb l’1 a 0 han arribat diverses jugades clares d’atac de l’IHC, la majoria protagonitzades per un intensíssim Pla, que Lluís Tomàs s’ha encarregat d’evitar. El Lleida, mentrestant, s’ha anat estirant i ha començat a amenaçar la porteria arlequinada. L’avís l’ha donat Marc Soler que ha enviat una bola al pal. Era el preludi del gol de l’empat, marcat per Trilla en un penal molt rigurós. Aquesta decisió ha quedat encara més en evidència perque poc després Aleix Vera ha estat objecte d’un penal més clar que els col.legiats no han assenyalat (de fet li ha tornat a passar el mateix minuts després).
Amb l’Elagi desfent oportunitats dels rivals (especialment un 1 contra porter de Trilla) l’equip ha tornat a crèixer i fruit d’això ha arribat el 2 a 1 amb una segona opció en un llançament (per fi, si) de penal. Lluís Tomàs li ha aturat el primer remat al Marçal però ell mateix ha caçat el rebot i tot i que el bon porter de Tremp ha tornat a tocar la bola, no ha pogut impedir que acabés entrant. El 2 a 1 encara podria haver millorat amb un últim tir de Càceres perque la desviés en Pove des de dins de l’àrea. Tomàs ha tornat a aturar,
INCERTESA FINS EL FINAL
La segona part ha començat amb l’IHC canviant a zonal i amb l’Elagi mantenint les gran aturades (fins a 5 de consecutives). Els igualadins han tingut a prop el 3 a 1 amb un remat al ferro del Ton i l’han acabat aconseguint després que una gran jugada de l’Oriol Vives acabés en penal. En Marçal, que ja havia demanat de tornar-lo a tirar si n’hi havia algún altre, ha batut per baix al porter del Llista. 1 minut més tard l’Igualada hauria pogut trencar definitivament el partit amb una FD (per 10 faltes d’equip)que ha sortit a llençar l’Aleix Vera. Lluís Tomàs li ha aguantat molt bé els ganxos i contra ganxos i l’ha acabat aturant. L’IHC també ha arribat a les 10 faltes i el llençament de la FD per part de Rodero ha portat la polèmica. La bola s’ha estabellat a l’escaire, ha picat darrere de l’Elagi que l’ha acabat treient. Els lleidatans han protestat molt per entendre que la pilota havia tocat el pal per dins. Els àrbitres no han canviat la seva decisió i el 3 a 2 no ha pujat al marcador.
Després que cada equip enviés una bola al ferro (Vives i Rodero) Folguera ha ordenat passar a defensa zonal pressionant. I la decisió els ha donat bon resultat. En menys d’1 minut han empatat el partit. Primer amb una bola de Soler a l’escaire des de dins de l’àrea i després amb un tir exterior desviat des de dins de l’àrea. Després de 10 minuts aguantat bé els dos gols de diferència, el partit tornava a començar. Quedaven 3 minuts i mig i l’empat semblava irremeiable (o empitjorable si el Lleida encertava en alguna de les seves contres) fins que ha aparegut un jugador de somni, un representant d’aquell Dream Team, i ha guanyat el partit amb una recuperació, sprint, i assistència amb el segell dels elegits (amb la col.laboració del cada cop més imprescindible Oriol Vives). El 4 a 3 ja no s’ha mogut del marcador (tot i que l’Elagi ha hagut de salvar una bola perillosíssima en l’última jugada del partit) i els 3 punts s’han quedat a casa.
IGUALADA HC 4 (2/2) Elagi, Ton, Marçal (2), Pla i Vives (2), equip inicial. Càceres, Pove, Vera. Vilaseca, A.Povedano.
LLEIDA 3 (1/2) Tomas, Trilla (2), Necchi, Marsu (1) i Rodero, equip inicial. Busquets, D, Lopez i Cañellas.
GOLS: 1-0 O. Vives (m 6.53), 1-1 Trilla penal (m 14.07), 2-1 Marçal (m 23.31). SEGONA PART. 3-1 penal Marçal (m 10.36), 3-2 M.Soler (m 21.13), 3-3 Trilla (m 21.35), 4-3 O.Vives (m 23.44)
INCIDÈNCIES. 300 espectadors a les Comes. Finalment Necchi ha pogut jugar amb el Lleida tot i el seu accident de cotxe. Els àrbitres Lopez Varela i Lopez no han acabat d’agradar a cap de les dues aficions. Uns es queixaven del primer penal i els altres de la FD de Rodero que defensaven que havia entrat… Arbitratge , per tant, desigual.
