L’Igualada HC expressa el seu condol a la familia del Club Esportiu Noia per la desaparició de Jordi Agulló, jugador aleví del club de Sant Sadurní. Tots els que formem part de l’IHC ens afegim al dolor d’un club amic. La crònica de la mevaweb d’avui és en el seu record.
TON BALIU: LA CLAU ÉS QUE TOTS ANEM A UNA
Els jugadors de l’IHC han tornat a la feina després del gran partit contra el Reus. Els arlequinats han protagonitzat un bon entrenament en el qual han treballat bàsicament aspectes de tècnica i tàctica individual. Aquest dimecres els de Monclús tornaran a Les Comes. Però dijous hi haurà canvi d’escenari. Els igualadins es desplaçaran a Can Passanals, a la veina població de Montbui. La raó del canvi de pista és que a Les Comes hi han de fer un tractament d’aigues i no es podrà utilitzar la instal.lació. Sigui a Igualada, sigui a Montbui l’IHC seguirà el camí de preparació previst per intentar donar la sorpresa a Vendrell. I com sempre al ritme del Ton.
P- Sensacional victòria, magnífics els gols, i sobre tot l’esperit de l’equip … i sobre tot la capacitat de refer-se d’un mal arbitrtage.
TON- Si. El més important és el que tu dius. Els 3 punts. I més veient els resultats. Era important per seguir estant allà al mig i tenir opcions, si donem la sorpresa en alguns dels partits que ens queden, que la gent ens dona per perduts, de posar-nos a dalt no?. Agrair molt a la gent que va venir. Cada cop que vé la gent es nota. Que apreten i ens ajuden molt. De l’arbitrtage?, no em vull queixar. Soc el capità i no em toca fer aquestes coses però a vegades hi ha errors que se’ls hauríen de fer mirar. Per exemple el 3 a 2 li foten una falta molt descarada al Sergi Pla i marquen. I els àrbitres no diuen res. I quan fem el 4 a 2, suposo que la llei de la compensació per la vermella al Marin, ens perjudiquen a nosaltres… però vaja aquí a casa hem guanyat tots els partits menys contra el Shum. Tenim 15 punts, portem dues victòries seguides, a la Copa d’Europa i aquesta, que ens fan animar i que ens fan anar amb confiança als 3 partits que ens queden abans de Nadal. Ara ve Vendrell. Tenim una setmana per preparar-lo. Sabem que és un equip molt fort, que està allà dalt. El Guillem Cabestany els està fent treballar molt bé però vam empatar al Palau, heu guanyat a casa contra equips molt bons, podem intentar donar una altra sorpresa… o no tanta sorpresa ja.
P- Sense alçar optimismes excessius la realitat és que van passant les setmanes i l’equip se’l veu més conjuntat.
TON- Si. Sobre tot crec que és que tots anem a una. Tots tenim ganes de fer veure a la gent que no tenim tant mal equip com molta gent es pensa. Començant per la porteria on tenim un dels millors porters de la Lliga i després tots sabem el nostre rôl a la pista, que és molt important, i intentem fer-ho millor. Uns dies són uns, uns altres dies uns altres però som bastant constants. Per això som sempre allà i lluitem contra qualsevol. Especialment per intentar guanyar els partits de casa.
P- Vas tant ràpid fent les coses a la pista que no deus vweure ni els gols que fas no? Els hauràs de mirar al vídeo.
TON- Home… no. La veritat és que el primer vaig veure el Marin lluny i vaig agafar velocitat i per sort me’n vaig poder anar. I el segon, reiem dins del vestidor perque la vaig rebre dins i vaig haver de rematar de primeres, i vaig xutar tal qual venia. Un altre que aixeca el cap moltes vegades hagués fet un ganxo o una altra cosa… jo estava cansat, quedàven dos minuts, una mica fart de l’arbitratge… (quan jugues et desquicies una mica després ja ho mires d’una altra manera…) i bé. Em va tocar a mi marcar dos gols. Un altre dia els farà un altre. Mentre es guanyi els gols no són importants.
