Els jugadors de l’Igualada HC han fet el primer entrenament de la setmana amb l’objectiu d’arribar en el millor moment físic i tàctic possible a la gran cita de dissabte. Els arlequinats han vist vídeo del Valdagno i després han fet entrenament de situacions bàsicament ofensives. La notícia positiva de l’entrenament ha estat la presència de Marçal Casadevall recuperat del cop que va rebre a Maçanet.
Foto del llibre IHC De l’Astòria a les Comes
Ara fa 24 anys, l’IHC no s’entrenava per un partit important sino que jugava el partit més important de la seva història. És cert que després en van venir més però en aquell moment aspirar a guanyar un títol era senzillament un somni que semblava impossible. Els arlequinats s’imposaven per 5 a 6 al Dominicos a Riazor i guanyaven la primera lliga de l’IHC. Els Carles Folguera, Joan Carles, Albert Folguera, Xavi Gimeno, Josep Benito, Ton Tarrida, Jordi Llorach, Claudi Tijeras, Llorenç Miquel, i els joves David Gabaldon i Jordi Guillen acabaven de fer història. Per ser exactes escrivien la primera pàgina d’una història d’èxits que després van seguir i es van multiplicar i que no haguessin estat possibles sense aquell títol sorprenent (només dues temporades abans el club s’havia salvat del descens a Cerdanyola en l’últim segon).
El triomf d’aquell dia no va ser fàcil. Amb la vista posada a Reus (on hi jugava l’altre candidat al títol, el Liceo de Martinazzo) els igualadins van començar el partit pràcticament ja amb un gol en contra. Al minut 2 i mig Quevedo avançava al Dominicos. Folguera va empatar 15 segons després. la magteixa seqüència es va reproduir després. Quevedo marcava i, en aquest cas, Benito tornava a empatar. Per tercera vegada es van avançar els locals (Màrquez) i Benito tornava a empatar. La situació de màxima igualatat es va mantenir fins al descans. Joan carles posava per primer cop per davant als arlequinats però el català Ponsdomenech empatava de penal. Durant alguns minuts el Liceo era campió perque el 3 a 2 en contra de l’IHC va coincidir amb un 0 a 1 dels herculins a Reus.Però els igualadins havien travessat tota la península, agombolats per l’afició, a la recerca d’un somni. I no estaven disposats a malbaratar-lo.
A la segona meitat, l’elèctric Benito (amb aquella cinta al cap convertida ja en llegenda) va fer dos gols espectaculars que atançaven Igualada a la glòria, però el Dominicos va seguir amargant la festa i va fer un 5 a 6 que va posar el cor en un puny als aficionats que s’havien desplaçat a La Corunya i als que ho seguien des d’Igualada. El 5 a 6 ja no es va moure (Reus i Liceo van acabar empatant a 2) . L’explosió de glòria va esclatar alhora a Riazor i a la Rambla d’Igualada. i després a l’aeroport del Prat amb una invasió arlequinada (amb gegants inclosos9. I l’endemà a Igualada amb tota la ciutat al carrer rebent als campions que arribaven en la història Diligència. Va ser el primer cop que s’omplia la plaça de l’ajuntament. Després en van venir més, fins a 4 lligues i 6 copes d’Europa.
I ara 24 anys després l’IHC afronta un altre partit decisiu. Dissabte, a les Comes. En joc el pas a la Final Four de la Champions. Al davant, el potent Valdagno italià. Al darrere el pes de la història. Perque el passat és un impuls del present per construir el futur. És el cas de Francesc Monclús, el tècnic de l’IHC, que van viure aquell 16 d’abril del 1989 i que ara volen fer de baula de continuitat. “Aleshores estava estudiant a INEF a Lleida i vaig baixar a Igualada el cap de setmana. Vaig seguir el partit per la ràdio … i és un molt bon record per a mi. Pel que va significar i pel que va venir després“. I el que encara ha de venir…
