Les Comes ha pogut acomiadar al seu jugador preferit, l’home que més temporades ha viscut al santuari igualadí. El que més vegades s’ha canviat a l’històric vestidor 1. El que més quilòmetres ha fet sobre un terraso amb pedrigrí guanyador. L’etern David Càceres.
Ha estat un adeu intensíssim, carregat d’emocions i d’història condensada. Just acabat el partit, Càceres ha fet una aplaudidíssima volta d’honor, davant la mirada entelada de la seva dona, fills, pares i germans (els també grans jugadors Nani i Joan Càceres).
Foto D. Figueras
Sol al centre de la pista el David ha rebut una samarreta del FC Barcelona amb el seu número, el 88 (i és que el David va debutar a l’Ok LLiga amb el Barça). Després ha estat el seu equip de tota la vida l’IHC qui li ha lliurat uan samarreta única, amb una frase escrita: “Gràcies David per 14 temporades a l’IHC”.
El moment de màxima intensitat de la cerimonia ha estat quan han entrat a la pista la Nuria i els dos fills de la parella que s’han fos en una abraçada esborronadora amb el seu pare.
Els 4 han abandonat la pista sota un passadís d’honor format pels jugadors dels dos equips i per destacades figures de diverses generacions de la història del club que han jugat amb el mític 88 com Joan Ayats, Sergi Montferri, Joan Carles, Albert Tarrida, Ramon Peralta, Laia Sanz (en representació del Guillem Cabestany), Moi Cervera, Joan Muntané, Claudi Tijeras, i també jugadors d’alguns dels clubs on ha jugat el David com Xavier Brichs i Oleguer Martí del Monjos). En l’emoció del moment també s’ha acomiadat de l’afició Marc Povedano que l’any que vé no seguirà a les Comes.
Després, ja dins del vestidor, ha començat una celebració privada dels jugadors que han vist junts un vídeo elaborat pel capità, Ton Baliu, amb els moments més destacats de Càceres en la seva trajectòria arlequinada (no ha estat l’únic detall del Ton que avui li ha cedit el braçalet de capità al 88). Una última dutxa d’emocions difícils de contenir.
IHC 1 – FCB 3. EL TÍTOL PEL LICEO
El partit quedava ja molt lluny. I encara més l’emoció pel títol que finalment ha estat pel Liceo de l’ex-IHC Jordi Bargalló (amb un gol de Josep Lamas a Lleida a 3 minuts del final). Al final del partit els jugadors del Barça ha seguit amb nerviosisme el partit a l’11 de Setembre que ha acabat una estona després que el partit de les Comes. Amb el 3 a 3 els capitalins eren campions però el gol del gran dels Lamas ha impedit el sorpasso.
PRIMERA PART DE CAMPIÓ
Amb Càceres començant el seu partit de comiat en pista l’IHC s’ha imposat des del principi a un Barça que s’hi jugava la lliga. Fins al punt que eren els arlequinats els que semblaven els aspirants al títol. L’Igualada s’ha avançat amb un gol molt matiner de Casadevall als 58 segons (punxant un tir exterior d’un Baliu extratosfèric un dia més). L’Igualada jugava amb una marxa més que el Barça, amb una punta de velocitat i d’anticipació superior i només les bones aturades d’Egurrola han impedit que el marcador s’ampliés. Ha estat en canvi el barça que ha empatat amb una bona contra amb remat arran de travesser d’Alvarez arribant al segon pal. L’Elagi ha tornat a ser “l’amo del darrere” desplegant un altre cop tot el mostruari d’aturades possibles i impossibles.
L’IHC JUGARÀ COMPETICIÓ EUROPEA PER 26ENA TEMPORADA CONSECUTIVA
A la segona part el Barça s’ha trobat molt ràpid amb un gol d’Alvarez desviant una pilota penjada a l’interior de l’àrea. Amb el marcador a favor els culers han jugat més còmodes i han aprofitat que els arlequinats començaven a pagar l’esforç gegantí de la primera part. Però ha hagut de ser un penal inexistent el que acabés de decidir el partit. Torra ha fet l’ 1 a 3 definitiu. El marcador no s’ha mogut perque l’Elagi li ha aturat una FD al mateix Torra. Tampoc Càceres ha pogut transformar una FD que hauria posat la cirereta a una jornada inesborrable per a tots. Més que una cirera una sindria sencera ha estat la confirmació que l’Igualada HC jugarà competició europea per 25ena temporada consecutiva. El premi a una temporada excepcional d’un equip nascut en una nit d’estiu i que el club intenta que tingui la continuitat que condueix directament als èxits.
IGUALADA HC (1/0) Elagi, Marçal (1), Ton Baliu, DAVID CÀCERES i O.Vives, equip inicial. Pla, Pove. D.Carles, P. Vilaseca, A. Povedano.
FCB 3 (1/2) Egurrola, Ordeig, Gual, Torra (1), Panadero, equip inicial. Alvarez (2), Garcia, Miras, Gabarra i S. Fernàndez.
GOLS: 1-0 Marçal (m 0.58), 1-1 Alvarez (m 16.48). SEGONA PART. 1-2 Alvarez (m 3.23), 1-3 Torra penal (m 11.04)
INCIDÈNCIES: 800 espectadors a les Comes, amb presència d’integrants de la penya del FCB Sang Culé que han rivalitzat en animació amb l’afició local. El partit s’ha transmés per Esport 3, amb els comentaris de l’igualadí Joan Carles.
Finalment el Shum de l’ex-IHC Marc Navarro ha estat l’equip que ha perdut la categoria. Tot i guanyar a Sant Hipòlit les victòries del Calafell a casa contra el Reus i del Blanes a Alcoi, han condemat als maçanetencs a la Primera Espanyola.
